“Per què no em parleu en català?”

"Em rendeixo, renuncio, i la culpa és de tots vosaltres, i em refereixo als naturals del país, Catalunya. Fa uns quatre anys que visc aquí, quan vaig arribar no entenia l’idioma, ni el català ni el castellà. Primer al camp, després en un taller i ara en un restaurant vaig trobar feina per mantenir la meva família, dona, fill i filla. En sentir parlar el vostre idioma vaig intentar el més ràpid possible entendre’l i xampurrejar-lo, parlar-lo en la mesura del possible; i el mateix la meva dona i els meus fills que van a l’escola i els ensenyen a parlar i escriure i ho fan molt bé (em refereixo al català). Jo fixant-m’hi molt, i també la meva dona, hem intentat integrar-nos al poble a través de la llengua… Impossible! No ens deixeu. Intento atendre els clients que sento parlar en català en aquest idioma, i crec que no ho faig malament del tot, però ells em responen en castellà, hi insisteixo, fins i tot alguna vegada amb tota l’educació possible els he dit: si us plau, poden parlar-me en català, l’entenc perfectament, encara que no el parli correctament. Resposta: «caramba, vostè parla català?» I això m’ho diuen en castellà i continuen parlant-me així. I és clar, jo desisteixo, renuncio a seguir servint-los en el seu idioma."

Carta de Hassan El Hiry, a El Punt. Via Xavier Martín.

"Lo que me faltaba, una mora catalanista", a l’Avui.

Afegeix un comentari