Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

10 de juliol de 2007
3 comentaris

Tornant de Londres amb il·lusió renovada (i molts reptes)

Torno de Londres amb il·lusió renovada. Molt satisfet i content per haver participat en el congrés de Cultura i identitat catalana a l’era digital [bloc], on he parlat d’El boom del bloc: la gran conversa a la Internet de parla catalana. I molt agraït perquè hagin comptat amb mi i m’hi hagin convidat. Vaig ser víctima del caos del transport públic per l’accident al metro i les mesures de seguretat extremes, segurament fruït d’una múltiple coincidència: els atemptats dels dies anteriors al Regne Unit i esdeveniments com la sortida del Tour de França des de Londres. A l’exterior, a Mile End especialment, i a tot Londres, accidentada mobilitat. A l’interior de la University of London Queen Mary, un congrés de format raonable i manejable, en un ambient pràcticament familiar. Però d’un altíssim nivell.

He après molt. Vinc amb el bloc (amb "c" de debò!) ple de notes, amb contactes interessantíssims. La llista de correu ja rutlla, i promet. Amb un llibre sota el braç [La pell de la diferència], gentilesa del professor Josep Gifreu. Amb converses que hauran de tenir necessàriament continuïtat. Amb trobades inesperades (amb el blocaire Martí Cabré o la seva companya i també blocaire Núria Masdéu, per exemple). Amb una enorme sensació de satisfacció, per l’experiència viscuda i els reptes sorgits. Inclús arran d’aquesta proposta meva de crear un codi ètic pels blocs polítics catalans. Per la gran exposició de Vicent Partal, l’optimista. Una intervenció que, per cert, Gifreu va comparar amb l’estil Al Gore. Dret, en moviment i acompanyat d’un power point (no sé com es diu el programa de Mac que ha fet servir en Vicent) curradíssim.

Em vaig perdre la intervenció inaugural de la rectora de la UOC, Imma Tubella. Però no em vaig perdre la cloenda de Gifreu, que amb les seves referències a la terra (a tornar del cel del ciberespai a la realitat de terra) i el seu poema final de Mossèn Cinto em va fer recordar l’artista Perejaume. Ambdós atrets per Verdaguer, ambdós arrelats a la terra, al país en el sentit més literal i físic del terme. Aquest professor Gifreu nostre, imprescindible, vital, que és una mena de Joan Fuster de l’era digital. Parla del "nosaltres" en una època en què sembla que la globalització de la xarxa hagi de ser incompatible amb el discurs de la comunitat pròpia, la proximitat, l’arrelament. Res més lluny de la realitat.

Totes les intervencions van ser potents: Strubell, Adell, Borràs, Bracho, Montesinos i la resta de conferenciants que figuren en el programa. [A la foto de família feta pel company Dani Postico, alguns dels participants.] Casdascuna d’elles complementava les altres, oferint un puzzle de la complexa i rica Internet catalana. Era, el congrés, la metàfora d’una anotació blocaire amb hipertextualitat complementària, amb referències una respecte l’altre. Tot lligava, tot enllaçava. La construcció nacional també. [Per què bloguegem, escriu Toni Ibàñez.] Com un gran apunt! Una prova de l’encert de la organització, a càrrec de Roser Pujadas, a qui felicito novament des d’aquí!

Casualment vaig conèixer una calellenca, allà a la universitat londinenca. Volta el món… I em sento directament culpable que una persona que vaig conèixer allà, amb qui vaig compartir una escapada cafetera i bones estones de break i dinar a peu dret, s’hagi decidit a obrir aquest bloc: L’home invisible. Caldrà seguir-lo. Jo ja l’he afegit al meu Bloglines.

Queden pendents dues coses immediates. La discussió del Manifest de Londres, que proposarem conjuntament amb el blocaire ebrenc Daniel Gil. I la redacció de les conclusions i la seva possible publicació en paper.

Que l’esperit de Londres no decaigui!

Reaccions blocaires:

Vicent Partal: Dies de Londres

Martí Cabré: Des de la Queen Mary University of London

Josep Sort: Presentada una comunicació a la conferència…

Carme Pla: Viatge a Londres

Daniel Gil: El Congrés de Londres, als mitjans digitals

Albert Roig: El congrés de la cultura i la identitat catalana a l’era digital

Roger Suàrez: Catalans a Londres

Anteriorment aquí:

[Cultura i identitat catalana a l’era digital, a Londres]

[Conferències d’estiu]

  1. Hola Saül.

    Acabo de llegir molt atentament el teu post, de fet he anat seguint tant com he pogut per la xarxa el congrés d’aquest cap de setmana. Perdoneu-me tots plegats el petit retret, però tractant-se d’un congrés sobre la cultura i la identitat catalana a l’era digital, he trobat a faltar representants andorrans. Ja sé que Andorra "és diferent" per moltes raons i peculiaritats (començant per la nostra pròpia manera de ser), però formem part de la mateixa identitat i crec que haguéssim pogut contribuir amb la nostra experiència, que no deixa de ser la de tots. Els blocaires andorrans cada vegada són més, tot i que continuin existint les pors pròpies d’una societat tancada, i en som uns quats que volem despertar la consciència de polítics i intel·lectuals del país a obrir-s molt més.

    No us ho prengueu malament, és només un comentari perquè sigui tingut en compte en un futur proper quan s’organitzin noves trobades d’aquest tipus. Massa sovint a Andorra se’ns oblida quan es parla de cultura i identitat catalana (i reconec que bona part de culpa la tenim els andorrans mateixos) però crec sincerament que hem de començar a acabar amb aquesta mena d’amor-odi que ens uneix i ens separa.

    Una cordial salutació

    Albert Roig

  2. Seria possible que els ponents de forma integrada en una sola pàgina web publiquessin les seves ponències perque tothom hi tingués accés ? Aixó comença a ser una pràctica habitual en els congressos científics, desconec si ho és també en aquesta mena de congressos. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!