He après molt. Vinc amb el bloc (amb "c" de debò!) ple de notes, amb contactes interessantíssims. La llista de correu ja rutlla, i promet. Amb un llibre sota el braç [La pell de la diferència], gentilesa del professor Josep Gifreu. Amb converses que hauran de tenir necessàriament continuïtat. Amb trobades inesperades (amb el blocaire Martí Cabré o la seva companya i també blocaire Núria Masdéu, per exemple). Amb una enorme sensació de satisfacció, per l’experiència viscuda i els reptes sorgits. Inclús arran d’aquesta proposta meva de crear un codi ètic pels blocs polítics catalans. Per la gran exposició de Vicent Partal, l’optimista. Una intervenció que, per cert, Gifreu va comparar amb l’estil Al Gore. Dret, en moviment i acompanyat d’un power point (no sé com es diu el programa de Mac que ha fet servir en Vicent) curradíssim.
Em vaig perdre la intervenció inaugural de la rectora de la UOC, Imma Tubella. Però no em vaig perdre la cloenda de Gifreu, que amb les seves referències a la terra (a tornar del cel del ciberespai a la realitat de terra) i el seu poema final de Mossèn Cinto em va fer recordar l’artista Perejaume. Ambdós atrets per Verdaguer, ambdós arrelats a la terra, al país en el sentit més literal i físic del terme. Aquest professor Gifreu nostre, imprescindible, vital, que és una mena de Joan Fuster de l’era digital. Parla del "nosaltres" en una època en què sembla que la globalització de la xarxa hagi de ser incompatible amb el discurs de la comunitat pròpia, la proximitat, l’arrelament. Res més lluny de la realitat.
Totes les intervencions van ser potents: Strubell, Adell, Borràs, Bracho, Montesinos i la resta de conferenciants que figuren en el programa. [A la foto de família feta pel company Dani Postico, alguns dels participants.] Casdascuna d’elles complementava les altres, oferint un puzzle de la complexa i rica Internet catalana. Era, el congrés, la metàfora d’una anotació blocaire amb hipertextualitat complementària, amb referències una respecte l’altre. Tot lligava, tot enllaçava. La construcció nacional també. [Per què bloguegem, escriu Toni Ibàñez.] Com un gran apunt! Una prova de l’encert de la organització, a càrrec de Roser Pujadas, a qui felicito novament des d’aquí!
Casualment vaig conèixer una calellenca, allà a la universitat londinenca. Volta el món… I em sento directament culpable que una persona que vaig conèixer allà, amb qui vaig compartir una escapada cafetera i bones estones de break i dinar a peu dret, s’hagi decidit a obrir aquest bloc: L’home invisible. Caldrà seguir-lo. Jo ja l’he afegit al meu Bloglines.
Queden pendents dues coses immediates. La discussió del Manifest de Londres, que proposarem conjuntament amb el blocaire ebrenc Daniel Gil. I la redacció de les conclusions i la seva possible publicació en paper.
Que l’esperit de Londres no decaigui!
Reaccions blocaires:
Vicent Partal: Dies de Londres
Martí Cabré: Des de la Queen Mary University of London
Josep Sort: Presentada una comunicació a la conferència…
Carme Pla: Viatge a Londres
Daniel Gil: El Congrés de Londres, als mitjans digitals
Albert Roig: El congrés de la cultura i la identitat catalana a l’era digital
Roger Suàrez: Catalans a Londres
Anteriorment aquí:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Saül.
Acabo de llegir molt atentament el teu post, de fet he anat seguint tant com he pogut per la xarxa el congrés d’aquest cap de setmana. Perdoneu-me tots plegats el petit retret, però tractant-se d’un congrés sobre la cultura i la identitat catalana a l’era digital, he trobat a faltar representants andorrans. Ja sé que Andorra "és diferent" per moltes raons i peculiaritats (començant per la nostra pròpia manera de ser), però formem part de la mateixa identitat i crec que haguéssim pogut contribuir amb la nostra experiència, que no deixa de ser la de tots. Els blocaires andorrans cada vegada són més, tot i que continuin existint les pors pròpies d’una societat tancada, i en som uns quats que volem despertar la consciència de polítics i intel·lectuals del país a obrir-s molt més.
No us ho prengueu malament, és només un comentari perquè sigui tingut en compte en un futur proper quan s’organitzin noves trobades d’aquest tipus. Massa sovint a Andorra se’ns oblida quan es parla de cultura i identitat catalana (i reconec que bona part de culpa la tenim els andorrans mateixos) però crec sincerament que hem de començar a acabar amb aquesta mena d’amor-odi que ens uneix i ens separa.
Una cordial salutació
Albert Roig
Som el primer blog sobre Touré Yaya. Veniu a veure’ns. Ara jugueu vosaltres!
http://penyayatoure.blogspot.com/
Seria possible que els ponents de forma integrada en una sola pàgina web publiquessin les seves ponències perque tothom hi tingués accés ? Aixó comença a ser una pràctica habitual en els congressos científics, desconec si ho és també en aquesta mena de congressos.