Escenari polític més obert que mai a Calella

Les eleccions municipals tenen un factor de sorpresa que les fa més interessants. En uns comicis nacionals, estatals o europeus ja pots sospitar per on aniran els resultats. Però en unes municipals la cosa canvia perquè el factor humà hi té una component més forta. Un canvi de candidats genera un escenari radicalment diferent als comicis anteriors, per exemple. I la proximitat sovint permet anar generant complicitats d’una manera discreta i directa, de tal forma que ni enquestes ni res poden alertar de les tendències de vot. Parlo de viles i ciutats petites. Per exemple, la meva.

Calella és una ciutat en què l’alcalde, Josep Basart (ERC), no opta a la reelecció. Després de dos mandats ?vuit anys?, Basart va anunciar fa pocs mesos per sorpresa que es retirava de la política municipal i deixava ERC sense el seu alcalde com a candidat. Mal favor per al partit, però la decisió personal impera i tothom l’ha respectada. El nou cap de llista d’ERC és Jaume Puig [web i bloc], tinent d’alcalde treballador i efectiu però no excessivament carismàtic. I el canvi de cares a Esquerra coincideix amb la renovació dels caps de llista de CiU, la segona força de la ciutat, i del PSC. Per tant, els tres són nous. I això accentua la incertesa del 27-M a Calella. Tot és més obert que mai.

Pot haver-hi un tomb? Sí, perquè CiU ha apostat per Montserrat Candini [web, bloc i YouTube] com a candidata, i Calella havia estat històricament nacionalista fins a les anteriors eleccions. La desfeta de Joaquim Rey i l’operació fallida d’un veterà Cristòbal Villegas han deixat CiU vuit anys a l’oposició. Després de llargs mandats de Ramon Bagó i de Rey, ja convenia un canvi i era necessari que les esquerres governessin la ciutat. Deixeu-m’ho dir a risc que algú hi pengi algun comentari desagradable. L’alternança ha estat i és saludable.

Candini és molt més política que Puig, però no hi és nascuda i algú utilitza això com a arma llançívola. Ser o no ser "pota negra" d’una ciutat cada cop és més irrellevant, però entre determinats electors això pot influir. Sembla ridícul, però. D’altra banda, a Candini li retreuen haver treballat a nivell professional per a l’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (CiU), ara inhabilitat per la justícia. Campolier, per cert, a qui Basart va titllar d’alcalde modèlic.

A Calella la campanya serà molt interessant. Candini té més taules en el cos a cos i en el format electoral que no pas l’aspirant d’ERC, que no arriba al nivell d’oratòria del seu predecessor i company de partit Basart. Però, afortunadament, això no és cosa només de dos. Hi ha un tercer en discòrdia que és el candidat del PSC, Josep Maria Juhé [web i bloc], també novell com a aspirant a alcalde. Juhé es perfila com l’home que tindrà la clau del proper govern municipal, perquè té més carisma que el seu predecessor del PSC, Xavier Gaset, que ha fet una feinada a la regidoria d’Urbanisme i ha donat un aire de dignitat urbana a la ciutat que calia. Juhé és un geògraf ecologista i vetegarià que circula en bicicleta pel món i de qui fa temps vaig escriure que era el capità enciam calellenc.

Desapareguda de l’escena política local la independent Maria Janer i retornat la vella glòria conservadora del PP Josep Maria Vila, i amb la notable absència de la candidatura d’ICV-EUiA precisament a la població natal d’un comunista de renom com Francesc Frutos, el resultat del 27-M es presenta incert a Calella. Deia que el socialista Juhé pot tenir la clau perquè actualment governen ERC i PSC plegats (des del 1999), i es pot produir un reequilibri de forces en l’àmbit de l’esquerra que coincidint amb una recuperació de CiU generi l’endemà del 27-M el dilema del tipus: pacte ERC-PSC o pacte CiU-PSC. Majoria absoluta serà difícil. Diria jo.

Així les coses, el factor humà guanya pes enfront del factor ideològic en el sentit que les cares noves obliguen a repensar opcions electorals anteriors: el record de vot. Al mateix temps, precisament perquè l’entesa postelectoral serà decisiva no cal perdre de vista el factor ideològic. Pes personal i pes ideològic no poden pas anar separats, perquè bona part de la decisió podria no recaure tant en el dictamen de les urnes sinó en la tria posterior dels polítics electes, quan entrin en fase de negociació.

Gaset, el socialista que va rellevar Joan Torrent i aquests anys s’ha carregat a l’esquena el pes del consistori, era garantia clara d’un acord ERC-PSC. És d’esquerres i nacionalment no té cap problema de fer alcalde un independentista com Basart. Això últim alguns companys de la seva candidatura no ho digereixen gaire bé. I és aquí on s’obre la incògnita de l’aposta de Juhé, que és més amable i proper que Gaset, però segurament menys dogmàtic i/o ideològic. És a dir, que amb Juhé, la pressió dels militants que tenen urticària a l’hora de pactar amb Esquerra, pot ser major i, sumada a la seva menor càrrega ideològica, pot afavorir un acord anomenat "sociovergent". (Si em permeteu un comentari maliciós, s’ha produït una mena de sociovergència telepàtica en la cartelleria de CiU i PSC, ja que tots dos fan servir en el seu eslògan la idea de "compromís". Candini promet "compromís amb tu", i Juhé diu "compromís per Calella".)

Caldrà veure qui guanya les eleccions, perquè un hipotètic empat tècnic entre ERC i CiU facilitaria el marge de maniobra del PSC. O no. Potser tot depèn de quin pacte es fa al municipi del costat o de la presidència del Consell Comarcal. Ja sabeu: coses de la política supramunicipal.

[Informació de la campanya calellenca a Vilaweb Calella]

[Seguiment de la campanya blocaire nacional a Poliblocs]

Afegeix un comentari

Respon a Joan Fuster Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *