Vendrell, víctima de l’efecte Carretero

Les declaracions de Xavier Vendrell, l’home de l’aparell d’Esquerra, han tret de polleguera una classe política i mediàtica catalanes massa instal·lades en la lògica del segon tripartit, de l’estil Montilla, d’allò del "més gestió i menys política". Un ensurt de tant en tant no va pas malament per recordar-nos d’on venim. Que la política catalana superi l’enrenou i la crispació espanyoles, encara que sigui per un dia, és una bona manera de recuperar la tensió creativa.

En l’exaltament col·lectiu d’aquest diumenge i dilluns hi contribueixen, novament, els tabús de sempre ?autodeterminació? i l’estil peculiar de determinats dirigents independentistes a l’hora de fer proclames. Tant una com l’altra són poc amigues de la lògica mediàtica imperant. Autodeterminació, oh, autodeterminació! I certament Vendrell alimenta el tòpic segons el qual ERC és un partit un pèl destraler. Ambdós ingredients, barrejats amb una mica de pebre desestabilitzador ?trontolla la Presidència?? són la combinació perfecta per a l’escàndol polític.

Vendrell ha estat víctima de l’efecte Carretero. Dissabte, consell nacional amb aparició estel·lar de l’exconseller de Governació i promotor de Reagrupament.cat. La direcció s’ha de defensar, i Vendrell intenta treure pit. A l’efecte Carretero cal sumar-hi el clima preelectoral i el ple de dijous al Parlament sobre l’Estatut. Esquerra és un partit que cada cop s’hi juga més a les eleccions municipals. Poca broma. Això ja no va d’una Catalunya dual en què s’ho reparteixen CiU i el PSC, i ERC té moltes alcaldies en joc el 27-M. Com contrarrestar Reagrupament.cat i una part de la militància destrempada? Amb una proclama que no l’encerta en les formes ?canvi de cromos?, però que hi toca en el fons.

I quan dic que l’encerta en el fons vull dir que respon a una estratègia dels independentistes: situar CiU i PSC al mateix nivell en ambició nacional. Serà tant injust com sembli, però Esquerra veu que els sobiranistes són minoria a CiU. Comparar Montilla i Mas. Serà tant injust com vulgueu, però Carod va sortir aquella nit de diumenge per TV3 anunciant que ERC faria Montilla President en constatar que el llistó nacional de la federació nacionalista no superava el marc estatutari, d’aquell Estatut retallat i pactat a La Moncloa.

L’episodi Vendrell, doncs, jo l’interpreto en aquest context de debat intern ?tacticisme? i desconcert i desànim generalitzat. La ressaca estatutària està passant factura. Potser més aviat del que pensàvem.

Vilaweb: Mas retreu a ERC que faci servir la presidència com a "moneda de canvi"

Tribuna: L’aposta lògica d’ERC

Reaccions blocaires a Poliblocs.

Afegeix un comentari