Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

27 de març de 2007
21 comentaris

Vendrell, víctima de l’efecte Carretero

Les declaracions de Xavier Vendrell, l’home de l’aparell d’Esquerra, han tret de polleguera una classe política i mediàtica catalanes massa instal·lades en la lògica del segon tripartit, de l’estil Montilla, d’allò del "més gestió i menys política". Un ensurt de tant en tant no va pas malament per recordar-nos d’on venim. Que la política catalana superi l’enrenou i la crispació espanyoles, encara que sigui per un dia, és una bona manera de recuperar la tensió creativa.

En l’exaltament col·lectiu d’aquest diumenge i dilluns hi contribueixen, novament, els tabús de sempre ?autodeterminació? i l’estil peculiar de determinats dirigents independentistes a l’hora de fer proclames. Tant una com l’altra són poc amigues de la lògica mediàtica imperant. Autodeterminació, oh, autodeterminació! I certament Vendrell alimenta el tòpic segons el qual ERC és un partit un pèl destraler. Ambdós ingredients, barrejats amb una mica de pebre desestabilitzador ?trontolla la Presidència?? són la combinació perfecta per a l’escàndol polític.

Vendrell ha estat víctima de l’efecte Carretero. Dissabte, consell nacional amb aparició estel·lar de l’exconseller de Governació i promotor de Reagrupament.cat. La direcció s’ha de defensar, i Vendrell intenta treure pit. A l’efecte Carretero cal sumar-hi el clima preelectoral i el ple de dijous al Parlament sobre l’Estatut. Esquerra és un partit que cada cop s’hi juga més a les eleccions municipals. Poca broma. Això ja no va d’una Catalunya dual en què s’ho reparteixen CiU i el PSC, i ERC té moltes alcaldies en joc el 27-M. Com contrarrestar Reagrupament.cat i una part de la militància destrempada? Amb una proclama que no l’encerta en les formes ?canvi de cromos?, però que hi toca en el fons.

I quan dic que l’encerta en el fons vull dir que respon a una estratègia dels independentistes: situar CiU i PSC al mateix nivell en ambició nacional. Serà tant injust com sembli, però Esquerra veu que els sobiranistes són minoria a CiU. Comparar Montilla i Mas. Serà tant injust com vulgueu, però Carod va sortir aquella nit de diumenge per TV3 anunciant que ERC faria Montilla President en constatar que el llistó nacional de la federació nacionalista no superava el marc estatutari, d’aquell Estatut retallat i pactat a La Moncloa.

L’episodi Vendrell, doncs, jo l’interpreto en aquest context de debat intern ?tacticisme? i desconcert i desànim generalitzat. La ressaca estatutària està passant factura. Potser més aviat del que pensàvem.

Vilaweb: Mas retreu a ERC que faci servir la presidència com a "moneda de canvi"

Tribuna: L’aposta lògica d’ERC

Reaccions blocaires a Poliblocs.

  1. Tota la classe política internacional està viatjant a Catalunya, per a conèixer detalls sobre aquesta original i novedosa proposta.

    Te’ns 10 hores per a contestar,(com els segrestaments a l’Irac), i ja hem escrit que no has acceptat.

    Però si han contestat que ho diguem seriosament al Parlament i cap problema. Ja han votat diverses vegades pel dret a l’autodeterminació, però la proposta ha de ser seriosa.

    Res. Ja han fet tard. S’han rajat. Com sempre. Han desaprofitat les 10 hores que tenien. Però vareu contactar amb ells? No, no feia falta. Ah.

    I l’amo Montilla ens ha dit que menys jocs i a rectificar. O sia que ja s’ha acabat el tema.

    Però si no han passat ni 15 hores? Es igual. Han quedat desacreditats.

    I que fareu al Parlament? altres coses.

    Això de l’autodeterminació necessita un marc solemne, com la calçotada de Reus de les JERC.

    Molt bé.  Diumenge vinent porteu a l’Otegui i al Josu Ternera i a veure si a la propera calçotada també dieun que ETA plega.

    No t’estranyi.

    El pais de les calçotades. I el partit dels calçots bruts.

  2. M’agrada el teu anàlisi, fuig del sectarisme que abunda als partits.

    De tota manera trobo a faltar per completar-ho una reflexió sobre l’efecte que té això sobre els que vam sortir al carrer el 18-F i portem més d’un any en estat d’alucinació col·lectiva.

    A mi (ja ho he dit) se m’en refot del tacticisme dels partits i de les putadetes que es fan entre ells, però crec que tots aquests jocs de criatures acaben desmotivant a l’electorat (abans de que salti un sectari de guàrdia, aclareixo que volia dir tant el votant de Ciu com el d’Erc).  Ja ho sabíem, que els dirigents de Ciu no són gaire sobiranistes, per no dir gens, i ja ho sabíem que els d’Erc els hi va el numeret més que a un tonto un llapis…. però tant de replay i repetició és esgotador.

    Mentrestant avui tanquen TV3 al País Valencià i aquests debatent qui pixa més lluny … com per quedar-se a casa a les municipals i enviar-los a pastar fang!

  3. … però la frivolitat en les formes apunta que la conducta d’ERC, lluny de promoure la constatació que CiU no es troba realment per l’autonomisme, en sortir tan ràpidament d’escena, allò que demostra és que es tracta també d’una catxa i d’això no crec que tingui necessitat la societat catalana, en aquest context que tan bé descrius de ressaca estatutària. Està més il·lusionada la societat catalana després de l’episodi Vendrell?

    Salutacions

    PD: El meu post al respecte

  4. Saül, no comparteixo l’anàlisi bondadosa sobre la relliscada d’en Vendrell. Però encara menys comparteixo que situïs CiU i PSC en el mateix nivell d’ambició nacional. Això és injust, sobretot avui en què al Congrés dels Diputats els diputats del PSC han votat en contra d’una proposta d’ERC perquè les comunitats autònomes puguin convocar referèndums. CiU hi ha votat a favor, però no el PSC. No té importància? No és important que Catalunya pugui convocar referèndums?

  5. – Q ha fet x Catalunya a l’Ajuntament de BCN, ERC on porta 28 anys ? Portar el zoo i queixar-se quan conviden l’Elvira Lindo i ajupir el cap sota l’ala. 

    – Q ha fet x Catalunya, ERC a la Gene? Empassar-se la 3a hora, la llei de la dependència i quatre calçots al·lucinògens per fer-la petar el cap de setmana.

  6. A les bases d’ERC hi ha gent mil vegades millor que a la cúpula. Deixo de votar fins que això no canvíi.Cansa, tant tacticisme xirucaire. (quedi clar que la meva crítica a la cúpula d’ERC no pressuposa votar CiU.Antes muerta que senzilla, dic.)

  7. Em sembla que les declaracions d’en Vendrell són una mostra de la poca serietat que hi ha en aquest partit, on cada cop manen més els que tenen menys neurones al cervell, i els que tenen massa ambició personal i massa poca pel país. Si Vendrell, Puigcercós i cia s’estimessin tant a Catalunya, potser procurarien dir les coses en el moment i el lloc adequat, intentarien ser més estratègics per aconseguir l’objectiu de l’autodeterminació.

  8. He llegit el comentari de La Tribuna "la resposta llógica de ERC" un fart de riure:

    O  sigui que la declaració d’en Vendrell es pura tàctica per fer callar a uns (bases de ERC) i als altres (CIU, que tothom sap son hipocrites perque no son sobrianistes).

    O sigui nanos, que a la declaración no hi ha res de veritat, que tot es mentida. 

    De pasada ens adoctrina: Que Ciu son dolents perque te interesos y en canvi ERC son bons perque te ideals. Sí, clar, per aixó pacta amb els botiflers: "els amontillados" l’ala mes espanyolista del PSC i ara, per sortir de les crítiques y la mala conciencia es justifiquen amb una xorrada radical presentada en un context disparatat.

    ERC va pactar amb el PSC (50 % espanyolista) i d’aleshores, la submisió a en ZP s’anat agreujant.

    Ara volent surtir de l’impasse amb una proposta seriosa pero que es pot trasnformar en una xorradeta.

  9. Saúl:

    En Vendrell no ha estat víctima, ni de la "classe política" ni de l’efecte Carretero, sinó tan sols d’ell mateix i del seu estil "txusquero". Una cosa tan important com fer un referèndum per l’autodeterminació no es proclama amb els morros enllardats de salsa romesco, perquè a veure: la proclama la va fer abans, o després d’haver buidat un parell de porrons del Penedès? És que a m’hi no m’ha quedat gaire clar, saps?

  10. Perqué l’autodeterminació és un escàndol cada cop que se’n parla? els únics que haurien de fer-ne escarafalls son el PSC, la resta de partits, no son sobiranistes? (com a mínim) l’Iceta i companyia no sabien que pactaven amb un partit que demana la independència (a llarg o curt termini).

    Perqué ens emprenyem cada dia amb ERC i amenacem en no votar-los quan encara no em pogut comprovar que passaria si enlloc de ser soci minoritari fos el partit que te 40 diputats.

    Fem el joc als partits majoritaris exigin acció inmediata a ERC. com si tingués les mans lliures!

    Si aquest país, aquest PSC, aquesta CiU han de tremolar cada cop que el partit independentista parla "d’independència" (quina sorpresa no?) mes ens val desconectar les ràdios, teles, internet i diaris.

    Perqué hi ha pretesos independentistes, com el comisari Oliver de l’Avui, que diuen (columna de 29/03/07) que només pot arribarse a la independència amb govern nacionalista? no veu que abans s’ha de despullar el mite Progre-PSC, no veu que ERC a de crèixer a l’esquerra? perqué enterboleix la idea d’independència fent por amb la UE. diu que necessitem una garantia de permanencia a la UE en cas d’independència, quan el dret internacional (i la UE es un conjunt de tractats internacionals) obliga a les parts separades a mantenir els tractats que tenia el país original, i en tot cas a renegociar-los. Groenlandia es va separar de Dinamarca i va haver de negociar per poder sortir de la UE, no per entrar-hi perqué en formava part per ser part escindida d’un país de la UE.

  11.  

    O ERC sen va del Tripartit o ho passarà malament.

    El PSC i el comunistes si savien amb qui pactaban: amb un partit independentiste, que els hi fa el caldo espés a canvi de res. El que no sabia el partir independentiste (ERC) es amb qui pactaba, amb un PSC reconvertit a espanyolista cent per cent.

    Be: ara (4 mesos mes tard, ja ho sap.

    D’acord que CIU no es sobiranista, pero en pot ser, peró el PSC no ho será mai. No entra dintre de les seves coordenades ideologiques i no necesita el catalanisme como a ingredient per subsistir i alimentar a els seus votants i al seu sector social.

    En canvi, sí entra dintre o pot entrar dintre de l’ideologia de CIU (i el seus votants), encara que sigui un partit d’apocats i covardets, pero que, si necesiten vots o estan dirigits per algú amb un parell, poden encara donar el tomb. D’altra banda arrivarà un moment en que no els hi quedara mes remei, perque Madrid apreta i ofega (com no podria ser d’altra manera), i abans de morir ofegat, ja se saps, un s’agafa al sobernisme encara que es cremi.

    Aixa dons, caretes fora: el PSC es com el PP però astut i progre (i com que es progre ja està justificat: no necesita ser sobiranista, Ep! Que nosaltres som progres, tiu!)

     

  12. No cau veure el somriure que posava en Vendrell quan va sortir amb el Ridao? Com es pot baanlitzar el sagrat dret de l’autodeterminació dels pobles així? I a sobre per a benefici elctoral! Per favor, això que han fet no s’aguanta per enlloc.

    La mostra és que presenten al Parlament una moció que parla tant de la crítica a CiU per l’estatutet (quina mania persecutòria que tenen contra ells, que mirin amb qui han pactat!). Després, qujan anaven a consensuar una amb ells, es fan enrere i un nou ridícul pel nacionalisme català en general. Quina pena! En qualsevol país nomral aquesta gent no els votaria ni sa mare i ja estarien fora del govern. Que entri en Carretero!!!!

  13. Des del 1.976 soc un treballador inmigrant aragonès, ara català i votant de ERC sempre fins les darreres eleccions en que vaig votar en blanc. Crec que un partit polític ha de ser seriós i per una banda no fer numerets com voler parlar en català al Congreso, lligar-se a les portes de la COPE,  això entre altres coses excita la catalanofòbia sense cap profit; per altra banda un partit que es diu independentista avui per avui no cal que proclami la independència des del balcó de la Generalitat, però les seves accions cara els seus votants i cara el poble han d’anar senyalan aquest camí, si no crea desencís i estupefacció. Quan un té la clau del govern de la Generalitat o del de Madrid, la de fer servir (no cal fer caure el govern) i ara per ara en que la independència no pot ser inmediata hi ha altres senyals que es poden transmetre, p. ex.: llei de dependència, 3a. hora, TV3 al país Valenciá, aeroport, etc. Si ERC ha de gastar les energies enfrontant-se a CiU i empassant-se els gripaus que ens arriben des de Madrid (amb garrotades del PP o amb "talante" del psoE) o amb referèndums de calÇotada crec que no anem bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!