Egibar creu que el PNB guanyarà als tres territoris en les properes eleccions municipals i forals del 27 de maig. Manté que l’esquema del tripartit (PNB-EA-EB) és vàlid per als pactes postelectorals, i destaca que el nerviosisme d’UPN indica el possible tomb electoral a Navarra. "Ningú està dient que Navarra hagi de pertànyer per imposició a una unitat política que no desitgi."
Egibar sosté que malgrat que s’hagi aturat el pla Ibarretxe a Euskadi tard o d’hora hi haurà referèndum d’autodeterminació. "Sociològicament, la immensa majoria d’aquest poble, inclús electorats del PP i del PSOE, admet que el poble basc existeix, que té identitat política i ha de tenir dret a decidir. (…) Aquesta és la gran aportació, amb perspectiva històrica, que ha fer Ibarretxe."
"Tots els presidents espanyols des de la transició (Suárez, Calvo-Sotelo, Felipe González i Aznar), tots ells, han deixat de ser presidents pel tema basc." Avís per a navegants. O Zapatero fa d’home d’Estat aprofitant que té el suport de la cambra o, segons Egibar, acabarà en la trampa del PP. "I entre l’original [PP] i la fotocòpia [PSOE], la gent es queda l’original."
El PNB discrepa de l’esquerra abertzale en supeditar l’alto-el-foc definitiu a l’acord polític. "No pots condicionar el futur d’aquest poble a què s’admeti el teu plentejament polític. La lluita armada s’ha acabat. El drama d’ETA és que concep la lluita armada com a lluita política, però la lluita política no necessita l’acompanyament de la lluita armada. Aquesta és la disjuntiva." "El PP s’ho juga tot a una carta. Sap que no té companys de viatge. O té majoria absoluta o seguirà a l’oposició. Però s’està equivocant perquè el PP no va al centre sinó que s’instal·la a la dreta i aixopluga l’extrema-dreta. En les dues Espanyes, és probable que l’altre bàndol [l’esquerrà] reaccioni amb un reagrupament de vots."
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I. GENOCIDI DE LA II REPÚBLICA I LA GENERALITAT
Hi ha suficients proves històriques confrontades amb la legalitat republicana vigent, per a sostenir que les autoritats de la II República i la Generalitat de Catalunya van ser pressumptament culpables, almenys per omissió, de la violació greu, sistemàtica i a gran escala dels drets humans i llibertats democràtiques, així com de les garanties penals, processals i penitenciàries, reconegudes per igual a tots els ciutadans espanyols de la II República durant la Guerra Civil 1936-1939:
TEXTOS LEGALS REPUBLICANS VIGENTS
1. Constitució de la II República de 9 de desembre del 1931 (http://www.constitucion.es)
2. Codi Penal de 27 d’octubre de 1932
3. Llei d’Enjudiciament Criminal de 14 de setembre del 1882
4. Llei del Jurat de 22 d’abril de 1888 i reformes de 1932 i 1933
II. EXEMPLES DE VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS
Un extracte de violacions de l’Estat democràtic i de dret republicà, amb articles de la pròpia Constitució de la II República, que demostren la pressumpta culpabilitat per omissió de les autoritats republicanes i de la Generalitat en la comissió de crims contra la Humanitat:
a) LLIBERTAT DE RELIGIÓ, PENSAMENT I CONSCIENCIA I D’EDUCACIÓ RELIGIOSA
ART. 27. "La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español…".
ART. 48. "… Se reconocen a las Iglesias el derecho … de enseñar sus respectivas doctrinas…"
b) DRET A UN JUDICI JUST I DRETS DEL DETINGUT
ART. 28. "Sólo se castigarán los hechos declarados punibles por ley anterior a su perpetración. Nadie será juzgado sino por juez competente y conforme a los trámites legales."
ART. 29. "Nadie podrá ser detenido ni preso sino por causa de delito. todo detenido será puesto en libertad o entregado a la autoridad judicial, dentro de las 14 horas siguientes al acto de la detención…"
III. VÍCTIMES DE LA II REPÚBLICA
Està fora de tot dubte que van haver-hi morts, tortures, repressàlies, detencions i judicis injustos, exili i robatoris durant tota la Guerra Civil en el territori controlat per la II República i la Generalitat catalana, i que pressumptament les autoritats republicanes tenien coneixement dels crims contra la Humanitat i la democràcia i no van fer gairebé res per a investigar, detenir, jutjar i empresonar a tots els culpables.
Les víctimes de la II República van ser:
– CATÒLICS: més de 10.000.000 de catòlics van ser violats en els seus drets i llibertats: vida, integritat física i expressió religiosa: morts i tortures de bisbes, sacerdots, laïcs, destrucció i robatori de patrimoni artístic, de culte, arxius, inmobles, comptes corrents…
– DRETA LIBERAL: més de 2.000.000 de ciutadans que van votar a partits liberals van ser il.legalitzats, perseguits, reprimits, morts o torturats: CEDA, partits monàrquics, de centre, de dreta…
– ESQUERRA: les txeques de la II República van torturar i assassinar a membres de la CNT-FAI i del POUM (per cert ¿on és Nin?)
– CLASSES ALTES I MITJANES I ALTS CAPS DE L’EXÈRCIT REPUBLICÀ: la II República i la Generalitat pressumptament van participar o tenir coneixement en la repressió, mort i tortura de ciutadans espanyols per raó de la simple pertinença a una religió, partit polític o classe social o militar (alts caps de l’Exèrcit republicà, en especial la Marina).
IV. ELS CULPABLES DE LA II REPÚBLICA
La II República espanyola durant 1936-1939 pressumptament va cometre crims contra els drets humans i democrátics republicans, mitjançant la participació o coneixement, com a mínim per omissió, de les autoritats republicanes del Govern i Generalitat i dels diferents partits i sindicats constituents, que van conéixer les dites violacions i no van gairebé res per a detenir-les i sancionar-les.
Són, per tant, pressumptament culpables de genocidi, crims contra la Humanitat i la democràcia, com a mínim per omissió:
1. Presidents de la II República i de la Generalitat de Catalunya: Manuel Azaña i Lluís Companys
2. Presidents del Govern republicà: José Giral, Francisco Largo Caballero i Juan Negrín.
3. Partits, sindicats responsables: PSOE, ERC, PSUC, PCE, CNT-FAI, UGT, POUM, Izquierda Republicana, Unión Republicana i altres partits col.laboradors en el govern republicà i català.
4. Organismes oficials repressors: el SIM, les txeques, les milícies paramilitars del diferents partits i sindicats, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, els tribunals i lleis de repressió republicans.
V. MEMÒRIA HISTÒRICA FALSEJADA
L’actual procés de memòria històrica iniciat pel Tripartit i Zapatero és:
1. SELECTIVA I FALSA, perquè només té en compte les víctimes de Franco i ignora les víctimes de la II República (catòlics, liberals, classes socials no revolucionàries, alta oficialitat de l’exèrcit republicà, el POUM…)
2. POLÍTICA, perquè està dissenyada per anar contra el PP, i servir com a un instrument:
a) exclusió política (Pacte del Tinell)
b) deslegitimació moral (el PP com a franquista).
VI. INVESTIGACIÓ I PERDÓ
L’autèntica memòria històrica consisteix en la investigació mitjançant una llei i tribunal de veritat i reconciliació històrica, que tindrá les següents accions:
a) Determinació dels responsables de les pressumptes violacions dels drets humans i llibertats democràtiques, comeses per acció o omissió pels responsables polítics i sindicals republicans, i realitzades en el territori controlat per la II República i la Generalitat de Catalunya durant 1936-1939.
b) Determinació dels crims contra la Humanitat i la democràcia comesos durant la vigència de la II República i la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil
– VÍCTIMES: católics, liberals, monàrquics, classe mitja i alta, alta oficialitat de l’Exèrcit i Marina republicanes, CNT-FAI, POUM…
– CRIMS: Assassinats, tortures, violacions, detencions arbitràries, judicis injustos, repressió política, robatoris, exili…
– INTRUMENTS: txeques, lleis i tribunals repressors, SIM, milícies paramilitars…
c) Anul.lació de lleis, decrets i sentències dictades pels governs i tribunals republicans que hagin violat els drets humans i les llibertas democràtiques.
d) Condemna de tots els crims contra la Humanitat per les detencions, interrogatoris, tortures i assassinats comesos contra la legalitat republicana vigent comeses per organismes, partits i sindicats de la II República i la Generalitat catalana.
e) Reconeixement de la culpa i petició de perdó per part de tots els responsables que s’hagin determinat.
f) Construcció d’un memorial universal de record i reconciliació de totes les víctimes sense discriminació que hagin estat víctimes de la violació dels drets humans que van cometre tant els franquistes com la República espanyola i la Generalitat catalana durant la guerra civil.
Ara xoca una mica. Però fa quatre dies representants del govern central; i el PP com a "exigiente" pacto y ordeno, deien bestieses com que l’autodeterminació (el dret de decidir) no existeix; i es quedaven tant amples. Ara diria que de tant amples no es quedaven. I m’alegro.