Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Joan Campolier, de CiU, ha abandonat l’alcaldia de Santa Susanna (Maresme), un càrrec que ocupava des del 1976, a les darreries de la dictadura franquista. L’alcalde plega deu anys després d’haver comès un delicte de prevaricació, motiu pel qual va ser condemnat el 2003 per l’Audiència de Barcelona a 8 anys i 7 mesos d’inhabilitació. La defensa jurídica del poderós alcalde va aconseguir un sorprenent indult el setembre de 2006. El ministre socialista de Justícia, Juan F. López Aguilar, va rebaixar la pena de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional a 4 anys d’inhabilitació. L’aplicació imminent d’aquesta inhabilitació podia enganxar Campolier a les portes de les eleccions del proper maig, o acabades de celebrar. La manera d’estalviar-se una dimissió forçada per la justícia espanyola ha estat aquesta: tirar la tovallola i deixar el seu delfí, Josep Monreal, a l’alcaldia i com a candidat nacionalista a les eleccions. Tot ben lligat.
Una trama urbanística que es va destapar el 1997 i que ha esquitxat l’alcalde d’una de les poblacions del Maresme que més ha crescut turísticament ha enterbolit una gestió envejada per altres polítics i molt aplaudida pels veïns de Santa Susanna. L’incompliment de la llei és tan evident com innegable resulta veure el creixement espectacular d’un poble que ha passat del monocultiu agrari al pluricultiu immobiliari, turístic i de serveis. De camps de pagesos a zona hotelera a primera línia de mar. La transformació té el segell de Campolier, empresari turístic i alcalde des de molt jove. Al Maresme, el nom de Campolier va lligat a dinamisme, cert. Però la seva carrera política ha quedat marcada per un escàndol que en el seu dia, el 1997, va generar incomprensió amb els mitjans de comunicació que n’informaven. (Els ho asseguro per pròpia experiència).
La retirada forçada de Campolier arriba tard perquè la justícia és lenta. Una dècada després que cometés les il·legalitats sentenciades. Però la història ha volgut fer-ho coincidir amb l’explosió de trames de corrupció urbanística a bona part de la costa mediterrània. De Marbella cap a munt, amb el recent episodi d’Andratx. El cas de l’alcalde de Santa Susanna demostra que la virginitat al Principat és, segurament, un miratge més de l’oasi català.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si t’interessa, un dia t’explicaré tot el sidral que es va muntar a l’ajuntament de Vilanova del Vallés per part d’un tripartit municipal. Comprant a través d’un testaferro terrenys agricoles, miraculosament requalificats i que ara son casetes adosades i més….
Saül,
Despres de sis mesos de bloc, toca provar la capacitat de mobilització del mitjà.
La propera decisió d’AENA sobre la terminal sud de Barcelona em sembla una qüestió clau i he volgut començar una campanya de correus per tal d’incidir, en la mesura del possible, en favor del grup Star Alliane i la seva proposta per al Prat.
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/01/campanya-per-un-hub-interconinental.html
T’agraïria que te’n fessis ressó!
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Nosaltres només comprem música i literatura en català i, a més a més, som identitaris. I què, passa alguna cosa?
http://collectiu1707.bloc.cat/
Pel camí del predegar…
— Publicat per 1707 @ 11:18
És per on va el país: confús, desorientat, cec, sense rumb, sense brúixola, sense full de ruta, en plena decadència, amb milers i milers de ciutadans que els és igual quin serà el futur dels nostres fills, de la nostra llengua i cultura, del nostre benestar social, de les noves tecnologies, de la sanitat i del nostre paisatge.
Amb uns partits polítics que la meitat treballen contra el país (els sucursalistes), i l’altra meitat (els nacionals) es neutralitzen entre ells.
De fet, el Col·lectiu 1707, des del dia que es va fer públic el pacte de l’Entesa de progrés, hem quedat astorats i desorientats. Encara no entenem res i per això, fruit del desànim de veure les renúncies incomprensibles d’ERC i l’infantilisme ressentit de CiU, vam deixar el bloc parat. Ara, però, toca refer-nos i mirar endavant.
Els catalans no ens podem permetre més desànim. És veritat que quan diem els catalans, ens incloem tots, però potser caldria fer un canvi de rumb en aquest sentit, potser és hora de distingir entre aquells que estan i els que no estan amb el país: hi ha catalans que estan en contra del país, ras i curt, catalans que no volen un avenç nacional sinó la submissió.
I la màxima expressió d’aquesta mena de catalans és la trepa infame de Ciudadanos i del PP. Aquesta és la màxima expressió, però també tenim altres expressions com el PSC i els menjaflors d’ICV, aquest últims ningú sap on van —ni d’on venen.
El que està clar és que la lluita entre CiU i ERC no beneficia al país, i els sucursalistes fan la seva feina, ho tenen fàcil, només els cal llençar quatre monedes i quedar-se a contemplar com ens trenquem la cara entre nosaltres per tal d’arreplegar-les.
Amb tot, cal donar una oportunitat a la societat civil que està desactivada, en part perquè els mitjans de desinformació li fan el buit, i anar observant de prop la feina d’ERC des del govern, que no ho tindrà fàcil amb una CiU ressentida per les poltrones i un PSC treballant a favor de la nostra desnaturalització i del nostre espoli econòmic.
Per acabar, tenim ganes de parlar de l’Estatut, i des d’aquí volem llençar una pregunta als nostres compatriotes:
Hi ha algú en tot el país, algun ciutadà, que hagués votat sí el 18 de juny, i que a hores d’ara encara no vulgui admetre que es va equivocar ?
La reconstrucció nacional comença per l’autocrítica, i això no ha de fer por a ningú, ens van parar una trampa i hi vam caure de quatre grapes, i no podem dir que no estiguéssim avisats.