Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

25 de març de 2009
4 comentaris

Adéu a Ricard Salvat

El dia d’ahir, 24 de març, serà de trist record per a les lletres ebrenques a causa del traspàs de Ricard Salvat, tot un homenot de teatre. El dramaturg tortosí ha tingut un paper molt rellevant en el panorama escènic català de les darreres cinc dècades. Va fundar l’escola d’Art dramàtic Adrià Gual, conjuntament amb la  Maria Aurèlia Capmany, va dirigir el Festival de teatre de Sitges, i va ser l’autor de memorables adaptacions teatrals de clàssics catalans. La darrera de les seus adaptacions homenatjava Mercè Rodoreda  la cèlebre novel·la Mirall trencat, i en la història del teatre català es recordarà per sempre la seua memorable Ronda de mort a Sinera, del poeta Salvador Espriu. Aquests dies podrem llegir nombrosos articles d’elogi d’aquesta gran figura del nostre teatre que ens ha deixat, les quals ens refrescaran la seua biografia.
Tinc per costum escriure sobre la meua relació particular amb els grans autors de la terra de l’Ebre. Tot just durant les darreres setmanes estem preparant un homenatge a un gran literat tortosí i amic seu, Manuel Pérez i Bonfill. La setmana passada vaig redactar el pròleg del recull de narracions del nostre estimat professor que sortirà publicat coincidint amb la 3a Fira literària Joan Cid i Mulet, que porta com a nom Abusos del ritual. El primer recull narratiu que va publicar Pérez Bonfill, Amb algunes branques d’olivera, el va prologar Ricard Salvat. Aquest pròleg i el meu són els dos únics que han tingut les seues obres. Salvat reivindicava que Manuel Pérez hauria pogut ser el gran retratista narratiu de Tortosa, i alguns paràgrafs al respecte els incloc al meu pròleg.
D’altra banda, vaig estudiar la figura de Ricard Salvat en una assignatura literària monogràfica de la universitat. Vaig poder llegir nombroses i històriques entrevistes al dramaturg ebrenc, en què donava fe de la seua gran vocació dramàtica. Era un personatge culte, valent, que fugia de convencionalismes i les típiques capelletes de l’espai cultural nostrat.
L’any 2002 va rebre un homenatge al Centre de Comerç de la seua ciutat natal, en qualitat de  membre de l’anomenada Generació de 1952, en complir-se el 50è anviersari de la publicació de la revista Gèminis. El propi Pérez va rebutjar aquesta catalogació perquè considerava que tots ells encara publicaven a un bon ritme i tenien moltes coses a dir en la nostra literarura. A partir de llavors, va publicar durant alguns mesos alguns articles en un setmanari comarcal, en els quals va tornar a donar mostres palpables d’entusiasme i fidelitat a la llengua i la literatura catalana. També li va permetre continuar donant suport a les lletres ebrenques. Durant els darrers anys, de la mà del regidor republicà Lluís Martin Santos, va dirigir  a Tortosa el festival EntreCultures, malauradament desaparegut. Desgraciada cultura la nostra que podem permetre’ns prescindir de personatges tan grans!!!
Properament, al programa Lletres Ebrenques li retrem un merescudíssim homenatge, en altres programes ja havíem parlat abastament sobre la seua figura i obra. També el recordarem en el marc del certamen llibresc que se celebrarà a Jesús el tercer cap de setmana d’abril. I ja hem mogut fitxar per pensar altres actes que ens ajudin a mantenir viva la memòria d’un gran homenot del nostre teatre que ens ha deixat.
La vida és teatre i la seua ha baixat el teló. Per sempre més, que Visca que visca Ricard Salvat!!!

  1. M’ha dolgut molt el traspàs de Ricard Salvat. Va ser professor meu a la Facultat en dues matèries, Literatura catalana contemporània, crec que el curs70/71 i més tard en una assignatura de teatre. Persona extremadament educada i respectuosa amb els altres alhora que exigent i rigorós en tot allò que feia. Recordo que ens animava a redactar els exàmens en llengua catalana, així que els primers textos formals que vaig escriure en la meva llengua i suposo que carregats d’errades van ser aquells. També ens va encomanar la passió activa pel treatre. Cada setmana havíem d’estar atents a la cartellera, anar al teatre, fer-ne ressenyes o parlar-ne a classe i per la literatura catalana, recordo que un trimestre ens féu llegir no sé si deu o quinze obres cabdals i l’examen consistí a parlar amb ell donant la nostra opinió de Victor Catlà, Verdaguer, Pla …etc, per posar un exemple. ja podeu pensar els nervis i l’atenció i la riquesa intel·lectual que ens regalà. Des de llavors i sempre que vaig poder vaig seguir els seus muntatges teatrals, Ronda de mort a Sinera o el Faust a la Facultat de LLetre. Va ser pel meu professor Ricard Salvat que molts anys després vaig proposar que a Amposta convoquéssim un premi de teatre: La Carrova.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!