Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
18 de gener de 2007
6 comentaris
El debat dels blocs confidencials i els seus mals
El debat sobre els confidencials, especialment els anònims, és damunt la taula. El 9 de gener, en aquesta anotació escrivia:
"(…) Finalment, hi ha els blocs anònims que prediquen la confidencialitat política. Alguns amb més encert que d’altres, però cap d’ells des de posicionaments periodístics ortodoxes. Que els confidencials anònims que exiten la catosfera no són periodisme és una obvietat. [Veure aquest vídeo] Dit això, cal admetre que el to i el contingut d’alguns confidencials atrauen l’atenció d’una part cada cop gens menyspreable dels internautes catalans. No són periodisme, d’acord. Però a les redaccions periodístiques els professionals no paren de llegir i consultar aquests blocs confidencials. Admetem-ho i prou."
Dimarts, a L’oracle, el programa-tertúlia que condueix Xavier Graset a Catalunya Ràdio, en vam parlar [Tertúlia interactiva a Catalunya Ràdio], de l’anonimat a la xarxa i sobretot als blocs. (Si entreu aquí podreu escoltar el programa i descarregar-vos l’mp3.) Arran d’aquesta tertúlia, especialment per la intervenció del periodista i company Manuel Cuyàs; el llicenciat en Periodisme i professor de la Universitat Ramon Llull Enric Xicoy [bloc i currículum] ha escrit l’article La tematització de la blogosfera. Xicoy, a qui agraeixo les referències i que hagi entrat en aquest debat de fons, hi diu:
"A mi tampoc m?agraden gaire, per no dir gens, aquests confidencials i també penso que, en molts casos, són pèssims, de mal gust, desinformats, mentiders, poc documentats i servils a interessos evidents. Però també tinc una opinió semblant d?altres mitjans que es presenten com a objectius, transparents i independents. Aquells qui vulguin combatre la porqueria informativa que ho facin des de la qualitat i mantenint uns valors ètics, no només exigint aquests mateixos valors als altres."
Estic molt d’acord amb en Xicoy (foto). Reconec que els confidencials que s’aprofiten de l’anonimat per empastifar fan mal a la xarxa, però no podem permetre que es criminalitzi Internet com a suport i eina en el seu conjunt ni la bloquesfera en particular. Cal, doncs, centrar el debat i aportar arguments seriosos. No fos cas que aquells que acusen els blocs d’empastifar-ho tot siguin els primers que generalitzin i vulguin matar mosques a canonades. I no ho dic per en Cuyàs, que consti.
(Mentrestant, circula que als Estats Units promouen una llei per registrar en un arxiu governamental els blocaires de temàtica política que superin els 500 articles. Un atemptat a la llibertat d’expressió? Com afectarà això als confidencials? L’Slashdot, on surt publicat això, és de fiar, segons m’apunta en Joan Camp, del Racó.)
Què en penseu, vosaltres?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Saül, sobre aquesta qüestió, co tu ja saps, vaig parlar fa uns dies en el meu bloc:
http://jaumepros.blogspot.com/2007/01/blocs-que-parlen-de-poltica.html
Salutacions
Un atemptat a la llibertat d’expressió, i a la decència política; diria jo. Diria que si lleis com aquesta poden prosperar és perquè estem a mans de governs, o millor, de governadors que tenen unes idees molt poc democràtiques, i que no tenen respecte a les persones.
Sobre els anonimats i confidencials més tard et faré alguna referència.
Salutacions.
((L’enllaç amb qui fa el comentari anterior no funciona))
jo quan hi ha un bloc que no m’agrada, el deixo de llegir i ja està.
I si hi ha gent que li agrada la rumorologia és cosa seva. Segurament el problema és nostre que en general ens atraguin aquests temes.
El que no entenc gens ni mica és que haguem de debatre sobre els confidencials anònims.
Pel que he entes jo del texte original, no son 500 articles, sino que els seus textos siguin llegits per més de 500 persones ("Section 220 of S. 1, the lobbying reform bill currently before the Senate, would require grassroots causes, even bloggers, who communicate to 500 or more members of the public on policy matters, to register and report quarterly to Congress the same as the big K Street lobbyists"). El que entenc es que volen equiparar els blocaires amb els grans lobbies de poder de Washington, cosa que a l’hora fa por i es un elogi, ja que estan reconeixent en certa manera la influencia que els blocaires tenen….
La qüestió és més senzilla del que sembla: cada confidencial té la veracitat que li dóna l’experiència. A mesura que passa el temps, hom pot comprovar quin confidencial representa una bona font, tot i que sigui partidista, i quin simplement intoxica sense cap base real.
La qüestió és informar-se a partir de vàries fonts, com en el cas dels mitjans de comunicació tradicionals.