Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

20 de maig de 2008
17 comentaris

El país de Bassas, Basté i Cuní

Bona part de l’opinió pública ebrenca i catalana té la impressió que el govern de la Generalitat ha perdut totalment el nord en matèria hidràulica. Conseqüència directa del seu posicionament transvasista, és  la manipulació informativa dels mitjans de comunicació públics, que estan fent arribar a límits èticament i professional deplorables i inacceptables. Durant els darrers anys del govern Aznar, els partits de l’oposició i els catalanistes s’omplien la boca  amb crítiques envers Alfredo Urdaci, director de TVE llavors, al qual se l’acusava de llaurar a favor de les tesis del  PP en tot moment. En el mateix sentit, portem anys i panys queixant-nos de la política informativa del Canal 9 quant a temes lingüístics i hidràulics, la qual hem criticat pel partidisme i per la manca de professionalitat. Malauradament, ara hem de comprovar en pròpia pell com actuen algunes de les patums informatives catalanes que, quant al tractament de determinats temes, se situen a l’alçada del periodisme més ranci anteriorment esmentat.
Escoltar les tertúlies radiofòniques i televisives ha esdevingut tot un repte de resistència moral per a molts ebrencs i moltes ebrenques. S’han convertit en espais tendenciosos, al servei del govern de torn. Quan la campanya del referèndum sobre l’estatut, ja no varen donar opció: es ridiculitzava la postura del NO. Ara, cada dia és la mateixa missa! Quant al tema del transvasament, la gran majoria de tertulians es dediquen a repetir el mateix postulat.  El pluralisme brilla per la seua absència, la qual cosa els porta a donar als oients el missatge oficial. Aquests “professionals” prestigiosos arriben a gosar posar en qüestió, increïblement, la solidaritat de les Terres de l’Ebre, així com s’acusa en tot moment la pagesia de malbaratar l’aigua i de creure-se’n la propietària. 
Dol moltíssim veure com periodistes de llarga trajectòria com l’Antoni Bassas o el Jordi Basté (aquest, en un mitjà privat actualment) promouen aquesta mena de tertúlies monocolor, ells que sovint fan defenses agosarades de l’ètica periodística, cosa incomprensible després de veure’ls actuar. Que difícil és sentir una veu antitransvasista, que qüestioni obertament el decret transvasista del govern espanyol! Cap tertulià està vinculat a les nostres terres tampoc, la qual cosa és una altra mostra de greu mancança.   En Josep Cuní, des del seu espai matinal a la pantalla menuda, segueix la mateixa tònica. Estan ignorant les Terres de l’Ebre i, d’aquesta manera, fent molt mal a la catalanitat (també al sentiment nacional català). Sota l’excusa de la sequera, estan donant suport a una aposta transvasista,  i oblidant l’existència d’un territori amb sentiments i necessitats, la ciutadania del qual ha estat enganyada impúnement pel nostre govern.  No voldria pensar que el seu país es redueix a l’espai de terra que hi ha entre el Besós i el Llobregat, ja que no veuen més enllà de l’àrea metropolitana. Ells que presumeixen de ser tan cosmopolites! Aquesta  no és una frase demagògica. És la constatació del desconeixement total que tenen de les Terres de l’Ebre, i del seu nul interès en el futur de la nostra gent i del nostre territori. Sembla que no cabem en la seua Catalunya! Ens han donat l’esquena igual que bona part dels polítics capdavanters del país. Tot i que la “Catalunya enganyada” ha donat altes mostres de catalanitat, i els ha passat la mà per la cara. La Catalunya de tots passa per la defensa de tots els territoris, i per un govern que cregui en un vertader projecte nacional. És veritablement lamentable l’actitud d’aquests professionals!

 

  1. Doncs tens tota la raó. No tan sols ells.  En general la gent  de l’àrea metropolitana (però no cal anar tan lluny, ja que he conegut molta gent de Tarragona amb el mateix tarannà)  no ens coneixen i tenen una imatge preconcebuda de nosaltres com  gent “asilvestrada” i pagesa.

    Es diverteixen amb els Quicos, els hi fa gràcia la nostra parla, però crec que sovint ens miren amb aires de “superioritat”. I aquesta apreciació  no vol dir que em sento en “inferioritat”.

     

  2. El seu paper és immoral. El seu país és la comoditat de la classe política i l’empresariat especulador que els controla. Són una mostra més que cal una nova cultura de la política, lluny de tants interessos immorals, i que en aquesta aposta, cal recuperar la cultura del territori i l’orgull de ser-ne part, i crear els nostres propis canals de comunicació i els nostres propis models d’actuació.

  3. jo encara no sé com em poso catalunya ràdio cada matí, perquè cada dia sento la mateixa cançoneta i sempre m’acabo estirant els cabells. del bassas ja, sense comentaris. i ahir sentia el joan b. culla, als matins de cat ràdio, i me’n feia creus! fins i tot va arribar a dir que la gent de les terres de l’ebre vèiem el riu com un tòtem, i que al cap i a la fi el delta no era producte de la natura, sinó que és fruit de la intervenció humana, que es remunta a l’època dels romans. és a dir, la imatge ve a ser aquesta: gent assenyada de progrés versus població primitiva eixelebrada. i sabeu quina és l’única veu ebrenca que repeteixen ara sí, ara també? la d’una nena de la manifestació d’amposta, que ja surt a l'”alguna pregunta més”. ja coneixeu el to del programa, no? us podeu imaginar la imatge, doncs…

  4. Estic absolutament d’acord amb tot el que dius menys en una cosa: la “Catalunya enganyada” no són les Terres de l’Ebre.
    Només calia veure la transversalitat del gruix de la manifestació de diumenge passat (els ebrencs i les ebrenques) i comparar-lo amb la composició dels col·lectius antitransvasistes de la resta del país (limitats, en general, a la militància de col·lectius situats a l’esquerra del tripartit de la Caixa). La diferència és evident: la gent de l’Ebre veu –veieu- de primera mà una realitat que no coincideix amb els discursos oficials mentre que la gent de la resta del país només té la visió mediatitzada dels Cuní, Bassas, Basté i un llarg etcètera. Sort encara que la pluja els deixa en evidència!

  5. Els polítics estan a les ordres del capital. Qui perdi de vista això,
    no sap a quin segle viu. Ha passat sempre i continuarà succeint. Dir el
    contrari, és utòpic en l’actual sistema democràtic. El problema és
    pensar que un polític pot solucionar els nostres problemes, donant
    l’esquena al poder econòmic. S’omplen la boca quan estan a l’oposició,
    dient exactament el que la gent vol sentir, per fer el mateix que
    l’anterior.

    Fins que no ens adonem que no es pot lluitar contra això, l’únic que
    ens queda és resistir a la pujada de la gasolina, dels aliments, de la
    llum, de la hipoteca, del lloguer, etc.

  6. Bones
    davant de les últimes accions d’Albert Rivera (c’s) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l’Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l’Estelada www.marroca.blogspot.com
    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!