Saül Gordillo www.saul.cat

Sobre la qüestió de l’article de na Laura Crespo, que pel que es veu en la foto de la Vanguardia ve a ser una barreja entre Mari-Trini i Aida, és realment molt desafortunat, un país que a dia d’avui ens permetem el luxe de tenir gent com….
Compte, no penso ja parlar dels consagrats ni de la gent de la nova cançó, puig tothom ja els coneix, tot i que no estaria de més que que es seguissin comprant els discos de l’Ovidi, però tot i dins del meu desconeixement i que soc més del món del jazz, hi ha gent d’ara com un tal Briz que em sembla és valencià, o Bocanegra, o la Berta ja més coneguda, o en Dani Nel·lo, i els que desconec, per edat i perqué seguim instalats encara en que tot el que vingui de fora és molt bó i la promoció de la nostre música és molt minsa. A banda, si considerem rock o música en català la música que es fa a casa nostra, el ventall s’amplià en quantidad i en qualitat: Poveda, Maite Martin, Dunquende etc, per no enumerar totes aquestes bandes mestisses del Raval, o gent com Gertrudis o Plouen Catximbes i més, i ens queden encara els inclassificables o galàctics, Quimi Portet, Roger Mas, Estanislau Verdet o Antònia Font. Si no en teniu prou amb aixó, segur que encara n’hi ha més, demaneu doncs un crèdit al Banc, puig si heu de comprar tota la bona, variada i quantiosa oferta que hi ha de música en català, aixó val una pasta.

Afegitó.- També s’ha de ser crític, a mi que m’agradava molt en Cris Juanico i la seva banda “Ja t’ho diré”, en canvi la versió d’estàndards que ha fet en Juanico a “Portam a sa lluna”, sent generós diria que es una

Enlloc com aquí es couen tantes i variades activitats i tendencies musicals, no tan sols el rock, hi han tots aquests grups del raval, els més nostrats, els consagrats, els galàctics, del jazz, flamenc, clàssics, música experimental. Si a un país la questió musical bull permanentment es a ca nostra. I aquesta barreja de Mari-Trini i Aida que s’en vagi amb la guitarra i la seva música cap a una altra banda.

És només una casualitat el fet de que no hi hagi cap bloc de CiU donant suport a la música en català i anar, per tant, en contra d’un article aparegut a La Vanguardia? Sembla que hi hagi pànic de carregar contra les ‘vaques sagrades’ de la comunicació que tan ajuda a vegades…

Potser, essent pràctics, hauríem de modificar una mica el lema: "Jo també baixo música en català". Cert, no?

I recordo com a daurada l’època de Ciu i la promoció de música en català. Quina mala memòria la que exhibeixen alguns! Hi hauria, per exemple, Antònia Font o Obrint Pas, si no hagués existit aquella època daurada (Sau, Sopa, Sangtraït, Pets…?)

Una anotació més per omplir la xarxa de música en català!