Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

24 de desembre de 2007
2 comentaris

El meu ideari obrer i esquerrà


Els meus pares ja fa anys que són jubilats, després d’haver treballat tota la vida la terra, tant vora l’Ebre (oliveres i garrofers),  com durant els disset anys que varen viure a l’estat francès, en el qual es varen dedicar al conreu de la remolatxa de sucre. Varen intentar sempre que la meua germana i jo valoréssim el dur treball del camp, malgrat que cap dels dos no ens hi haguéssim dedicat professionalment. Pertanyíem a la classe obrera, i calia fer-ne bandera. El fet de provenir d’una família humil, de ben segur, que ha marcat profundament els meus ideals i la meua manera d’entendre la societat. A casa, no se’n parlava gaire de política, però quan sortia algun tema al respecte, el meu pare sempre es posicionava al costat del treballador, la qual cosa em va influenciar fortament des d’època adolescent. Com a persona d’esquerres,  he seguit des de ben jove els principis i ideals emancipatoris que al llarg de la història han fonamentat la lluita per una societat de llibertat, d’igualtat i de solidaritat: l’alliberament nacional, l’antifeixisme,  el laïcisme, la reivindicació constant de majors cotes d’Estat social, l’antiimperialisme, etc. Crec en un projecte polític que troba les seves arrels històriques en el catalanisme popular, i que s’ha expressat al llarg de la història en la tradició republicana, en el desenvolupament social del moviment obrer, del sindicalisme pagès, en la lluita antifranquista, en la  la recuperació dels drets nacionals, la defensa del medi ambient, la no discriminació entre els sexes; així com, els moviments associatius cívics, i els grups i moviments de solidaritat amb les minories socials i oprimides. És a dir, crec en una esquerra transformadora que lluiti per construir i aprofundir una real democràcia política, social i econòmica, que superi el sistema capitalista, mitjançant la recerca i de noves definicions del desenvolupament humà.
Els meus principis passen per treballar per la transformació de la societat en un sentit obrer i esquerrà, on els valors de la justícia, la llibertat, la igualtat i la solidaritat siguin fonamentals, i on es garanteixi un lloc de treball digne i adequat a les capacitats de cadascú, i amb l’accés a la salut, a l’habitatge, a la formació, a la cultura, al lleure i a d’altres necessitats bàsiques.
Sóc fermament partidari de l’ampliació  dels espais de participació com una de les eines bàsiques de decisió en tots els àmbits del poder polític, social i econòmic per part de la ciutadania. Crec, doncs, en la veu del poble, per damunt de xicotets clans polítics excessivament controladors… dels interessos partidistes.
La meua aposta nacional passa per l’afirmació que la sobirania de Catalunya (entesa com a Països Catalans) resideix en el seu poble, que té dret al ple exercici de l’autodeterminació, el qual ha d’avançar mitjançant un procés d’independència nacional. Només així serem un poble lliure, no hi ha possible reforma d’Espanya (un estat que mai no escolta i que tira en orris de mala manera qualsevol possibilitat de gaudir de més autogovern).
En el meu ideari personal, roman a primera línia, l’anhel d’aconseguir la transformació de l’actual sistema econòmic capitalista, causant de l’explotació, la desigualtat i la marginació social al nostre país (i arreu del món), que dilapida els recursos naturals i degrada el medi ambient. Aposto per un sistema econòmic que sigui democràtic, ecològic i socialment rendible.  Aquest és el "socialisme" que defenso: cap mena de dictadura del proletariat, sinó un sistema d’igualtat ciutadana, respectuós amb els nostres recursos naturals, controlador del creixement desmesurat, potenciador de l’educació i dels models culturals…
Crec totalment en la igualtat dels drets entre les persones i contra la discriminació per raó de naixement, raça, sexe, creença o orientació sexual. Aquest és el meu espill llibertari! Estic orgullós de trobar-me  molt allunyat de tot masclisme, aliè a qualsevol tendència racista o xenòfoba, enemic de l’homofòbia.
Considero la natura  un valor social imprescindible, per la qual cosa cal buscar els mecanismes que porten a superar l’alienació de l’ésser humà respecte al seu entorn. El meu ideari polític passa per la transformació de la societat, mitjançant uns sistemes de producció i de consum  que impulsin la utilització d’energies renovables, de formes de producció ecològicament sostenibles i en equilibri amb el medi ambient. Malauradament, l’actual sistema capitalista està abocant la humanitat a perills reals de supervivència, donada l’agressió continuada a l’ecosistema ¡ l’espoliació dels recursos naturals, que disminueix la qualitat de vida del planeta i fan perillar el futur de les noves generacions.  
Confio que, algun dia, s’articuli una esquerra transformadora, que superi els límits dels partits polítics tradicionals,  que sàpigui buscar una major efectivitat en l’actuació política, i que aconsegueixi la consolidació d’un veritable canal de participació dels ciutadans en la política. Malgrat la meua actual militància política en un partit tradicional, dubto que els partits  actuals apostin per aquest camí, ja que estan excessivament acomodats en el sistema. Caldria, en canvi, avançar en la redefinició de les relacions entre política i societat, i canalitzar el conjunt de forces esquerranes nacionals entorn a un programa de transformació, que exigeixi anar definint propostes noves de participació que permetin superar l’actual model generalitzat dels partits  com a únics instruments de representació i d’intervenció política. Crec, doncs, en la construcció d’un projecte polític que tingui com a lema "una altra manera d’entendre la política", amb voluntat d’anar desenvolupant propostes organitzatives noves que permetin avançar en la línia d’una transformació radical de la cultura política dominant. És a dir, una esquerra compromesa en la creació d’una nova moral en la política que permeti superar el descrèdit que avui té en molts sectors de l’opinió pública. No sé si m’emmirallo en la ciència ficció, donats els vents que bufen. Sento tristesa quan veig comportaments de polítics suposadament esquerrans que no es diferencien gens dels models conservadors. 
Sóc català i d’esquerres, i malgrat la meua crítica al funcionament dels partits tradicionals, no he pretès desqualificar cap de les diferents forces esquerranes sense lligams espanyols. Senzillament, les voldria veure més unides, més valentes, més disposades a encarar un futur allunyat del model de desenvolupament generalitzat. Confio que els i les militants de la CUP, d’ERC, d’ICV, i d’altres formacions més minoritàries de l’arc extraparlamentari, que comparteixen bona part dels meus ideals, actuïn com a motor d’acceleració del necessari canvi nacional i social que necessita la societat dels Països Catalans.  Cal una unitat d’acció de tota l’esquerra nacionalment catalana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!