10/6/2008 EDITORIAL

EDITORIAL:

‘El desafiament dels transportistes’

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Les protestes dels transportistes, convocades per Fenadismer, la segona patronal del sector, han tingut, com calia esperar, grans efectes col.laterals, que van des de problemes de trànsit fins a desproveïment en gasolineres. Els camioners que han promogut aquesta protesta –la majoria, autònoms– saben que si el transport s’atura, tota l’activitat se’n ressent. Per dir-ho d’una manera clara: tenen a les seves mans col.lapsar el país. Aquesta és la seva força.
Però a més de la força, també tenen la poderosa raó de l’encariment dels carburants, que fa que la seva activitat vagi camí de convertir-se en ruïnosa. El litre de gas- oil ha pujat un 20,1% des de començaments d’any i els transportistes no poden repercutir auto- màticament aquesta pujada de costos en els seus clients. Aquest és l’origen del conflicte social més gran al qual s’enfronta el president José Luis Rodríguez Zapatero des que va arribar a la Moncloa. Però caldria preguntar- se què passaria si tots els empresaris que van contractar un lí- sing amb l’euríbor al 3,5% –ahir estava al 5,4%– o bé les famílies hipotecades als tipus d’interès de fa tres anys decidissin sortir al
carrer a defensar els seus interessos amb la mateixa legitimitat que els camioners i amb idèntics mètodes.
És evident que la pujada del petroli en els mercats internacionals és una variable que escapa a la gestió del Govern espanyol. I també és cert que l’Executiu no pot subvencionar –ni ho ha de fer– amb els impostos de tothom els sectors en crisi, com són avui les immobiliàries, els transportistes i els pescadors. Però Zapatero sí que té l’obligació de negociar mesures que serveixin de coixí per a un problema greu com aquest. El Govern, mancat de reflexos, haurà de regatejar ara sota la pressió dels camions que dificulten el trànsit a les carreteres.
La vaga de camions ha desen- terrat el fantasma del desproveï- ment de productes bàsics, com ha passat en algunes estacions de servei de Barcelona, a causa, en part, d’una sobrereacció instintiva dels consumidors. El Govern ha assegurat que tot l’aparell de l’Estat –incloent-hi les policies– estaran a disposició dels ciutadans per garantir els subministraments, mentre ha posat sobre la taula propostes per compensar els transportistes. Paral.lelament, s’ha d’emprendre ja una reestructuració del sector, probablement mitjançant concentracions empresarials, que garanteixi el seu futur.

MÉS INFORMACIÓ

• Diverses carreteres espanyoles registren retencions quilomètriques el segon dia de vaga
• La policia posa en marxa un pla que garanteix subministraments bàsics
• ¿L’han afectat les conseqüències de l’aturada dels transportistes? Expliqui la seva experiència al fòrum d’EL PERIÓDICO
• Els piquets impedeixen la descàrrega i la distribució d’aliments a Mercabarna
• El temor a l’escassetat buida les gasolineres catalanes
• EDITORIAL: ‘El desafiament dels transportistes’
• Mercabarna assegura 4 dies de normalitat en les entregues
• Els vaguistes rebutgen el pla del Govern
• Desenes de transportistes van impedir el pas de camions i furgonetes al peatge de la Roca

Blog de Manolo Saco

Fuego amigoBlog de Manolo Saco

http://www.manolosaco.com/

Las huelgas de camioneros las carga el diablo

Estamos en 1973. Chile tiene un gobierno socialista desde hace tres años. Gobierna Salvador Allende con la oposición de la derecha, de los democristianos y, lo que es peor, de los Estados Unidos, cuyo secretario de Estado es un presunto delincuente internacional llamado Henry Kissinger. “No veo por qué tenemos que quedarnos como espectadores y mirar cómo un país se vuelve comunista por la irresponsabilidad de su propio pueblo”, había dicho este raro espécimen de demócrata que con el tiempo habría de mancillar para siempre la institución de los premios Nobel de la Paz.

En el mes de agosto, financiados por la administración norteamericana, los camioneros deciden una huelga general indefinida, a la orden de su presidente confederal, uno de los dirigentes del grupo paramilitar de ultraderecha “Patria y Libertad”.

Los camioneros consiguen, mediante la fuerza de los piquetes, paralizar todo el país. Al que se opone se le amenaza de muerte, se le pinchan las ruedas o se le quema el camión. La gente se precipita a llenar los depósitos de gasolina, y acapara alimentos ante el pánico a un inminente desabastecimiento. La coalición de derechas de Alessandri y, sobre todo, la Democracia Cristiana de Eduardo Frei se aplican a correr el bulo de la parálisis de la economía, incitando a la gente a vaciar las tiendas y a retirar los fondos de los bancos.

Toda una clase media se sintió amenazada, convenientemente excitada y aleccionada en sus misas dominicales por una Iglesia golpista, aprendiz del brujo Richard Nixon que meses antes había recomendado a su gabinete la necesidad de “desestabilizar la economía del país”.

A una señal de Washington, el felón democristiano Eduardo Frei, presidente del Senado, declara inconstitucional el gobierno democrático de Salvador Allende.

El resto creo que ya lo recordáis. Después de comulgar, el general Pinochet, que meses antes había puesto a dios por testigo para defender la república, se convierte en uno de los más famosos asesinos en serie de la historia.

Pero eso sólo ocurre en países como Chile. Creo.
———————————————————————
Meditación para hoy:

Ayer salí de mi oficina temprano para cargar de gasolina el coche. Medio Madrid había salido temprano de sus lugares de trabajo para hacer lo mismo. Los que me tocaron a mí formaban una cola kilométrica antes del surtidor. Así que me di media vuelta porque no estaba dispuesto a que los huelguistas decidieran por mí en qué empleo mi tiempo libre. Aproveché para ir a comprar a una gran superficie cercana. Creo que ocupé la última plaza de aparcamiento que quedaba libre. Llegué temiéndome lo peor. Y lo peor era que la otra mitad de Madrid que no estaba en la cola de las gasolineras hacía cola delante de las cajeras, con los carros llenos de leche, aceite, cervezas… Me di la otra media vuelta que me quedaba y llegué a tiempo a la tiendecita de mi barrio. Entre un tumulto de gente, un empleado ponía “al día” los precios. Los de la leche, el aceite y las cervezas habían sufrido un súbito empuje hacia arriba. Creo que ya empiezo a entender la economía de mercado.

Algunes reflexions de la vaga de transportistes que pot ser legal, així ho diu la Constitució, però ha degenerat en alguns excessos i abusos que fan por. Per això, jo no vaig veure gairebé mai amb tranquilitat els piquets, perquè sovint acaben sent una cosa semblant a la Gestapo, i ja sabeu perquè.

Esperem que aquest conflicte s’acabi ja. I que no acabi com diu en Manuel Saco més amunt.