Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

23 de gener de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Trepant cerebral infantil

23/1/2007 Edición Impresa TU I JO SOM TRES // FERRAN MONEGAL

Trepant cerebral infantil

 Rentat de cervell presidit per un Bush de cartró pedra (C+).
Rentat de cervell presidit per un Bush de cartró pedra (C+).

Ferran MONEGAL

De punta se’ns van posar els cabells, ahir a la matinada, veient a casa el tremendo reportatge titulat Jesus Camp que ens va oferir Canal+. Ens van retratar un camp de colònies d’estiu, per a nens i nenes d’entre 5 i 15 anys, a Kansas (Missouri). Una governanta, tipus doctora Menguele però més rodanxona, els aplica cada dia una espècie de rentat de cervell amb l’estàtua de Bush de cartró pedra presidint les sessions. Primer els sotmeten a rigoroses hipnosis col.lectives en què els fan repetir, mirant al cel, com posseïts, eslògans com ara aquests: "¡Sou la generació especial! ¡Vosaltres canviareu el món! ¡Esteneu les mans! ¡Doneu la benedicció a George Bush! ¡Que senti la vostra guerra! ¡Resem pel seu esperit! ¡Digueu-li: senyor president, una nació sota Déu!"; i, després d’aquest aquelarre d’abducció i trepant mental, la majoria de criatures entren en una espècie d’epilèpsia general, es llancen per terra, ploren, criden, canten al.leluies, salten, intenten tocar l’Esperit Sant amb les manetes i, més d’un, a l’acabar, declara obertament que Déu ha entrat dins seu i que guia la seva mà quan escriu el seu diari, i els seus passos quan camina. N’hi ha més. Els pares d’aquests nens declaren, orgullosos, que els seus fills no han trepitjat mai una escola. Aquesta comunitat de descerebrats i fanàtics pseudoevangelistes tenen com a norma educar els seus fills ells mateixos per evitar "que es contaminin amb explicacions científiques: l’única explicació vàlida del món és la divina". ¡Ah!, ens hem quedat de pedra després de veure aquest documental. Aquells exercicis espirituals que ens col.locaven aquí, anys enrere, tremendos clergues que ens acollonaven amb la ira de Déu i el foc de l’infern són pura gasosa comparat amb això que hem vist. I, el més terrible de tot: no sabem quants nens nord-americans ingressen, cada estiu, en aquests esgarrifosos camps d’extermini mental.

I una altra notícia no menys terrible: pitjor que no pas el fanatisme islàmic, els talibans, en Federico Jiménez Losantos i d’altres fanàtics del món. Si aquest és el món ideal que admiren els del PP de l’Amèrica d’en Bush, no m’agrada res de res. Millor me n’aniria a viure a França.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!