Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

23 de setembre de 2006
Sense categoria
4 comentaris

La barcelonina Lindo

 EDITORIAL

La barcelonina Lindo

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Elvira Lindo va llegir ahir el pregó de la Mercè mentre al carrer un centenar de persones desplegaven paraigües negres en protesta per la seva intervenció. La campanya contra Lindo ha anat variant els seus arguments, igual que el tinent d’alcalde d’ERC, Jordi Portabella, que va boicotejar l’acte. Un dia deien que no l’acceptaven perquè no parlava en català i un altre que era perquè no tenia relació amb Barcelona. Tot això sense haver escoltat el pregó.
Si els representants del centenar d’entitats opositores o Portabella haguessin escoltat l’escriptora haurien descobert que Lindo va fer un pregó molt digne, dedicat gairebé íntegrament a Barcelona i als seus records infantils i juvenils de la ciutat. Va evocar la ciutat vista des del mar, i la Barcelona literària, amb un repàs a alguns dels seus escriptors, de Gimferrer a Mercè Rodoreda, de Marsé a Gil de Biedma, de Vázquez Montalbán a Montserrat Roig o de Brossa a Calders.
Però el pregó també va abordar d’alguna manera la polèmica al mostrar l’escriptora la seva estranyesa que la cataloguin com a "madrilenya". Va rebutjar l’etiqueta i va reivindicar la seva condició de persona "que ha passejat per una sèrie de ciutats que li han deixat empremta". "Una de les meves ciutats és aquesta", va rematar, i va acabar la seva intervenció amb dues frases en català en què es va declarar barcelonina, igual que Tete Montoliu va contestar que ell era negre quan li van preguntar com havia aconseguit tocar el piano com un negre. Si estem d’acord que la condició de parlar en català no pot ser exclusiva per llegir el pregó, Lindo va evitar amb nota una polèmica que no s’hauria d’haver produït mai.

Si ningú no va dir res quan en Paco Ibáñez va fer unes paraules en castellà durant la celebració de la Diada de Catalunya abans de cantar una cançó en euskera, ¿perquè els d’ERC fan d’aquest numeret, ara? L’Elvira Lindo, encara que no sap parlar la nostra llengua, té una estima i un respecte cap a Catalunya i Barcelona que ja voldrien els odiosos Federico Jiménez Losantos i Cia.

Que, ara que en Pepe Rubianes hi ha tingut de problemes greus a Madrid, si la fotem amb això, no beneficiarà res a Catalunya. Amb l’Elvira Lindo diguent de coses boniques sobre nosaltres, seria un bon exemple per ensenyar els anticatalans que crucifiquen Rubianes.

A l’apartat "Comentaris" he ficat una resposta corregint tot allò que dic aquí. En pogueu llegir-ho, fent clic a l’apartat esmentat.

  1. És triust ser espanyolista i no adonar-se’n…Això de dir que aquesta dona té stima per Catalunya és ben gros si has pogut llegir els articles que ens ha anat dedicant….Em sembla que això de l’internacionalisme només ho entèn des d’un punt de vista: l’espanyolitat. S’atreviex a dir que els catalans hem de ser menys catalans i els bascos menys bascos…però i els espanyols? No haurien també de deixar-ho der ser? O ser espanyol 100% és la premissa necessària per senti-se internacional? Bé, que t’haig de dir, company…Qui no vol veure-ho, és senzillament, peruqè li interesaa o perquè no arriba a més….I a sobre el més trist, és tirar floretes a aquell que t’insulta, et menysprea…Una cosa és ser cosmopolita i una altra ser un acomplexat i menysprear-se un mateix…Jo aquí no hi jugo.

  2. A mi no em molesta que el pregó es faci en català ni molt menys que l’Elvira no sigui barcelonina.

    El que em molesta és que aquest suposat ‘cosmopolitisme’ sempre s’acaba reduïnt al castellà i exclusivament al castellà. Els que defensen Elvira Lindo, si de debò el que defensen és la pluralitat i el cosmopolitisme, per què no abandonen aquesta dèria i amor sobredimensionat per la cultura espanyola?

    La llengua del pregó s’ha pres com a punt central d’aquesta polèmica, però en realitat totes aquestes entitats també critiquen la manca de català a la programació de la Mercè. Això sí, de castellà n’hi ha per parar un tren, no sigui que ens ho oblidéssim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!