Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

7 de novembre de 2006
7 comentaris

L’Entesa neix al Parlament

La sobirania popular resideix al Parlament de Catalunya. La majoria absoluta que conformen els 70 diputats dels partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV-EUiA) han visualitzat aquest migdia el naixement del Govern d’Entesa Nacional pel Progrés. El Palau del Parlament és l’escenari que pretén passar pàgina a la foto al Saló del Tinell de fa tres anys. Diputats barrejats, fent pinya al voltant dels tres homes forts del nou govern: José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura.

Menys ritual que el Tinell, menys il·lusió també. La maduresa de tres anys accidentats aporten un punt de contenció, d’autocrítica si voleu. Però també és cert que el llistó és més alt. Montilla s’ho haurà de guanyar a pols. No ho té fàcil. Començant pels seus, d’aquí i d’allà, que no ho veuen clar. Serà un govern "que no estarà sotmès a tutel·les de partit ni a ingerències externes", ha dit el virtual President Montilla [pdf del discurs].

El segon president socialista des de la restauració democràtica pretén evitar els errors del tripartit. "No tot va ser positiu durant la darrera legislatura, però a la vida l’important no és no equivocar-se, sinó aprendre dels errors, i crec que puc afirmar amb rotunditat que aplicarem el millor d’allò que hem après i que no repetirem errors que haguem pogut cometre."

Durarà això? Era la pregunta que es formulaven els periodistes a l’espera del muntatge escenogràfic al Parlament. N’hi ha que diuen que sí, per la lliçó apresa i perquè no hi seran pel mig ni Pasqual Maragall ni la reforma estatutària. N’hi ha de més pessimistes, perquè Montilla [web abandonada] no entra ni amb calçador i perquè la suma de tres no sempre és sinònim de govern fort i estable. A la història recent es remeten.

Sigui com sigui, les forces d’esquerres revaliden la continuïtat al capdavant de les principals institucions del país. ERC torna al Govern i mantindrà la Presidència del Parlament per a Ernest Benach [bloc de campanya]. El retorn de Carod [web abandonada] per la porta gran. Curiosament ha fet President a aquell que va contribuir a expulsar-lo del Govern la passada legislatura. Aquest migdia, però, Carod estava molt content. A diferència de Montilla, la seva intervenció no estava escrita. A diferència de Montilla, el seu parlament -amb referències a l’Assemblea de Catalunya i estenent la mà a la resta de forces per evitar "el ressentiment, la revenja i la rancúnia"- s’ha fet escoltar més. "No fallarem", ha promès el líder republicà, després de citar Joan Fuster: "Hi ha milions de ciutadans jacobins per civilitzar."

Joan Saura [web] ha estat el primer a parlar, per anunciar que aquest govern no serà cap parèntesi. Hi ha esquerres per temps al poder, ha vingut a dir. "Serà un govern sòlid i estable, no en tinguin cap dubte", s’ha atrevit a afirmar. Si precisament algun comentari circulava, era el dels dubtes. Però dubtar deu ser saludable, és clar. Saura ha tingut un record per Antoni Gutiérrez Díaz, en Guti.

Austeritat. Imatge d’unitat i to institucional. Una certa prudència. Voluntat d’esmenar els errors del Tinell. Això apunto de la posada de llarg de l’Entesa Nacional pel Progrés, de fa poca estona al Parlament de Catalunya.

  1. vós que domineu tant la internet catalana, potser sabeu. Hi ha algun lloc on es puguin consultar els resultats electorals per meses, o almenys per barris? A la web oficial trobo els resultats ciutat per ciutat, però m’interessaria trobar els resultats de diferents zones dins d’una ciutat.
    Gràcies.

  2. Aquest en Carod, està tant abduït per el PSOE que ja parla com ells. "No os fallaré" deia el ZP al 2004, "No us fallarem"diu el palmero dels socialistes a Catalunya.
    Per cert, ha fotut el rotllo sobre que ell i el seu amic als 12 anys va fundar un partit -sóc de l’amic i em moro- que va anar a la presó -per unes hores que hi va ser, sembla en Nelson Mandela- etc.
    Messies, guians si us plau!

  3. Engrunes

    Joan Oliver

     
    Coragre

    És prou obvi que les explicacions que va oferir, amb gran solemnitat, en Carod sobre per què Esquerra ha optat per fer president en Montilla tenen com a únic objectiu ajudar a pair una menja que a bona part dels votants d’Esquerra els fa coragre. Els deu punts de l’argumentari són una peculiar barreja de suposats greuges i de suposats arguments ideològics. Sobre els suposats greuges poca cosa se’n pot dir. Només recordar qui els va fer fora del govern i amb quins arguments. La desproporció amb els suposats greuges infligits per CiU és tan monumental que faria riure si, tot plegat, no fes plorar.

     
    El que no volen a Espanya

    El primer suposat argument polític és que refer el tripartit és fantàstic perquè és el que no volen que es faci els dirigents espanyols del PSOE i el PP. És un argument prou curiós, però no té res a veure amb la decisió republicana de no fer un govern CiU-ERC. Qualsevol que tingui un mínim de seny, d’honestedat i d’informació ha de reconèixer que un govern català nacionalista era, precisament, l’escenari que més temien els dos grans partits espanyols.

     
    No és hora de fronts

    El segon suposat argument polític és que "no és hora de fer fronts de cap tipus, sinó de treballar pel país, no només pels que ens han votat, sinó per tot el país sense excepció". Evident! Això és exactament el que hauria fet un govern nacionalista, el que ha fet sempre. Un govern nacionalista no és un govern per als nacionalistes sinó per a tots els catalans, nous i vells. És un govern que ofereix a tots els ciutadans les eines i els estímuls per construir el seu propi futur en un país que, orfe de suficient poder polític, fa de la gent, del seu benestar, del seu progrés, el seu principal actiu. El que pot dividir la societat catalana no és un govern nacionalista, sinó un govern presidit per un Montilla que durant la campanya s’ha dedicat a classificar els catalans segons el seu origen. Un president que cregui que no li convé incentivar la integració (sí, integració) dels catalans més recents perquè pensi que així manté una bossa de vots captius. Això és el que tindrem. Un govern que respon al model més genuí del Front d’Esquerres. I això que no és hora de fronts…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!