Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

23 d'octubre de 2006
19 comentaris

Generació bloc

La "generació bloc" s’obre pas és l’article de Manuel Cuyàs publicat dissabte a El Punt. Agraeixo la referència que em fa, en Cuyàs, i us recomano la seva lectura. Quan vaig començar a explicar-li això dels blocs, en Cuyàs va reaccionar amb un rebuig evident. Ni ho entenia ni ho volia entendre. Amb el temps, però, ha evolucionat fins al punt de teoritzar sobre el món dels blocs i la generació que s’hi ha apuntat amb més convicció. Ell l’ha titllada com la "generació bloc", i em sembla molt suggerent les reflexions i els reptes que planteja.

Divendres, Salvador Cardús publicava Els sense nom al diari Avui. És un article que també recomano, i el cito aquí perquè crec que la lectura de tots dos té sentit. Cardús sosté que hi ha uns "sense nom" en l’espai del catalanisme, el sobiranisme i/o l’independentisme, mentre que Cuyàs adverteix que els governants que sorgeixin d’aquestes eleccions seran rellevats d’aquí a un parell de legislatures, com a molt, pels ciutadans de la "generació bloc".

Jo fusionaria els "sense nom" amb la "generació bloc" perquè, en el fons, els desacomplexats d’aquesta generació emergent han de ser capaços de prescindir de noms i etiquetes i saber-se moure al marge del concepte "nom".

Cuyàs recull a la seva tribuna una frase meva que més o menys deia així: «L’agitació que la vostra generació feia amb conferències i manifestacions on es llançaven llambordes pel cap, nosaltres la fem amb uns blocs que si un dia serveixen per la discussió intel·lectual, un altre criden a la desobediència civil o a votar no al nou Estatut.»

Divendres, xerrant, en Cuyàs em va formular una pregunta: ¿Com és que no hi ha dones entre els autors de blocs? La pregunta és molt oportuna, perquè un simple repàs als llistats de blocs d’aquesta pàgina posa de manifest l’escassa presència femenina a la bloquesfera. Contrasta la creixent presència de dones en política i càrrecs de responsabilitat pública amb l’encara minsa participació femenina a la bloquesfera, almenys la més polititzada.

¿Us apunteu a la generació bloc? Feu-ho córrer.

¿Per què no hi ha tantes dones com homes a la bloquesfera? Reflexionem-hi.

Referències:

-Xavier Mir: "La generació blocaire diu que ara referèndum és democràcia"

-Carles Puigdemont: "Generació Bloc"

-Enric Gil: "La generació bloc"

[Deixeu l’enllaç de les vostres anotacions sobre Generació bloc i les afegiré al llistat.]

  1. Els retrats generacionals que de tant en tant s’empesquen els periodistes acostumen a ser forçats, casuals i ridiculs. En el cas de la Generació Bloc però, m’hi reconec i el subscric totalment.

    La pobre presència de dones blocaires i sobretot de dones blocaires entorn de la política és la mateixa que es veu en la base de la majoria d’inciatives i plataformes polítiques. No sé per que no hi son, però el cert és que es troben a faltar.

    Fins aviat,
    Marc

  2. Permet-me dir que no estic gens d’acord amb tu, en el que fa a l’última afirmació: "…amb l’encara minsa participació femenina a la bloquesfera, almenys la més polititzada."  "¿Per què no hi ha tantes dones com homes a la bloquesfera?" Ho diu tu mateix "almenys la més polititzada", que deu ser la que bàsicament llegeixes tu. T’asseguro que si fas un exhaustiu repàs al que s’edita amb Blocat o Blogger (els més nombrosos de la bloquesfera) els blocs editats per dones guanyen per golejada. Els blocs de Vilaweb, més polititzats, és una altra història. Però en cap cas pots prendre una part pel tot.

  3. les dones són més pràctiques, no els hi va tant el que fem nosaltres; això de embolcar-nos en discussions polítiques inacabables fins que acabem regatajant-nos nosaltres mateixos.
    Es veritat el que diu en Perejoan, a Blogger i altres servidors les dones i són en qüantitat (i qüalitat), però acostument a parlar de temes més qüotidians o de creació literaria. La prova de que les dones són més pràctiques s’exemplifica en la manera de conduir. Acostumen a anar més a la seva; aparcar on volen, reduïr la marxa discressionalment, fer cas relatiu dels "cediu el pas"…(l’accident de moto que vaig tenir, que em va fer sortir volant 3o metres, va ser per aquest motiu)….aquesta teoría és certa, encara que em diguin masclista. Doncs això, crec que les dones parlen menys de política perquè no els hi agrada perdre el temps, es posen nervioses.

  4. Em sembla, com ha dit en , que les dones escrivim força blogs, el que passa és que segurament parlem de moltes més coses, no sempre de política.

    Jo escric un blog des del mes de febrer d’enguany i hi he parlat de política quan m’he sentit amb la necessitat de fer-ho, igual com amb qualsevol altre tema. El meu, com el de la immensa majoria de dones, no és un blog polític, és un blog personal, en el que també s’hi pot parlar de política.

    De tota manera penso que tampoc no cal saber si qui escriu és un home o una dona, el fet que sempre acabem fent aquesta distinció em fa pensar que encara estem més propers a l’home de les cavernes que al s. XXI, on se suposa que hi ha d’haver igualtat entre gèneres, però la igualtat no és ser iguals sinó només deixar de ser diferents. Bé, al menys, això és el que m’agradaria a mi.

  5. Jo soc dona i tinc un blog des del 2003, i no parla de política, d’acord, però tamcpo parla de "temes més qüotidians o de creació literaria" com s’ha dit en algun d’aquests comentaris. Esteu convidats a fer-hi una visita i a enllaçar-lo, també. 

  6. Escriure al segle XXI suposa un repte, una aventura que passa
    necessàriament per l’experimentació amb les noves tecnologies. Qui no
    ho vulgui veure així, és que està cec o prefereix quedar-se al segle
    passat. Els blogs segueixen sent una eina molt valuosa per a
    l’escriptor. Escriure cada dia serveix per agafar ofici. És un
    aprenentatge lent, però segur. Saber que hi ha gent que et llegeix
    (perquè en tens constància),
    t’anima en aquesta incerta singladura de les lletres virtuals. Les
    possibilitats són immenses i encara molt inexplorades: entrecreuaments
    d’autors i personatges, una autèntica teranyina dins la qual es
    fecunden co(i)nspiracions inèdites i insòlites… La generació dels blogs encara és a les beceroles. No és una qüestió de fe, sinó de fets: la facticitat quotidiana d’una ciberescriptura ultramoderna.

    ENTRELLUM 7.4.06

  7. Hola SEÑOR  SaúL  Gordillo le boy ha decir porque no hay tantas donas en el bloc, yo creo que no escriben mucho porque las pocas que somos  lo hacemos para que se nos comprenda, y nos den un puesto en la sociedad

     Y  lo que hacen muchas personas  es  tratarnos regular, pero las mujeres estamos aquí para saber como va todo en Cataluña, hay catalanas y castellanas con un corazón muy grande  que no les cave en el pecho con ganas de que se nos reconozca como personas  además de ser madres y señoras (de) un saludo  ENCARNA

  8.  
    El dia que
    vaig fer setanta anys em van regalar un bloc. Com que això va ser al
    gener passat, reacciono tard a la qüestió plantejada per Manuel Cuyàs
    al diari El Punt de 26.10.06 sobre si La «generació bloc» s’obre pas o
    se’l barra. La veritat, em pensava que la blocosfera escupiria un
    septuagenari. Millor dit, que un septuagenari s’hi ofegaria. Error.
    M’estic convertint en blocaire. Per això em sembla que el fenomen no té
    res d’especialment generacional. És un artefacte més de «nova
    generació» i prou. Tan de bo fos tan fàcil de generar canvis en la
    successió biològica! La nova generació acostuma a ser la següent i
    prou. Ben mirat la blocosfera està cridada a ser un espai
    intergeneracional més. Un cibermercat multigeneracional. Ho ! veurem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!