Segon semestre d’eleccions

Aquest divendres em preguntava si a un president del Barça que no fos independentista la justícia i altres personatges li haurien buscat les pessigolles d’aquesta manera. A Núñez, Gaspart o Reyna l’haurien intentat desequilibrar de la manera que ho pretenen fer amb Laporta? Quan una institució rutlla, i compensa emocionalment altres ensurts o desenganys col·lectius, alguns [psicòpates, segons Vicent Partal] volen posar pals a les rodes. La junta de Laporta dimitirà en ple i convocarà eleccions, però presentant recurs a la decisió judicial.

[Joan-Josep Isern: Fòrum, Barça… (o com la realitat supera la ficció)

Serà, doncs, un segon semestre d’eleccions. Les del Barça i les del Parlament. Dues cites inesperades. Avançades, almenys.

La precampanya de les eleccions al Parlament està marcada per la bipolarització entre nacionalistes i socialistes, força centrats (especialment l’insistent estrateg convergent Madí) en el famós cara a cara entre un Mas que s’oblida del pacte del Majèstic i reclama equidistància sincera als independentistes, i un Montilla que confia en Zaragoza, el punyent.

Mentre uns, com l’excomunista Saura, es dediquen a fer promeses electorals pensant en un segon tripartit, d’altres, com els republicans, aprovaran aquest dissabte les candidatures al Parlament, amb tàndem CarodPuigcercós inclòs. Però també apunten condicions prèvies a qualsevol pacte, ara que es confirma que la indesitjada (per la soviocergència) Oficina Antifrau ha caigut en desgràcia.

Carod diu que rectificaran la polèmica carta financera, el mateix dia que es reuneix amb els centrifugats Ciutadans pel Canvi per estretar relacions. El segon, que és un reforçat Puigcercós, en la tradicional anotació setmanal al bloc del partit, fa una argumentació que em fa sospitar que el secretari general d’ERC llegeix aquest Bloc sense fulls. Puigcercós dóna tres arguments per justificar el que considera un maltractament informatiu sistemàtic cap a Esquerra. Sosté que s’ha silenciat mediàticament la gestió de les conselleries d’ERC, s’ha menystingut l’Acampada Jove i s’ha minimitzat l’arxivament per part del fiscal del cas de les cartes signades per Vendrell.  

[El mal (a Xavier Vendrell) ja està fet.]

[38.000 que no mereixen una línia de text.]

El republicà Puig manté la lluita contra Pedro J. i la ministra Narbona per la maleïda piscina privada en espai públic. El seu bloc gairebé és monotemàtic.

Un altre republicà, el blocaire Jaume Planas, de Castelldefels, es veu que no és d’ERC.

I el republicà maresmenc Antoni Soy torna descansat amb discurs mirant cap al futur.

Tot plegat, mentre algú segueix acorat a les Açores.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *