Entrevista a El Singular Digital

“A l’era digital, el català és una llengua global i cada cop més normalitzada”
L’Agència Catalana de Notícies (ACN) arriba als deu anys consolidant el seu model i estrenant corresponsalies internacionals. El seu director Saül Gordillo
explica en aquesta entrevista que l’Agència no ha perdut la vocació de
proximitat tot i la seva expansió i els beneficis que ha aportat
internet i les noves tecnologies al periodisme català.
Saul Gordillo (ACN)

per Helena Sabaté

Fa deu anys va néixer l’ACN, una
agència d’informació amb òptica catalana i des de la proximitat. Aquesta
vocació ha canviat a mesura que ha crescut?

No, només l’hem ampliat. La informació de proximitat és una aposta
fonamental de l’Agència però en aquests últims anys també hem ampliat
l’oferta i la cobertura

En quin sentit?

Hem creat una secció d’internacional, unes delegacions a l’estranger i
hem potenciat la presència a Barcelona sense que això vagi en detriment
de la informació local i comarcal, en la qual considerem que l’ACN és
hegemònica. No hi ha altres agències que tinguin tants periodistes
distribuïts pel territori ni garanteixin una cobertura durant tots els
dies de la setmana i de l’any.

Per tant, l’esperit es manté intacte…

Sí. L’ACN es va crear amb vocació comarcal i com una aposta innovadora
de teletreball i d’internet, dos eixos que hem mantingut. Volem ser una
agència integral, és a dir, que un mitjà de Catalunya, amb només l’ACN,
pugui tenir des de la informació més local a la més global, per tant,
una visió àmplia del que passa a l’actualitat.

Per què ha vingut motivat aquest creixement internacional? Havien detectat noves necessitats o mancances?
No volíem ser una agència subsidiària d’altres agències que treballen a
Catalunya però que tenen el seu centre de gravetat fora d’aquí. Aquestes
agències estaven fent la funció de donar una informació d’àmbit estatal
i català i ens deixava a nosaltres en un àmbit molt localista. La
manera de ser una agència nacional, que és una mica el canvi de
paradigma que hem volgut fer en aquest temps, ens ha fet donar aquells
continguts d’interès català que passen fora de Catalunya i aquells
continguts d’interès català que passen a qualsevol lloc del territori,
també a Barcelona. És a dir, hem fet créixer Barcelona perquè creiem que
l’ACN ha de ser l’agència nacional que expliqui Catalunya al món i que
expliqui el món amb la mirada catalana.

Ara tenen delegacions.

Hem creat una delegació a Brusel•les, a Nova York, París, Berlin,
Londres i hem reforçat la de Madrid. També hem fet acords amb agències
internacionals com Reuters, France Press, DPA, Ansa i amb l’espanyola
Efe. D’aquesta manera podem intercanviar continguts i distribuir-los
entre els nostres clients.

Quantes subscripcions tenen a nivell internacional?

Encara no tenim cap abonat fix, fa molt poques setmanes que hem creat el
portal en anglès Catalan News Agency. El que sí que hem aconseguit és
establir contacte amb els corresponsals estrangers de Madrid i
Barcelona. En moments puntuals hem enviat fotografies i informació, però
encara no hem establert acords comercials fora de l’estat.

Hi ha necessitat d’explicar-se als corresponsals estrangers?

Sí, tant a Madrid com a aquí els corresponsals agraeixen l’atenció i que
algú creï una eina que els hi facilitarà la feina. A més, els de Madrid
tenen molta dependència dels mitjans d’allà i qualsevol contrapunt
d’aquesta informació a vegades molt distorsionada per determinats
altaveus espanyols fa que agraeixin la pluralitat, la mirada diferent.
Per tant, estan molt contents que des de Catalunya es faci l’intent
d’explicar-se fora amb un plantejament estrictament periodístic i
d’actualitat.

La premsa estrangera com veu Catalunya?

Com que la majoria de corresponsals estan a Madrid, la seva mirada passa
filtrada pel que expliquen els mitjans d’allà sobre Catalunya. Moltes
vegades no hi ha un coneixement d’una realitat de prop, tot i que es fan
esforços per explicar-se. Però te n’adones que això és molt minse amb
tota la maquinària d’un estat que té un centre de gravetat que és el de
Madrid. Lluitar contra això és complicat.

L’ACN ha estat un testimoni dels canvis que ha viscut el periodisme aquests darrers deu anys…

Aquests deu anys han avalat una aposta inicial: periodistes distribuïts
pel territori, que ja treballaven amb internet i feien fotos i audio amb
digital. Al principi, els periodistes de l’ACN tenien molts problemes
per a que els caps de premsa els hi enviessin les convocatòries per
correu electrònic ja que estaven acostumats al fax. Hi va haver molta
resistència.

Ara un sol periodista fa de càmera, fotògraf, redactor… explotació?
Fa deu anys això va ser una sorpresa i generava molta incomprensió. En
el món comarcal s’entenia més bé, ja que quan tens uns recursos que no
són de luxe això està molt assumit. A vegades s’ha posat l’etiqueta del
periodista orquestra amb un to pejoratiu però crec que el temps ens
dóna la raó. Sempre dic que els periodistes de l’ACN saben fer de tot
però no sempre ho fan tot. Sistemàticament no s’envia una sola persona a
fer-ho tot.

El 80% dels mitjans digitals publiquen textos que provenen d’agència. Un
client els reprodueix i altres pàgines se’ls copien sense pagar. Cal
més regulació?

Quants més continguts de l’agència es difonguin millor. En contra del
que es deia fa deu anys, internet és una aliada de les agències perquè
han tingut un nou canal de distribució i nous clients. L’ACN en tres
anys ha triplicat la facturació i part d’aquests nous ingressos els hem
aconseguit gràcies a la pluralitat de mitjans digitals en català.
Respecte a la regulació, que als nostres clients els pirategin forma
part de la lògica d’internet com ja es debat amb la música o les
pel•lícules. Tot i així crec que amb la informació és més difícil perquè
cada client dóna a la informació una línia editorial diferent a la
informació.

Però és partidari de la regulació a internet?

Crec que és un invent que ha funcionat molt bé i el pitjor que podem fer
és tocar-ho potser encara ho espatllariem. Hi ha coses que s’han de
garantir, com per exemple que internet no es carregui la indústria i la
creació, però regular excessivament és complicat.

Estem en una etapa de transició?

Sí, però no sé cap a on. Cal buscar el model de negoci. La gent va a la
xarxa a buscar coses que deixa de cercar al món analògic. Ens hem de
treure el xip de l’analògic i buscar fórmules imaginatives:
personalitzar els continguts per cada subscriptor i donar-li coses molt
concretes que li interessin i de qualitat.

El model digital, la immediatesa, ha afectat a la qualitat periodística?

Com més fonts millor, però la immediatesa ens fa no contrastar. Hi ha
més continguts que mai però menys periodisme que mai. Hi ha molt volum
d’informació però els periodistes fan menys trucades i tenen menys temps
per treballar la informació. S’ha perdut en pro d’una immediatesa i una
competitivitat malentesa. Deixes de fer els procediments i perds
metodologia i rigor per voler ser el primer.

Xarxes socials, Twitter… ara tothom vol fer de periodista.
És una oportunitat pel periodisme. El fet que els ciutadans comentin i
comparteixin informació ho hem d’aprofitar per fer-nos més propers al
ciutadà, per posar en valor la marca dels mitjans, per reivindicar el
paper jerarquitzador, de referència i de credibilitat que té o ha de
tenir el periodista. Els periodistes hem de ser a les xarxes
reivindicant el paper del periodisme, no el paper del ciutadà. Tenim una
porta a la participació amb els ciutadans molt important, sense que
facin la nostra feina.

Com veu l’espai mediàtic català? En quin punt es troba?
Estem en un moment on hi ha un canvi molt important en el sector de la
comunicació, hi ha una crisi econòmica global que afecta tots els
sectors i el nostre no en queda al marge i a l’hora detecto una certa
revifalla de mitjans amb la llengua pròpia. Properament sortirà un nou
diari en català, un diari amb 130 anys d’història farà una edició en
català i hi ha més digitals que mai. A banda, el català és una de les
llengües hegemòniques d’internet a nivell global i estem entre les vint
llengües més importants del món a internet. El català, amb la nova era
digital, és una llengua global i cada cop més normalitzada.

També hi ha el cas de l’Avui…
No ha estat un fracàs. L’Avui ha canviat de mans i ara el té un grup
mediàtic català, del país, que té una tradició de premsa escrita de
proximitat i que amb l’Avui vol fer un salt a l’àmbit nacional. De
moment ha hagut d’afrontar un ERO que ja estava en marxa i que ja
s’estava preparant abans. S’ha fet un esforç de realisme. Ara pesa el
que realment toca, no és un producte artificial.

Hi ha demanda per totes aquestes capçaleres?
Ja ho veurem. Jo sóc optimista de mena. Quan més oferta hi hagi, més
llocs de treball per periodistes i és una gran notícia que a Catalunya
sorgeixi oferta en paper mentre a d’altres llocs del món es van tancant.
El cas català, vist des de fora, haurà de ser estudiat a contracorrent.

(Entrevista d’Helena Sabaté publicada a El Singular Digital.)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *