Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

19 de juliol de 2010
1 comentari

Sisè aniversari del bloc

Avui fa sis anys, sí, sí, sis anys!, que vaig començar aquest bloc. D’uns mesos cap a aquí he compaginat el bloc a MésVilaWeb amb el bloc al meu web personal. Els apunts publicats a saul.cat els he penjat també aquí, però el centre de gravetat s’ha anat desplaçant a saul.cat. M’és més còmode, perquè a part de bloc fa les funcions de gran repositori d’articles, documents, enllaços, fotografies, vídeos, etc… Sis anys i durant aquest temps el bloc s’ha mantingut com a pal de paller de tota una activitat 2.0 que ha tingut temporades amb més rauxa feisbuquera o tuitaire, o fliquera o yutubera. Totes les eines 2.0 han complementat el bloc, i és cert que el compromís d’apunt diari ha anat minvant, però també és cert que el bloc em queda més com un espai per a la reflexió aprofundida, per a l’article currat, mentre que el dia a dia, la immediatesa, la conversa, ha trobat refugi abans a Facebook i ara més a Twitter. Sis anys, i aquí hi som. Moda? No, pas. L’artefacte és més útil que mai, ja que en el cas de saul.cat em permet fusionar bloc i web, apunt i un munt d’altres formats. Pel camí, el reconeixement de Premis Blocs Catalunya 2008, i la possibilitat de conèixer i entrar en contacte amb moltíssima gent. També assumir riscos, discutir i discrepar. Aquesta és la gràcia, oi?

Des que vaig començar el Bloc sense fulls i fins aquest sisè aniversari han passat moltes coses al país, a la professió, i a nivell personal també. El bloc ha estat l’eina que m’ha permès fer el relat d’una revifalla política important per a Catalunya. Del debat estatutari i els canvis de govern fins a la sacsejada sobiranista del 10-J. Una mica és el trajecte de la manifestació del 18-F a la del 10-J. Metàfora d’una societat que es desvetlla. També d’un sector i una professió, la periodística, que ha assistit a la revolta ciutada de la web participativa, la Internet més social, amb internautes actius i crítics que s’han fet sentir. Com a periodista, ha estat una gran experiència, poder seguir de prop aquesta excitació, aquesta democratització de la informació.

I a nivell personal, tot i que evito d’entrar-hi en aquest terreny, no deixa de ser cert que un bloc és un diari personal i també m’han passat coses. Una, de molt important, la paternitat. Vaig tuitejar des de la sala de parts el naixement del meu fill Marc, el passat març va fer dos anys, i aquest estiu, si tot va bé, faré el mateix amb la meva filla que està en camí. La criatura que és el bloc avui fa sis anys. Gairebé podria dir que som família nombrosa, si comptés com a fill.

Ens seguim llegint!

  1. Felicitats!!

    Felicitats Saül,
    sis anys són molts, felicitats per la constància tot els canvis professionals i
    les noves responsabilitats que has assumit professionalment.

    Comparteixo la
    teva  opinió / experiència, quan dius:

    “Totes les eines
    2.0 han complementat el bloc, i és cert que el compromís d’apunt diari ha anat
    minvant, però també és cert que el bloc em queda més com un espai per a la
    reflexió aprofundida, per a l’article currat, mentre que el dia a dia, la
    immediatesa, la conversa, ha trobat refugi abans a Facebook i ara més a Twitter.”

    Si bé, és cert
    que la interactivitat i conversa majoritàriament s’ha traslladar a les xarxes
    socials, el bloc serveix més per articles, i no podem oblidar que és un espai obert
    a  tothom ( no només a usuaris/es d’una
    xarxa social) i que els propis articules del bloc si els  incorpores a les xarxes socials així es poden
    comentar als dos espais.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!