L’Ariadna Jové és en llibertat sota fiança de 500 euros i amb la prohibició de trepitjar Cisjordània. Ella vol tornar a Ramallah
per seguir treballant com a cooperant. Caldrà veure què decideix
finalment la justícia israeliana, que, de moment, ha reconegut que la
detenció per part de l’exèrcit israelià de matinada al seu apartament
va ser “inapropiada”. Tot per un visat caducat. I per aquest motiu Jové
ha estat titllada de “terrorista” i “pro-terrorista” per part de Rubèn Novoa [bloc],
que ha enviat un missatge al Twitter del portaveu de l’exèrcit israelià
alegrant-se de la detenció de la catalana (una detenció il·legal i
“inapropiada” segons el tribunal israelià) i demanant-los que no la
retornin i que se la quedin netejant el desert del Golan, que, per
cert, és ple de mines explosives i recentment alguns infants hi han
perdut la vida. O sigui, que Ariadna Jové és una “terrorista” que no
mereix tornar a Catalunya i sí una condemna de treballs de neteja al
Golan. Molt bé, senyor Novoa.
Fa només cinc anys, els tontos del poble o els destralers anaven al
casino, es fotien un cigaló ben carregat i es deixaven anar a base de
bé. Desbarraven, deien quatre bestieses i cap a casa. Tothom els
coneixia. Ara, amb Internet i les xarxes socials, aquests hooligans campen
pel ciberespai. Disposen d’artefactes perillosos a les seves mans. Molt
útils per a la gent sensata i intel·ligent, però un autèntic perill en
mans d’aquests personatges. Sobretot si els destralers 2.0 militen en
un partit polític i exerceixen una certa voluntat d’exposició pública.
I això té repercussió. Primer, perquè la catosfera ja no és cosa de
quatre i no és obligatori que tots ens coneixem i, per tant, que
tinguem detectats la quota de sonats que ens pertoca com a
cibersocietat. Segon, perquè en la mesura que les xarxes participatives
d’Internet juguen un paper destacat en la política, el periodisme i la
societat d’avui cada bajanada d’un dels hooligans 2.0 que ens pertoca com a col·lectiu obté un ressò fins fa un temps inesperat.
Abans al tonto del poble se li reien les gràcies, i tots contents. Ara
el tonto en qüestió (avui Novoa, demà qualsevol altre de qualsevol
altre partit, organització, ideologia o procedència) és molt més molest
i perillós. D’entrada, es gira contra la ideologia o organització que
diu defensar. Després esquitxa amb insults i amenaces la bona gent que
circula per aquests móns virtuals de Déu. I finalment genera un mal
rotllo notable, que fa certs els pitjors pronòstics sobre la fi de
l’oasi virtual al nostre país.
Davant d’això jo tinc el dret de dir prou. De defensar la
tolerància zero amb aquests hooligans 2.0. Puc decidir si accepto
l’insult i l’amenaça, no? Puc decidir si allò que supera la necessària
confrontació d’idees, el debat, la discrepància, l’intercanvi
intel·lectual, la disputa honesta, fins i tot algun estirabot o
relliscada si després sabem reconduir-ho, és acceptable per a mi.
Aquest dilluns això d’aquest personatge ha estat objecte d’informacions
en un parell de diaris digitals (1, 2 i 3) i m’ha sorprès que alguns
internautes a qui respecto com José A. Donaire [bloc] o José Rodríguez
[bloc], que, per cert, últimament té una fixació amb mi i no sé per
què, s’hagin sorprès o escandalitzat del ressò d’aquest atemptat verbal
protagonitzat pel tal Novoa. Si no els conegués diria que ho fan
perquè, des d’una opció ideològica diferent i d’un partit contrincant,
pretenen mantenir perversament a casa del veí els destralers 2.0. Però
no és el cas, diria.
En canvi, m’ha semblat molt saludable el comentari
que feia Toni Ibàñez [bloc], que ha situat Novoa al mateix nivell de Salvador Sostres entre
els principals perjudicadors dels interessos electorals de CiU. Ibàñez,
actuant en conseqüència, ha optat per eliminar el hooligan 2.0 dels
seus contactes a Facebook i Twitter. Felicitats!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord. No ho hem de tolerar.
Les eines 2.0 les carrega el diable, per la seva immediatesa i la seva ràpida difusió. Molts cops te’n pots penedir, de certes coses dites en un moment determinat. Encara que les esborris després, en queda el caxé i potser alguna captura de pantalla. Jo mateix me n’he penedit moltes vegades, de fer o dir coses en calent. Tots som humans. En Rubèn no és mal noi. Una mica vehement, una mica fanàtic. Tots hem estat joves, Saül, tots. Tu també. Trobo que no calia que escriguessis aquest post. La meva piulada (que no enllaces: aquí la tens) no és fruit d’un fet concret i puntual, sinó de la percepció que prové de molt temps enrere. Les dues persones que esmento, amb tot el respecte (i sense barrejar la política pel mig i fer sang amb elles com fas tu), no coincideixen, per un motiu o altre, amb els meus plantejaments, la qual cosa no significa que hagin de ser desqualificats com a persones. Simplement volia matisar tot això perquè, en citar-me, fa l’efecte que m’utilitzes al teu favor per a reforçar la teva posició; i no, amic Saül, no, a mi no m’utilitza ni ma mare. Rubèn i Salvador són com són i fan el que fan. Ok. Ens pot agradar més o menys el que escriuen o el que fan, i tenim el dret de seguir-los o no. Però el que tu has fet va més enllà. T’ho has pres com una cosa personal. Per cert, ¿és veritat que no tens la carrera de periodisme? Crec que és una cosa que caldria aclarir… Montilla no té el batxillerat i és el President de la Generalitat. I no passa res.
Potser o no m’he explicat bé, o no ho vols entendre. Heu fet un linxament públic tú i dos diaris digitals contra un ciutadà, ciberactivista o no, que té una situació de poder inferior a la de dos mitjans de comunicació i un director de l’Agència Catalana de Notícies. Esteu disparant cap a baix, per molt que s’ho hagi buscat. I el periodisme és disparar i apuntar al de dalt el que té el poder.
Es fàcil criticar al primer troll o al primer fanboy que passa per twitter. Lo difícil és criticar el poderòs que el crea, la cultura política que es fomenta desde d’alt perquè allà hi ha poder.
No ho sé, quan dos diaris parlan de la vida privada d’un ciutadà sense cap tipus de responsabilitat institucional i una ridícula responsabilitat orgànica (no parlem de cap dirigent, de cap càrrec orgànic de rellevància, no és cap diputat ni regidor), quan un director de l’ACN li dedica dos posts perquè ha fet el troll per la vida. La veritat és que dispareu esviaixat.
I amb tú no tinc cap fixació, només he possat en rellevància en un parell de comentaris de twitter que no vas dir res sobre algunes de les campanyes que hi han hagut a la blogosfera i a la twittesfera (#manifiesto #editorial) quan sempre has sigut un referent al respecte i ara critico aquesta forma de linxament a la que sotmeteu a Novoa (que és igual que fos al Novoa o a Panete). Si em permets aquesta crítica lleugera, tèbia, i gens comparable al linxament públic que esteu fent al Novoa. Jo no t’he dedicat cap post. Tú portes 2 dedicats al Novoa.
Si costa d’entendre també ho vaig fer quan a la Jéssica Fillol la van linxar a Libertad Digital.
Entenc que els blocaires estem expossats a la crítica com qualsevol, però que els mitjans de comunicació o les persones en situació de poder (tú, ho vulguis o no ho ets) ens situin en el vostre objectiu francament esteu abusant d’aquesta relació de poder.
Per cert, el tal Novoa hauria de saber que el Golan no és un desert. És un altiplà, bastant verd per cert. El desert d’Israel és el Negueb.
Si va de llest amb el tema aquest, potser que abans es documenti…
Vés que t’ha possat una denúncia:
http://novoaiarranz.blogspot.com/2010/02/novoa-respon-saul-gordillo-i-joan-puig.html
Li he deixat un missatge al seu bloc, que no crec que publiqui, perquè “m’estanya” força que un smiley conver que va desqualificar (nena de papa) i va calumniar (fa actes terroristes, donar cobertura a al terrorisme d’origen islamista i actituds antisemites) a la noia, ara es faci l’ofés. I es queixa d’arguments ad-hominem, ell? Quina barra!!! a veure si la noia s’hi torna i es querella per calumnies.
Totalment d’acord “Tolerància zero amb els hooligans 2.0”, avui estic molt content perquè encara hi ha gent en aquest país que parla clar i amb valentia. Ho has fet molt bé responent a tota aquesta penya que guanya la vida gracies a la ambaixada d’Estat feixista a traves de insults, amenaça i denuncies.
Saül, te’n recordes quan debatíem (ja fa uns anys i tot) sobre com poder distingir el gra de la palla, en aquest món dels blocs? Ja et deia en un post que això resultava molt i molt difícil. Posteriorment, fa un parell d’anys, ja em preguntava si seria convenient aplicar alguna mena de control a Internet.
La principal virtut de la blocosfera és, paradoxalment, el seu principal mal. No tothom està capacitat per a ser cirurgià, ni per a pilotar avions, ni… per a expressar-se amb coherència i sentit comú des d’un espai obert.
Aquest cas em fa molta pena. I no és cap situació, aquesta, que tingui res a veure amb la política o la ideologia de ningú. És una qüestió de respecte, humanitat i dignitat, no ens enganyem.
Sobre aquest post, dir-te que jugues amb avantatge. La teva capacitat per a explicar-te, el teu raonament i , fins i tot, els teus recursos lingüístics són difícils de combatre. I una denúncia al jutjat per part de qui ha dit tot el ha dit, sembla bastant trist.
A veure com acaba tot plegat.
Trobo curiós com molta gent afina a ERC, un partit que s’ha passat vint-i-tres anys insultant de manera global o personal a la gent de CiU (regionalistes, pijos, pesseteros, la menjadora, etc.) i a sobre trobant-ho la mar de normal, ara s’enervin quan són pagats amb la mateixa moneda, no pels dirigents sinó per un simple militant sense càrrecs!
El món és ple de matisos i a Catalunya hi ha gent que defensa l’actitud de la teva cunyada i gent que se’n sent ofesa, tant d’ella com de les cròniques partisanes de l’Elfa. Tots ells són ciutadans amb dret a ser ben informats. Entenc que una responsabilitat tant alta com la direcció de l’Agència Catalana de Notícies obliga a mantenir una posició neutral a l’informar de les notícies, cosa que també hauria de fer TV3.
Compatibilitzar aquesta feina tant important amb articles partisans a l’Avui és difícil d’entendre.
A la facultat ensenyen que el periodista no es pot involucrar en la notícia.
Independentment de les relacions personals, vincular l’estil Novoa amb l’estil Sostres no és adeqüat, Saül. Per la resta absolutment d’acord. Per cert aquest tal Novoa està denunciat per violència domèstica i és un conegut hooligang Pro Sandro Rosell i anti Laportista.
Els mitjans tradicionals no tenen hooligans? O és només ara que hi ha hooligans 2.0? Crec que és molt poc encertat el terme.
Si voleu dir hooligan, digueu hooligan i punt.
No entro en el debat.