Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

26 de gener de 2010
0 comentaris

Ascó vs Catalunya

Això del cementiri nuclear d’Ascó és una metàfora de com han canviat les coses. Fa anys, quan el Govern havia de fer una presó o un abocador, s’imposaven des de Barcelona aquestes instal·lacions. El territori ho rebia en peu de guerra. Els alcaldes eren víctimes de la imposició. Els interessos de país perjudicaven clarament els locals. Però segurament era el peatge que s’havia de pagar. El país tenia molts dèficits i el Govern havia de repartir pel territori aquests projectes poc agradables o molestos. Les pedregades a consellers en l’època de Pujol són la icona d’aquell país en construcció, sovint a cop de conflicte territorial. Ara, però, és tot el contrari. És un alcalde, en aquest cas el d’Ascó, el que reclama un cementiri nuclear a la seva població en contra de l’opinió del seu entorn més proper. La manifestació de diumenge és un clam popular innegable. I es produirà la paradoxa que és una població la que va contra els interessos del país, que a través del seu Parlament i de les forces parlamentàries s’ha expressat contrari a l’esmentat cementiri de residus nuclears. O sigui, que això ha girat com un mitjó. Abans era “el país” el que “imposava” al territori, i ara és el localisme el que fa una “imposició” interessada (l’euro és l’euro, i els llocs de treball i…) al conjunt del “país”. Com han canviat les coses. La subhasta pública en què s’han convertit aquestes operacions és vergonyosa. Atempta contra la planificació territorial, contra una coherència a prova d’alcaldes espavilats que pugnen per inversions milionàries encara que siguin aquestes uns regals enverinats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!