Saül Gordillo www.saul.cat

Aquest divendres al vespre estic convidat a la celebració del segon aniversari de Maresme Digital, la TDT pública del Maresme central i baix, i a la presentació del segon canal, Maresme Digital 2, el canal de la TDT de l’Alt Maresme, en un acte a Calella. El consorci públic del nord de la comarca fa possibile la continuïtat del projecte de la televisió local de Calella, que té una llarga trajectòria (1983) i ara es reconverteix en Maresme Digital 2. Una cosa semblat podríem dir que ha succeït amb Televisió de Mataró, que s’ha fusionat amb Maresme Digital, és a dir, la pública i la privada han aprofitat el context de crisi i han decidit fer allò que segurament haurien d’haver fet des del principi: unir esforços. La fusió, però, ha generat, pel que llegeixo al nou i ben redissenyat Capgròs (felicitats!), les àcides crítiques de l’oposició. Televisió de Mataró era la de tota la vida, una de les pioneres a Catalunya. De titularitat privada, però fent una funció clara de servei públic en el sentit comunitari, plural i vertebrador del terme. Rebent molts ajuts dels governs mataronins de diferents èpoques, també cal dir-ho ara que tot són escandaleres per la decisió i per un suposat fracàs de dos anys.

El Maresme ha estat pioner en el desplegament de la TDT al país. Ha estat víctima d’una crisi que ens ha agafat a tots amb un canvi tecnològic important pel camí, i que ha forçat la revisió d’un model (2 canals privats i 2 canals públics per a una comarca de mig milió d’habitants) que ni amb les vaques grasses hauria fructificat gaire. El context actual, doncs, anirà bé per posar les coses al seu lloc, per allò que se’n diu “racionalitzar” i “optimitzar” recursos. Des d’un punt de vista de literalitat, que la televisió privada es fusioni amb la pública del Maresme central i baix, i que el consorci de la pública del nord, amb el pal de paller de la pública veterana de Calella, s’integri en el projecte de Maresme Digital és una mala notícia per a la pluralitat. Tot el que suposi una pèrdua de canals i emissores no és positiu. Però jo, que històricament he estat un defensor de la particularitat de l’Alt Maresme, i que sempre he defensat els mitjans privats (que no vol dir necessàriament independents, perquè la independència és molt relativa), considero que en la situació actual el que cal és sumar esforços i pedalar tots en una única direcció. La d’una televisió de servei públic per al conjunt de la comarca, de qualitat, rigorosa, creïble, gens oficialista, participativa, propera, àgil, oberta, democràtica i tecnològicament avançada. Una televisió per al conjunt, però treient el màxim profit dels canals disponibles (3 de 4) i respectant les especificitats dels projectes històrics de Mataró (privada, però comunitària) i de Calella (pública), la qual cosa comporta dues coses alhora: reequilibri territorial i un pas més cap a la desgovernamentalització de l’emissora pública del centre i el baix. És a dir, incorporant Televisió de Mataró i Calella Televisió, el projecte ha de sortir molt més enfortit, deixant al marge qüestions tecnològiques i administratives sobre canals, múltiplex, consorcis i altres assumptes que preocupen els polítics però no arriben als telespectadors/ciutadans.

Crec que ajuntaments, malgrat les dificultats econòmiques que travessen, i operadors locals com els de Mataró han de perseguir l’objectiu d’una televisió potent que vertebri el Maresme. Si això s’ha de fer amb un o dos consorcis, amb un, dos o tres canals, amb aquesta o aquella fórmula legal, hauria de ser secundari. Que l’administració trobi la solució més raonable i econòmica, però que la criatura resultant sigui un producte professional, de servei públic i en què els alcaldes deixin fer als que hi entenen. I jo crec que amb els de Televisió de Mataró i els de Calella Televisió es fa una passa en aquesta direcció.

No entenc, però, que alguns ajuntaments es desvinculin d’una empresa ambiciosa i estratègica com aquesta. Ho trobo un pèl irresponsable, perquè algú malpensat podria dir que es fa per qüestions polítiques. I m’asseguren que no és així, que ningú no ha tocat el xiulet perquè alcaldes d’una determinada formació abandonin el projecte de la televisió pública. Deixar aquest artefacte audiovisual, amb una pota clau a la xarxa en format tv ip, en mans només dels alcaldes que tenen uns colors concrets és d’una gran miopia. Bàsicament perquè avui hi són aquests i demà hi seran els altres, però el que quedarà (o hauria de quedar) és el projecte de televisió per a mig milió d’habitants amb criteris professionals i garantint la pluralitat. I si això es garanteix, la resta són picabaralles de política a la curta o, en el millor dels casos, de campanar.