Fòrum Narcís Monturiol

Fa anys que pentino canes; mentre amb les mans esvaloto el meu cabell, prenc una decisió que abans de la Diada em sembla definitiva.
El 27-S votaré una opció independentista; votaré la CUP.
Per què?
A Catalunya, a la Pell de Brau, a tots els països del Mediterrani i també moltes persones que viuen Nord enllà, ens trobem sotmesos a canvis estructurals del capitalisme que, sense enemics organitzats culturalment i política, creuen ser els amos de l’Univers comptant amb la Xina i d’altres epígons.
Què diuen encara els ecologistes? Pensa globalment i actua localment.
Moltes persones que a l’inici dels anys 70 lluitàvem contra una Dictadura apuntalada per l’Opus dei, per la immensa majoria de l’exèrcit espanyol i per una oligarquia espanyola (amb branques arrelades a Catalunya), ara diem:
On som? Hem desmitificat la Transició, hem gaudit d’un estat del benestar feble i del consum tecnològic, i des de la sentència de l’Estatut (2007) i la posterior hegemonia del PP (suportada en base a un aparell de l’Estat amb zones ombrívoles i reaccionàries), hem vist esclafar de mica en mica les nostres llibertats nacionals.
Les seves polítiques econòmiques i les seves retallades de competències, o de compliments normatius, han contribuït a l’augment de la misèria econòmica, cultural i social de bona part de la població de Catalunya.
Certament, els partits organitzats dins la candidatura Junts pels Sí (Convergència i ERC) han acceptat – o han mirat cap a una altra banda – quan el Govern de la Generalitat ha aplicat polítiques econòmiques que agraden a la troica, de vegades amb molta més habilitat que els que manen a Madrid.
Però no entenc la miopia política dels dirigents de la Coalició Catalunya Sí que es pot.
Amb un senzill exemple esportiu ens entendrem:
Els esquerranosos independentistes o sobiranistes hem de jugar en un camp nou, construït amb força (de diferents maons i rajoles en els darrers anys). S’anomena el Camp de l’Independentisme.
Ho tenim fotut. Som un equip feble i desunit, però hem d’intentar guanyar, i per guanyar, hem de fer-ho en aquest camp nou.
Jugar en el vell estadi de la Transició en front d’un equip mal organitzat de “peperos”, catòlics de cop al pit, molt perillosos ciutadans leurroxistes i les restes el PSC… NO ENS DONARÀ ELS TRES PUNTS.
Servidor prefereix perdre al camp nou de la Independència que assolir un empat al camp de la Transició i de la VELLA POLÍTICA.
Xavier Fusté
Les opinions que s’expressen -i les opcions que es defensen- en els articles reflecteixen exclusivament les dels autors, que el Fòrum, com a grup d’opinió, exposa per fomentar el debat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!