Saül Gordillo www.saul.cat

Benvinguda sigui la notícia que els maresmencs gaudirem de descomptes als peatges de l’autopista que travessa la comarca [ACN: Els maresmencs tindran descomptes a tots els peatges de la C-32 a partir del 2010]. Descompte per a residents. És un sistema gens innovador que arribarà al Maresme amb retard respecte altres territoris del país on els ciutadans tenen bonificacions a les barreres de les autopistes. Però més val tard que mai. És una bona manera que té l’administració competent, que és la Generalitat, de mostrar més sensibilitat respecte l’administració de l’Estat, que va construir l’autopista a canvi de la imposició de peatge i anys més tard, enmig d’una notable polèmica territorial que es remunta a l’època preolímpica, va prolongar-lo en el temps a canvi d’allargar la via fins a Palafolls. Fa uns anys, però, l’Estat va cedir la titularitat de l’autopista del Maresme a la Generalitat (ara està pendent la prolongació entre Palafolls i Lloret de Mar). Recentment, l’Estat va cedir també a la Generalitat la carretera N-II al seu pas pel Maresme [Nadal-Álvarez, una foto que el Maresme s’ha de saber cobrar], el tram més perillós de la península. Encara no ha cedit la gestió del servei de Rodalies de Renfe, però la promesa està feta. I del que mai no s’ha parlat és del traspàs de la infraestructura ferroviària, que continuarà en mans de l’estatal Adif. Les vies seran de l’Estat, i qui farà anar els trens i vendrà els bitllets serà la Generalitat.

Però tornant a la notícia d’aquests dies, que és la rebaixa de peatges per a residents del Maresme, sembla que la satisfacció és compartida. Vull dir, que a part de la rebaixa també s’ha produït la unitat de les forces polítiques amb representació al Consell Comarcal del Maresme. Si la comarca va mancada d’empenta política [El Maresme necessita lideratge] [La manca de lideratge polític del Maresme], un primer pas és la unitat d’acció, un mínim consens en aspectes clau com les infraestructures que vertebren -i també fereixen- la comarca: via del tren, carretera i autopista. L’avenç és fràgil. Fins al punt que difícilment servirà per afrontar de debò els reptes que la comarca té plantejats en matèria de mobilitat i infraestructures. Celebrar amb cava un descompte per a residents a les barreres de la C-32 és una metàfora de com està la comarca i els seus dirigents. Ens alegrem d’unes engrunes mentre al conjunt del país hi ha una pluja de milions en inversió [ACN: La xarxa de Rodalies de Barcelona arribarà als 492 quilòmetres].

L’eternament anunciat desdoblament de la via entre Arenys de Mar i Blanes (a la foto, el tren passa per Calella) tornarà a obrir la caixa dels trons. La doble via fins a Blanes, és a dir, a tot el front litoral del Maresme, consolidaria el traçat ferroviari de la costa en el sector
turístic de la comarca i complicaria les aspiracions d’un trasllat de
la línia per l’interior, ja sigui al costat de l’autopista o en alguns trams urbans soterrats. La manca d’un model de comarca clar i consensuat i l’escàs lideratge polític dificulten que el Maresme esgarrapi inversió ara que plouen milions [ACN: L’Estat invertirà 4.806 milions en infraestructures a Catalunya el 2009]. Benvinguda la rebaixa a l’autopista, però els maresmencs es mereixen més. Molt més per al futur de la comarca. Per al futur d’una comarca que va ser la primera de la península a tenir ferrocarril i la primera de l’Estat a tenir autopista de peatge. Amb els descomptes per a residents als peatges, però, no hem estat els primers.

[Joan Antoni Baron: Sobre mobilitat al Maresme]