Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La generació Facebook jubila la generació bloc
El bloc és anar en bicicliteca muntanya amunt, mentre Facebook i companya és fer-ho muntanya avall. Trobes amics, companys de pupitre, exnòvies o exnòvios, veïns, coneguts i saludats. Gent de tota mena, sensibilitat i procedència. Entorn personal i entorn professional. La família, els amics i els companys de feina, vaja. Tot Déu. També és cert que els continguts són molt diferents, més estàndards. En canvi, el bloc és artesania i creativitat esforçada. Parlo dels bons blocs, clar. Un altre problema ha estat l’allau de blocs i la dificultat per connectar-los. He deixat d’escriure els apunts amb les “Interessants novetats blocaires” (aquest n’és l’últim) perquè la blocosfera s’ha fet ingovernable. Massa blocs, massa efímers alguns i una gran dificultat per anar-los seguint tots. A can Facebook, és més senzill tot però la superficialitat s’imposa. Un amic per aquí, una causa per allà, penges una foto, comparteixes un vídeo del YouTube, escrius una nota amb la primera parida que se’t passa pel cap i dius a cada moment què estàs fent des del mòbil o la BlackBerry. La generació bloc es fa gran, i els de la generació Facebook ens prenen el relleu. De l’ordinador al mòbil, aquest és el viatge que hem viscut vertiginosament. Però com deia la cançó, els vells rockers mai no moren. I hi ha generació bloc per a un cert temps. Encara.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saül, no dubto que potser els moments estelars dels blogs hagin passat, però més que comparar Facebook amb els blogs, penso que s’haurien de comparar amb el Twitter, per exemple.
Facebook s’omple de micromissatges (twtter), fotos, comentades i etiquetades (flickr), cerques i trobes amics i coneguts diversos (xarxes de networking), causes, esdeveniments (calendar), tot amanit i beneït per Facebook. És com la central neuronal.
Si cerques continguts una mica més elaborats, no els trobaràs pas al Facebook. Mira com, la majoria de notes i escrits que es pengen al FB són importacions dels escrits als blogs.
El boom dels blogs ha passat, sí. Però això passa amb tot: hi ha una moda i hi persisteixen els qui són prou tenaços o tenen prou coses per anar explicant cada dia.
Jo segueixo pensant que FB també és una moda, que ofereix altres coses, que és una eina potent, com d’altres n’hi ha i un dels avantatges que té és la popularitat (com bé dius hi trobes tothom), que centralitza molts d’altres serveis, que et permet abocar-hi moltes altres coses que fas amb altres programes… i que passarà de moda com tants d’altres programes per donar pas a noves iniciatives.
I els blogs? Jo crec que els blogs han substituït majoritàriament les pàgines web, per la facilitat de creació, economia, fàcil actualització i connexió amb altres llocs i persones. No crec que la competència dels blogs sigui el Facebook directament.
Discrepo. T’he contestat al meu blog.
http://elradardesarria.blogspot.com/2009/01/jubilaci-anticipada.html
Fins hi tot crec que és bo pels blocs que sigui així, però en quant a utilitat per obtenir informació de qualitat i per fer-la circular, em sembla que el Facebook està molt per sota del potencial del blocs.
Tot i que també penso que ambdós sistemes són complementables i que els hi queda molt camí per evolucionar i podria ser que s’acabesin trobant.
A reveure,
Des del meu punt de vista, blocs i facebook són complementaris però un no substituirà mai l’altre. Hi ha coses que no es poden explicar amb una frase al twitter o amb el teu estat del facebook. I la publicació de notes al facebook queda massa enterbolida per la gran quantitat d’spam que generem els mateixos usuaris de facebook. Quants som els que cada matí esborrem tots els correus de la bústia d’entrada amb remitent [facebook]!
Crec que el facebook és una bona eina per difondre ràpidament una informació concreta a una gran quantitat de contactes dins un determinat grup. Però si n’abusem, jo penso que cremarem l’eina. Jo mateix sóc membre de 300 grups i rebo uns 15 o 20 misstages al dia, dels quals potser només en llegeixo un o dos, per manca de temps.
Els blocs, en canvi, són una eina magnifica per desenvolupar idees, temes, opinions i ordenar-ne el debat. A mi, com a regidor, em va fantàstic per tenir ben classificada tota l’activitat institucional del grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Viladecavalls, i els comentaris em són de gran utilitat mesurar quins són els assumptes en els quals hem de centrar els nostres esforços com a grup a l’oposició.
Completament d’acord amb tu: hi ha generació bloc per temps!
Pobres blocs, que un dels blocaires referents de la catosfera els enterri tant ràpidament no és una bona senyal per a ells. És cert que Facebook li està prenent part de l’audiència als blocs, però no crec que sigui pas la major part dels lectors dels blocs els que migren a Facebook per sempre. A més, Facebook com bé dius es superficial, és efímer, i mancat de contingut, un dia jo ja no trobaré més antics companys de cole a Facebook, ni de l’Institut ni de la Carrera i les causes i grups de tants que n’hi han deixaran de tenir impacte mediàtic, que faré a Facebook, jugar a encertar capitals mundials? El Facebook és un boom per la novetat que s’acabarà pel fet d’estar buit. Jo personalment tinc una visió diferent de la situació. Ara hi ha més blocs, més webs, més fonts d’informació, ha passat l’època en que érem quatre els que fèiem blocs. El bloc s’ha democratitza’t, l’audiència s’ha repartit i els blocaires “clàssics”, referents, és normal que estigueu perdent audiència, ja no sou els únics. A més la bona feina que heu fet en els vostre blocs us ha obert portes per a dur la vostra tasca a altres àmbits i ara ja no teniu tant de temps per als blocs, i el resultat és per exemple que el Bloc sense fulls no és pas tant fresc com ho era al 2006. No cal entristir-se pels blocs, mentre els blocs de llarg recorregut perden audiència els blocaires de mig i curt recorregut, i una publicació constant, anem incrementant els nostres lectors. Els blocs van ser un boom, però més sòlid perquè és basen principalment en els continguts, continguts que són una nova i important font d’informació per a tot internauta. Amb l’increment constant d’usuaris d’internet i l’augment del temps dedicat a la xarxa crec que hi ha espai per bloc i Facebook ja que ocupen nínxols ciberecologics diferents a al xarxa.
Més que baixar l’audiència, crec que són els propis bloggers els que decauen. Com molt bé dius mantenir un bloc demana constància i ganes d’escriure. Jo crec que els bloggers que només buscaven connectar-se àgilment amb altres persones, probablement es passaran al Facebook o xarxes similars, però la gent amb ganes de comunicar quelcom seguirà fent blogs.
En tot cas, no són coses incompatibles, i molts bloggers fan servir el facebook per promocionar el seu blog.
Salut!
El que ha passat és senzill, els blogs han deixat de ser una novetat. Però emprar-se, s’empren molt i encara influeixen molt.
http://bits.quintanasegui.com/arxius/2008/11/21/els-blogs-han-mort-que-va/
I discrepo molt fortament amb això que dius que hi ha massa blogs, que la blogsfera s’ha fet ingovernable. Trobes que hi ha massa músics? Que hi ha massa diaris? Hi ha massa llibres publicats? Quan es tracta d’expressió, mai és massa. El que passa, és que mai tindràs una visió global. No passa res, el món és fotudament complex, per molt que els “grans mitjans de comunicació” el vulguin simplificar artificialment.
L’abundància és bona.
Hola Saül, en primer lloc dir-te que és el primer dia que escric en el teu bloc un comentari, et vaig seguint i avui m’he animat a escriure’t.
Respecte al teu post, et diré que jo vaig iniciar-me en el món dels blocs deu fer uns 4 o 5 anys, pe`ro realment no sabia per a que servia un bloc, ho veia com una manera fàcil de fer.te un web, un web que ja està fet. Amb el temps el vaig abandonar iara fa poc més d’un mes me n’he tornat a fer un, i la veritat és k l’estic usant bastant i en positiu, tot i k les xarxes socials i tot això éstan de moda i el que vulguis, i tots en tenim, és en part una pèrdua del temps realment creatiu, en canvi, en un bloc, si vols fer-ho bé, si que comporta una dedicació, que si més no, escrivint ja és profitosa. En la meva pròpia experiència, com a minim, crec que m’està tornant a motivar per escriure, i encara que sigui un post a la setmana, m¡’olbiga a fer.ho.
Aixi que, tu tranquil, que acabes de topar amb una altra blocaire que de tant en tant t’anirà fent comentaris, potser no tindras les 1000 visites que deies, però millor pocs i bons que molts i dolents, no??
Fins la propera!
http://www.lamaba.blogspot.com
Si traslladem el problema al món de la xarcuteria, m’atreviria a dir, i dic: El Messen ger vé a ser la mortadel.la del ciberespai; allò que es posa als entrepans de la canalla i que si a l’hora del pati els hi cau, ningú s’ajup a recollir-ho, o també allò que donen a les amanides dels casaments senzills, per omplir, i que si li dius al comensal del teu costat:”la vols?”, ell et contesta “fa temps que no veig la teva germana, està tan maca com sempre? hu hu hu”. Prescindible
El Feisbuc és com el pernil dolç o la salsitxa de Frankfurt; està a l’abast de tothom, és ràpid de fer, es pot consumir a qualsevol hora i àpat i també es pot compartir amb els amics. Perdurable.
Els blocs són el pernil ibèric; han de ser saborosos, espaiats en el seu consum i en el temps. Han d´aportar sensacions intenses i plaents. No han d’enfarfegar si no que s´han de saber degustar. Haurien de ser el caviar del ciber-espai. Llarga vida als blocs!
Ara el facebook és la moda. Cert és que el pot fer servir qualsevol i que un blog (amb cara i ulls) costa més. I hi ha un cert cansament blocaire. Molts blocs passen un moment crític al segòn o tercer any d’existència.
Crec que amb el temps i passada la febrada cadascú triarà l’eina que més li convingui o diverteixi.
Jo crec que el Facebook necessita poc esforç de temps a l’hora de posar-hi coses pròpies. I n’hi perdem molt tafanejant els altres. Però tot plegat té poca porfunditat. No ho veig com a dolent aixó.
En canvi en els bloc s’hi inverteix molta “I + D” que en podriem dir. Hi ha un treball i un esforç. Depén de quins blocs però hi ha una personalitat i un perquè elaborat de tot plegat. És diferent.
Tot són productes a consumir i cadascú tria el que pot o li ve més de gust.
Àlex
http://www.2n2a.blogspot.com
Deixem que les aigües es calmin, ara tothom té facebook, però d’uns dies ençà han començat a desaparèixer amics igual que abans havíen desaparegut blogs. És una qüestió de temps per dedicar, no es pot estar pendent de tot. Quan l’efervescència feisboquera s’apagui serà temps d’analitzar si s’ha perdut o guanyat res i si s’ha de jubilar algú o no.
D’acord amb tot el que s’ha comentat. Estripant unamica, el Facebook és superficialitat i tafaneria, col·lecció d’amics i col·legues, horror a l’anonimat. Un bloc pot ser una eina real de transmissió i comunicació, un canal per a fer circular informació, art i literatura.
Més de fons: tinc la sensació que se’ns ha venut una nova moto: si no ets a Internet no existeixes. No ets ningú.
Salutacions
Igual teniu part de raó (o més que part) però, sense voler, m’he “penjat” al facebook… i allí estic… Ara bé, el bloc no pense deixar-lo (i això que tinc una connexió de m… per Telefònica). Hi ha alguna possibilitat que les zones deixades de la mà de Déu en aquest camp algú ens escolte? gràcies
Simplement, vull dir: gran article. Jo tinc les dues coses, i crec que hi convindré durant molt de temps. Tanmateix, el facebook serà una moda que tindrà la seva devallada properament.