El setmanari
The Economist publicarà aquest divendres
la carta al director que l’ambaixador de Catalunya al Regne Unit,
Xavier Solano [
bloc], va escriure [
pdf en anglès] per rebatre els tòpics i les tergiversacions sobre el país i l’expresident de la Generalitat
Jordi Pujol aparegudes en el reportatge
The party’s over. (La carta apareix titulada així:
Spain and its regions.) L’atac al més mínim sentit de l’objectivitat és brutal [
The Economist i la caverna mediàtica], i la reacció del Govern ha estat l’habitual de l’era Gutenberg: la carta al director, fet, per cert, que indigna l’economista
Xavier Sala i Martín [
Avergonyit]. És el mateix que feien els governs de Jordi Pujol quan el mateix The Economist presentava (interessadament) una Catalunya deformada. Carta al director, aleshores de
Carles Duarte, i tal dia farà un any. Una nació sense estat, sotmesa a les pressions mediàtiques de dimensió i interessos estatals, pateix d’això. Manca de resorts suficients per respondre i mantenir una política activa de desmitificació de les fabulacions i les distorsions. Més enllà dels anuncis de pàgina sencera a la premsa internacional i les cartes al director, poc més es pot fer en l’actual estadi. Una altra cosa, però, és que cal ser conscients que en l’era digital les lògiques canvien. La xarxa és una gran aliada per desmuntar operacions com aquesta de
The party’s over. A Internet, no hi ha qui pari la festa i les nacions sense estat no hi estan pas excloses.
[ACN: The Economist publica divendres la carta del delegat del Govern a Londres en resposta a l’article crític amb Catalunya]
A mí em sembla molt bé la carta d’ en Solano, el Delegat de la Generalitat, diu tot el que ha de dir,mlt bendit i amb poqiues paraules, clar i català.
Mercès, Solano.