Activistes digitals fan La Vanguardia i l’Sport en català

L’activisme digital té aquestes coses. Les eines globals i l’enginy sovint deixen en evidència empreses potents. Va succeir amb el web no oficial en català de la cambra comunitària [El Parlament Europeu estrenarà web oficial en català], i ja veurem com acaba l’assumpte per a l’activista Miquel Català [bloc]. Em refereixo als tribunals, i no és broma. Ara ha succeït amb els webs de diaris editats a Barcelona com La Vanguardia i Sport, ambdós del Grupo Godó [Bona sintonia amb Godó]. Els exemplars d’aquests rotatius arriben diàriament al quiosc en castellà, com mana la tradició. Les seves versions electròniques, també. I això que la tecnologia permetria la doble versió, a l’estil d’El Periódico de Catalunya [català i castellà], o el seu pas a la xarxa en la llengua pròpia del país, encara que fos per captar la simpatia d’aquells lectors o subscriptors desitjosos de veure el  seu diari escrit en pantalla en la llengua de Pompeu. La qüestió, però, és que allò que Godó encara no s’ha atrevit a fer [amb RAC1, en canvi, ha fet una excepció], sí que ho han aconseguit els activistes digitals. Un cop superada l’agitació [Campanya al Facebook per La Vanguardia en català] i a l’espera que el Govern se’n surti amb la seva [La Vanguardia en català], els activistes ja han fet córrer les versions traduïdes al català de La Vanguardia i l’Sport gràcies a Google. A més, circulen correus electrònics demanant als remitents que incorporin aquestes pàgines a les seves preferides en el navegador, per incrementar les visites. Això, que d’entrada és altament positiu, pot tenir un efecte contraproduent per a l’empresa editora: una pèrdua d’impactes i de trànsit pels seus webs oficials, en castellà. Les campanyes pels productes amb l’idioma del país tenen a Internet el camp de batalla. I els mitjans de comunicació no se n’escapen.

(Nota: Rectifico l’afirmació que La Vanguardia i l’Sport són del Grupo Godó. Sport és del Grupo Zeta, mentre l’esportiu de Godó és El Mundo Deportivo, informació que òbviament coneixia però que un lapsus, sumat a l’esgotament de la jornada i l’hora en què vaig escriure l’apunt m’han fet relliscar.)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *