La Vanguardia en català

De la mateixa manera que l’edició en català d’El Periódico de Catalunya va ser una fita aconseguida pels governs de Jordi Pujol, l’ambició de l’actual secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó (a la foto), és ajudar La Vanguardia a fer l’edició en català, segons explica en una entrevista a Crònica. Mundó és la mà dreta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que podria acabar aconseguint allò que fins ara semblava impossible: que el buc insígnia del Grupo Godó faci el salt a la llengua pròpia del país. Fins ara, Godó ha jugat amb el català en la seva aposta de la ràdio, situant a RAC1 entre les ofertes radiofòniques més seguides per l’audència catalana. Si és possible amb la ràdio, per què no amb la premsa escrita? I amb la versió digital, encara que sigui per anar-ho provant? Deuen haver raons poderoses que expliquin que La Vanguardia limiti el català a la secció de cartes al director, als anuncis i a peces molt comptades. Però l’oferiment que verbalitza Mundó, després que mesos enrere Màrius Carol deixés anar que la versió catalana figurava entre els plans de Godó, no hauria de resultar anecdòtic. A El Periódico no li va sortir gens malament l’operació. Sempre i quan entenguem per “no sortir malament” el fet que algun dia la versió catalana pugui arribar  a superar en vendes l’edició espanyola. Però tal i com està el sector de la premsa, especialment la de pagament, qualsevol gest de complicitat, aproximació i millora de la relació amb els disputadíssims lectors s’ha d’interpretar en clau positiva. I per al país és evident que el pas de La Vanguardia al català seria un èxit. Com ho va ser l’aposta d’El Periódico i, segurament en un altre nivell, la creació per part dels governs de Pujol de la ràdio i la televisió públiques. Veureu-ho d’una altra manera seria tenir una visió massa reduccionista de la jugada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *