“El mal que afligeix Catalunya és que hem arribat al final d’una
llarga etapa històrica i ja no queden marges per seguir fent
giragonses, com ha fet el catalanisme regionalista des de fa 110 anys.
Què volem ser? Una colònia o una nació? Volem controlar els nostres recursos econòmics o no?
Ens conformem amb ser una regió marginal d”Espanya o apuntem més
amunt? Catalunya no pot seguir lligada de peus i mans com si fos una
regió espanyola més.
L’estudi de l’IEC demana als polítics que concretin quin és el seu
projecte de país. I la veritat és que ja no en tenen, perquè o som una
província -i per tant deixem de ser o voler ser un país- o avancem amb
determinació cap a buscar el lloc entre els altres països del món. I
així tanquem aquesta etapa desafortunada.
La resta són bones paraules. Eterns subterfugis.”
De l’editorial de Nació Digital Catalunya, contra la perplexitat, independència
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’has clavada. Cada cop ens queden menys sortides elegants per “anar quedant bé” amb l’Estat central. Potser només queda fer el que dius tu.
Tant de bo hi hagués algun polític valent que s’ho cregués.
No només han de ser els polítics els que concretin quin és el seu projecte país, sinó que cal que els ciutadans fem sentir la nostra veu per dir ben alt quin és el nostre projecte de país. Cal recuperar, la iniciativa de la societat civil i no deixar-ho tot en mans dels polítics i de les administracions.
De veritat penseu que la gent del carrer està preocupada per tot això?
Em sembla que viviu en una bombolla virtual.
La majoria de catalans passen (passem) de tot això. Del que estem realment farts és del nacionalisme i del seu raca raca als mitjans (mireu l’audiència de tv3…).
Si creieu que la societat catalana està a punt de la rebelió per la independència o quelcom similar, flipeu!
Feu-s’ho mirar…