CAMI DE CASA

Bloc Setembrista

24 de novembre de 2008
Sense categoria
1 comentari

espai vital II

Lectura per a un amic ocupa II.

Joseph Brodsky, poeta i assaigista rus d’origen jueu, nascut el 1940 a Petersburg. Al 1964 va ser processat per parasitisme social i expulsat de l’URSS el 1972. Asilat als EEUU, va treballar en algunes universitats, i els seus articles crítics, van ser publicats a The New York Review of Books. Prácticament desconegut a casa nostra, va ser premi Nobel de literatura al 1987.

Deixant a banda l’excés de tretze metres quadrats, érem terriblement afortunats perquè l’apartament comunitari al qual ens havíem traslladat era molt petit. Això vol dir que la part de l’edifici que li corresponia contenia sis habitacions, distribuïdes de tal manera que solament donava cabuda a quatre famílies i només estaven ocupades per onze persones, incloses nosaltres. En un apartament comunitari, és fàcil que els ocupants assoleixin la xifra de cent persones, si bé de mitjana el nombre d’habitants està comprès entre vint-i-cinc i cinquanta. El nostre era gairebé minúscul.

 Sens dubte que havíem de compartir un lavabo, un bany i una cuina, però la cuina era molt espaiosa i el lavabo molt decent i confortable. En quant al bany, els hàbits higiènics dels russos són tals que permeten que onze persones puguin servir-se del bany o rentar la seva bugada bàsica sense masegades de cap tipus. El bany estava situat als dos passadissos que connectaven les habitacions amb la cuina i tots ens coneixíem de memòria la roba interior del veí.

 Els ocupants eren bons veïns, tant en l’aspecte d’individus com perquè treballaven i s’absentàven durant la major part de la jornada. Llevat d’un, no eren informadors de la policia, la qual cosa era un bon percentatge tractant-se d’un apartament comunitari. La persona a qui em refereixo, que era una dona rodanxona i desproveïda de cintura, cirujana d’una policlínica propera, també estava disposada a donar un consell de caràcter mèdic, si l’ocasió ho requeria, de guardar-te la tanda en la cua per aconseguir algun aliment escàs o de llançar de tant en tant una mirada a la sopa que bullia en el foc. Com diu aquell vers a The Star-Splitter de Frost?  ésser social vol dir perdonar?.

 Malgrat totes les facetes menyspreables que pugui tenir aquesta forma d’existència, un apartament comunitari té també el seu aspecte redemptor, perquè orienta la vida cap a la seva essència bàsica, la desposseeix de tota il·lusió sobre la naturalesa humana. Pel volum del pet, se sap qui és l’ocupant de lavabo i se sap també que va prendre ell o ella per sopar o per esmorzar. Es coneix els sorolls que fan al llit i quan tenen les dones el període. Sovint és en tu en qui confia el veí per confessar les seves penes i també és ell que avisa a l’ambulància quan et dóna una angina de pit o quelquom pitjor. I serà ell qui et trobi un dia mort, assegut en una cadira, si vius sol, o a l’inrevés.

Quants acudits, quants consells mèdics o culinaris, quantes indicacions sobre productes que poden trobar-se de sobte en tal o qual botiga s’intercanvien en la cuina comunitària, per les nits, mentre les dones preparen el sopar!. Allà és on s’aprenen les coses essencials de la vida, caçades al vol. Quins drames muts es despleguen quan una, sobtadament, deixa de parlar-se’n amb una altra! Quina escola de mímica! Quina profunda emoció poden transmetre la rigidesa d’una vèrtebra ofesa o un perfil glacial! Quants perfums, aromes i olors floten en l’aire al voltant d’una llàgrima groga de cent watts que penja d’un cordó elèctric embolicat com una trena!. Aquesta cova pobrement il·luminada té alguna cosa de tribal, una mica primordial, evolutiu, si es vol, mentre les olles i perols pengen sobre els fogons de gas com potencials tams-tams.

  1. ep!
    ja i em entrat,,

    no està malament, persontges rebuscats, si el van condemnar per parasitisme social el 1964, alguna cosa devia fer.

    ja se sap:
    escritors, pintors, musics,…,
    a part de defençar la propierat intel.lectual, res de res.

    apartat julia:
    -com tan anat les notes daniel???
    -com ja la valeria amb lkes cnaçons???

    petons familyy!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!