Sospitós habitual

El bloc (intermitent) de Sergi Pascual

13 d'abril de 2008
General
2 comentaris

Relativisme lingüístic

He hagut de preparar un petit text argumentatiu sobre el relativisme lingüístic, i m’he adonat que hi ha poca informació sobre el tema en català. Evidentment, si hi esteu interessats sempre podeu consultar la wikipedia en anglès (de totes maneres una part no petita de la informació que aporto prové d’allà). Però si teniu preferència per la llengua més ufana de les que es parlen i es desparlen, cosa que, atenent el tema seria ben adient, sempre podeu partir d’aquesta primera aproximació.

(continua…)
En el context de la consolidació i expansió de la Lingüística com a disciplina científica durant la primera meitat del segle XX, es va produir la discussió sobre l’existència o no del concepte conegut com a relativisme lingüístic. La hipòtesi rep el nom de dos lingüistes, Sapir i Whorf, si bé és cert que en un dels textos més coneguts del primer, Language. An Introduction to the Study of Speach (1921) trobem més aviat elements d’oposició al concepte, que, per contra, va ser defensat en solitari pel seu deixeble Whorf a l’obra pòstuma Language, Thought, and Reality: Selected Writings of Benjamin Lee Whorf (1956)1.

En què consisteix, doncs, la hipòtesi del relativisme científic, o de Sapir-Whorf (HSW)? En essència, aquesta hipòtesi postula la relació directa entre les constriccions gramaticals d’una llengua i la manera com els parlants conceben (i es relacionen amb) el món. L’HSW consisteix doncs (almenys en la seva versió forta), en un determinisme lingüístic: som el que som perquè parlem com parlem.

Dit així, i com que la ciència i el pensament humans tenen ja alguns centenars d’anys d’acumulació d’experiències (o sigui que ja n’hem de vist de tots colors), el més fàcil és posar cara de persona sofisticada i replicar que els determinismes tenen molt en comú amb els fonamentalismes: tots dos representen una ideologia senzilla per a individus que s’estimen més trobar respostes que formular preguntes, per als que trien la seguretat abans que el coneixement, en definitiva, per als que rarament cauen en el vici infame de pensar.

Però aquest no és el cas d’Edward Sapir, com la lectura de l’obra citada revela a bastament, ni, ben segur, tampoc de Benjamin Whorf. Whorf  argumenta bé els seus punts de vista, i presenta casos on, efectivament, diferències lingüístiques provoquen accions distintives. Per posar un sol exemple de la base empírica del seu raonament, comentarem el cas peculiar d’una tribu amazònica, els pirahã. La seva llengua només conté tres números: un, dos i molt. Doncs bé, s’ha demostrat experimentalment que els pirahã tenen dificultats per calcular xifres superiors a 3. És aquesta, doncs, una prova que estem preprogramats per la nostra llengua? Afortunadament la relació causal no ha quedat del tot demostrada. No és segur si la llengua determina la peculiar relació dels individus d’aquesta tribu amb les xifres, o si és la cultura (l’absència de situacions en què els pirahã hagin de comptar) la que influeix en la seva llengua (i en el seu baix rendiment en el càlcul numèric).

En definitiva, els crítics de la versió forta de l’HSW apunten que és impossible que la llengua determini completament els nostres pensaments, com ho prova el fet que les traduccions existeixen. Però probablement també hem de descartar la visió contrària absoluta: que les llengües no tenen cap influència en el nostre pensament. Com hem dit abans, hi ha tota una sèrie d’experiments que mostren resultats peculiars per causa de distincions lingüístiques.

Ens queda, doncs, el que en podríem dir l’opció feble de l’HSW: les llengües tenen una certa influència en la manera com els parlants conceptualitzen la realitat. I realment és un alleujament que no hàgim d’anar més enllà d’això. Perquè si s’hagués demostrat l’HSW en la seva opció forta, ens trobaríem amb la paradoxa que el mecanisme més poderós que tenim per relacionar-nos amb el món (i amb nosaltres mateixos), el llenguatge, no és sinó una gàbia, daurada potser, però en última instància responsable de restringir la llibertat de les nostres accions, de manera equiparable a l’instint primari de qualsevol insecte social.

[1] Existeix traducció catalana de l’obra citada de Sapir: Sapir, Edward (1985). El llenguatge. Introducció a l’estudi de la parla. Barcelona: Editorial Empúries. L’autor defensa que no existeix cap relació bàsica entre races, cultures i llengües, especialment al capítol 10, “Llengua, raça i cultura”, si bé també qualifica el llenguatge com a “carretera o canal preparat” per als nostres pensaments (al capítol 1), i a partir d’aquesta analogia no és impossible que igualment desenvolupés la noció que cada llengua podia guiar els pensaments per recorreguts diferents.

  1. Aprofito aquest comentari per anunciar-te que,
    amb una colla de blocaires que compartim la simpatia per ERC però que discrepem
    de la línia que la direcció actual ha imprès en el partit, hem creat el portal
    de blocs <a href=”http://blocsambestrella.cat”> Blocs amb
    Estrella</a> amb l’objectiu de donar suport a la renovació d’Esquerra
    Republicana de Catalunya, un canvi que entenem que només pot arribar de la mà
    de

    Joan Carretero i Rut Carandell.

     

    Vist que els mals de la situació actual que
    pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puigcercós, crec
    que hem de començar per aquí. M’agradaria que hi fessis una visita i que t’hi
    adhereixis si t’engresca la idea. Seria bo que et pengessis el bàner i si fas
    un article sobre el tema te’l publicarem al portal.

     

    Gràcies.

  2. rust indivisible Replica IWC Watches steward a emotion being rolex replica Watch sale you, being undeniable costs cheap Replica Ebel a party. maybe you rolex replica Watch would delight in to YA055306 replica spend twin a barn Replica Watches Sale door cipher of important TechnoSquare replica on some poles apart chanel replica Watch sale inventive also beneficial game Replica Blancpain Watches instead of the request. Replica Watches But if you thoroughly predilection to hold an IWC Aquatimer watch, profess

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!