Sospitós habitual

El bloc (intermitent) de Sergi Pascual

16 de juny de 2007
General
0 comentaris

Canvi de color a l’Ajuntament

Avui, dia 16 de juny, s’han constituït els Ajuntaments d’acord amb els resultats de les eleccions del proppassat 27 de maig. A Corbera de Llobregat, municipi d’uns 13.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, estem de celebració i és que el PSC-PSOE ha perdut l’alcaldia (que havia aconseguit fa 5 anys mitjançant una moció de censura gràcies a un pacte fosc amb l’únic regidor del PP, que va retirar el suport a mitja legislatura al govern liderat per CiU).

La veritat és que l’omnipresència del PSC-PSOE al govern de totes les institucions ha arribat a provocar l’efecte d’ofec i manca d’altrernatives arreu del nostre país. Però, com ja vaig dir en un post relativament recent, aquest efecte no és més un miratge, o potser seria més adient comparar-lo amb un decorat de cartró pedra, com el que utilitzaven als estudis de Cine Cità per produir en sèrie els famosos peplum dels 50 i 60: darrere dels decorats, i dels actors que es repeteixen interminablement repetint sempre el mateix discurs, no hi ha res, només el buit i la decadència. El PSC-PSOE està en caiguda lliure electoral a Catalunya, i a cada elecció que passa empitjoren els resultats de les eleccions anteriors.

(continua…)

En aquest sentit, al meu poble el PSC-PSOE ha rebut un càstig ben notable, baixant de 8 a 5 regidors (la majoria absoluta són 9 regidors) i possibilitant un pacte de govern alternatiu, encapçalat per CiU i ERC, amb 4 regidors cadascú i amb un guany també equivalent d’un regidor cadascú.

Passant ja a parlar sobre Esquerra, és de justícia fer notar que ha millorat notablement posicions al meu municipi, tot passant del 15% al 21% dels vots, en contra de la dinàmica general a la zona metropolitana de Barcelona, i això ho ha fet a partir del lideratge d’un candidat i una executiva locals que s’identifiquen a nivell nacional de forma rocosa amb les tesis oficials del partit (i en concret amb la línia Puigcercós-Vendrell).

Ara bé (i aquí aprofito per portar l’aigua al meu molí ideològic) també ha estat molt evident per a aquells que segueixen la dinàmica local que Esquerra es presentava a aquestes eleccions des de l’oposició com a alternativa de govern a l’equip liderat pel PSC-PSOE. Vet aquí algunes de les expressions que apareixien al llibret-programa que des d’Esquerra es va repartir a totes les llars del municipi (de fet, no és més que un resum dels punts destacats del programa, perquè Esquerra, a diferència d’altres partits, i notablement de CiU, tenia un programa complet elaborat per la secció local de cara a aquestes eleccions): "El primer gran repte serà reorientar el model de municipi…", "El tercer gran repte serà sanejar la desastrosa situació econòmica de l’Ajuntament…", "Podem transformar radicalment Corbera…", "No vulguis continuar com fins ara…", etc.

És a dir, ERC ha crescut des de l’oposició ferma i alhora creïble, volent liderar un projecte de canvi al govern municipal d’hegemonia socialista. Fa quatre anys recordo que vaig votar en contra d’entrar a l’equip de govern municipal (com ens oferia "amistosament" la majoria socialista) perquè la nostra feblesa relativa no ens permetria aplicar el nostre programa i ser al govern hagués desactivat el nostre discurs d’oposició. L’aposta de mantenir-nos a l’oposició s’ha demostrat reeixida, perquè en aquesta legislatura hem augmentat en representació i això ens permet ser decisius i formar un govern on Esquerra, a banda de poder desenvolupar les parts essencials del nostre programa, mantindrà l’alcaldia durant dos anys (els dos darrers anys de la legislatura, als quals CiU, que ens ha superat en 9 vots, ha renunciat de motu propio, cosa que li agraïm perquè tots sabem que els anys finals de la legislatura normalment són els més lluïts, ja que és quan es produeixen la majoria d’inauguracions). Per aquesta raó, a l’assemblea local que vam fer dijous a la nit vaig poder votar ben satisfet a favor d’entrar en un govern amb hegemonia ideològica d’Esquerra, i paritari en els càrrecs amb dos altres partits que durant aquesta legislatura han fet oposició al govern socialista.

En essència, felicitats als companys candidats de la meva secció local, que gràcies al seu esforç personal i a la bona feina des de l’oposició a partir d’avui formaran part de l’equip de govern local, juntament amb CiU i un partit independent (Urbacor; però no us espanteu, no és que vulguin urbanitzar Corbera, sinó que el seu interès principal és defensar els interessos dels residents a les urbanitzacions, que representen més de la meitat dels ciutadans de Corbera, i és que n’hi ha 30, d’urbanitzacions al meu municipi!). A més, quedem a l’espera d’assolir la màxima representació municipal, l’Alcaldia, d’aquí a dos anys en la persona del nostre cap de llista, el company Pep Canals. Crec que no m’erro si penso que Corbera serà el municipi més gran de la meva comarca on Esquerra tindrà l’alcaldia. L’altre municipi on em consta que ERC assolirà l’alcaldia és Torrelles de Llobregat, en aquest cas durant tota la legislatura, em penso (després que aconseguissin tenir l’alcaldia compartida com a força majoritària durant la legislatura anterior), mentre que a Molins de Rei s’ha produït un retrocés relatiu de la llista d’Esquerra, cosa que em fa pensar que es perdrà l’alcaldia compartida (com a segona força de l’equip de govern) de la passada legislatura en benefici d’un o dos dels altres dos socis de govern: IiE (candidatura associada a ICV) i CiU.

Tornem, doncs, un cop més, a fer un toc d’atenció a la línia política nacional d’Esquerra, que no va saber mantenir-se a l’oposició quan calia (a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, evidentment) per poder continuar acumulant forces fins a poder entrar al govern en condicions de fortalesa relativa suficients per poder impulsar les parts essencials del programa d’un partit independentista i d’esquerres.

Vet aquí la meva aposta del que s’esdevindrà, a partir de l’anàlisi de la realitat política actual (tot i que quedeu advertits que fer prospeccions de futur té un doble avantatge: si l’encertes, quedes ben ufanós, però si no, realment tens l’excusa ben fàcil: el futur no està escrit!): ERC a Barcelona pujarà a les properes eleccions munipals per haver-se mantingut a l’oposició quan tocava, ERC a Corbera pujarà a les properes eleccions municipals per haver sabut esperar el moment oportú per entrar al govern, com ja ha pujat a Torrelles. ERC al Principat de Catalunya, si no es produeix cap redreçament notable de l’actual estratègia de subordinació al PSC-PSOE i al PSOE (al parlament català i a l’espanyol) continuarà perdent suport electoral, de la mateixa manera que l’ha perdut a Barcelona en aquestes eleccions, per manca de visualització de la línia política pròpia i a més a més per lligar la seva acció política a una força en decadència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!