Estem sols: el paper i jo
Em diuen Lucía. Enguany m’he apuntat al taller de literatura. Per què? Em pregunten. Bé, hi ha gent que li agrada la biologia, les matemàtiques o la física… A mi m’agrada escriure, és així, és el que sempre m’ha agradat.
Literatura, quin rotllo no? Pensa alguna gent. Jo pense que no. Jo pense que la gent que diu això no sap el que diu. Per a mi un rotllo és fer problemes de matemàtiques o treballar amb fórmules de física.
És veritat que, el concepte de literatura, és una cosa que mai he tingut massa clara. Si ho busquem al diccionari ens ix que és qualsevol treball escrit, però jo pense que és molt més que això. Per a mi la literatura és una manera d’alliberar-me, d’expressar el que sent sense límits, sense esperar l’opinió de ningú.
Estem sols: el paper i jo.
Encara recorde el que em deia el meu mestre Albert: “dir bon dia ja és fer literatura!” Jo no ho entenia, pensava que el que deia no tenia sentit, però amb els anys vaig entenent-ho.
Des de ben menuda, a quart de primària ja fèiem històries. Ho recorde perfectament, havíem de fer obligat una història, cada dimecres. Per a mi era una tortura, a mi m’agrada escriure, però allí havíem de votar entre tots la millor història, i allò era una gran pressió per a mi; vaig decidir no esforçar-me, no donar tot el que podia donar, per si perdia no patir massa desil·lusió.
En aquest taller espere aprendre a escriure millor, a expressar-me millor, aprendre a fer literatura, millor.