Entre l’estètica i la reflexió

Joan-Fuste-680x896De xicotet ma mare sempre em deia que la literatura és l’art de la mentida. Hui en dia seguisc pensant el mateix. Ara, quan em pregunten què és, moltes voltes no en tinc cap resposta clara. Perquè si ens parem a buscar la paraula “literatura” al diccionari, trobem un munt de definicions. I almenys a mi, em passa que quan trobe més d’una definició comence a barrejar conceptes. És a dir, que sempre tinc més facilitat per a recordar una frase de ma mare simple i profunda que no mil trobades al diccionari. I sovint acabe pensat que la simplesa, de vegades, val més que la complexitat.

Premis literaris, text literal, taller de literatura, literatura de l’Edat Mitjana…La paraula literatura està integrada a la meua vida i no se com definir-la. Torne a parar-me, pense què és la literatura i una mena d’huracà Matthew em torna al cap: l’embolic sembla definitiu. Però sempre que trobe un problema per necessitat  li busque solució. És a dir, que només en pensar en la satisfacció que obtindré quan el solucione, intente resoldre’l. Definir la paraula literatura és un repte per superar. Aleshores recórrec a l’opinió de la gent, i m’interese per saber què és per a ells la literatura. A més, torne a buscar al diccionari i inicie una petita i breu investigació.

Després de mil definicions, crec que tinc un poc més assolit què és la literatura. Per a mi la literatura és un art, un art diferent, un art que s’utilitza com a mitjà d’expressió d’una llengua qualsevol. També pense que la literatura és estètica, perquè sense l’estètica no la podem valorar i a més no podem analitzar-la i trobar una originalitat. Única, única és la literatura com si parlarem d’una petjada dactilar. Perquè si suggereixes un tema per escriure a diferents escriptors mai obtindràs dos escrits iguals. D’altra banda, quan parlem de literatura ho fem d’una reflexió, una pensament personal i únic. Com, per mi, és la literatura: única.

 M.M.T

Literatura?

literatura-espanola

“Què és fer literatura?” , això és el que sempre ens deia Albert, el director, quan anàvem a primària. Jo sempre ho he pensat. Què es fer literatura ? I més encara, què es la literatura? Perquè en sisè, Albert ens deia que havíem de fer-ne, però jo no l’ entenia, ni l’entenc encara. I és que per a saber fer literatura, hem de saber què és literatura. A mi, personalment, m’interessaria saber-ho, perquè a mi escriure se’m dóna bastant bé i em tranquil·litza molt.

Jo crec que literatura és una forma d’expressar-te mitjançant l’escriptura amb la resta de persones del teu voltant. Sempre que pregunte als meus familiars, amics o coneguts què és la literatura,  em diuen una definició diferent. Si busque al diccionari hi ha diverses definicions i no sé quina és la correcta i al final faig una barreja de totes per a intentar formar la bona. Però sempre m’acabe liant i desidisc deixar-ho a banda per no calfar-me més el cap. Vull tindre la idea de què és la literatura clara  i saber com i quan s’utilitza.

A mi, des de petit, m’agrada escriure i tinc molta imaginació. No vull dir que siga molt bon escriptor, sols que si hem de posar-nos a escriure, escric amb imaginació i interès. A mi  no em costa gens escriure un text, perquè quant em veig en la historia, flueix la lletra molt ràpid.  Sempre, en acabar d’escriure el text li la llegisc als meus pares. Ma mare, sempre que li llegisc els textos li agraden molt, encara que tinc moltes faltes d`ortografia i em diu: “Carlos, m’estàs liant, tu no vols fer ciències? I jo li dic: “Si, però a mi escriure se’m dóna bastant bé i em tranquil·litza molt”. Al cap i a la fi, m’adone que potser no sé què vol dir “literatura” però sí que sé que m’agrada escriure. I molt.

 

Carlos Soria Gil