“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”

Educar sense literatura, és un article imprescindible per a mestres, d’Antoni Dalmases. Publicat a Núvol, ací en teniu l’enllaç.

I un breu fragment per anar fent boca…

“I és que el llenguatge –això és: el món- s’encomana amb les lectures. Proveu, si no ho heu experimentat, de llegir un volum de la magnífica prosa de Josep Pla: quan tanqueu la darrera pàgina us descobrireu parlant i pensant amb la sorneguera precisió de l’hàbil empordanès. I és que el llenguatge –repeteixo: el nostre món- s’engrandeix i ens fa més lliures, més oberts a la vida. I com cantava Raimon “qui ha sentit la llibertat / té més forces per viure”.

I d’això se’n diu educar. No té cap altre nom, al meu modest entendre.”

 

Jem Cabanes ens respon a twitter amb aquesta idea:

@escolagavina I Pessoa deia q la seua pàtria era el portuguès. Una altra manera de dir-ho (ço que, em tem, no podria dir-se del català, ai!)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *