Tots volem ser llegits
Escriure. Fotografiar els nostres pensaments en un paper. Llegir. Ser lliures. Una gran part de la població gaudeix de la capacitat d’escriptura. Jo no hi sóc una excepció. Comunicar-nos és essencial. En el meu cas el meu aprenentatge literari només acaba de començar. I mai l’acabaré. Malgrat açò, jo sempre podré escriure, la meua edat no m’ho impedirà mai. Jo gaudisc molt d’aquesta pràctica. Un conte, una història, un retrat, un article d’opinió, una novel·la. Tot és vàlid.
Quan jo escric, em sent escoltada. És fascinant trobar les paraules que encaixen en els meus sentiments, observar com el trencaclosques finalment es completa, és preciós. Després, llegir-lo, llegir els de la resta i veure, emocionada; que els meus pensaments son escoltats i que, en escoltar jo, entenc els de la resta. Escriure i llegir. Aprendre i millorar. N’hi ha res millor a fer a les 3 de la vesprada.
Per això jo escric i per això estic ací, en el taller de literatura de l’Escola Gavina, pensant i teclejant. Això és el que em fa ser jo, el que em fa ser Alba Moliner Herráiz. I aquest col·lectiu, el forma un grapat d’estudiants amb ganes de ser escoltats. Amb ganes que vosaltres ens escolteu. Perquè tots volem ser llegits. Per això estic ací.