“La curiosidad mató al gato”. Si he de ser sincer, no sabia com començar aquest petit comentari del “per què escric açò”. De la mateixa manera que uns quants companys, m’he apuntat al taller de literatura. Sempre he trobat allò d’escriure una cosa que he d’amagar. I des de petit amague el que escric. Quan em pregunten per què sóc al taller de literatura, sovint pense: “per què no?” Qualsevol persona pot escriure. Qualsevol persona pot escriure bé. I qualsevol se sorprendria el que m’ha costat escriure les escasses línies que duc, però gairebé tots eixos qualsevols viuran sense saber que escriure de volta en quan és entretingut, necessari, terapèutic.
Sóc Andreu Teruel i per això m’he apuntat al taller. Perquè de tant en tant siga una eina amb la qual puga escapar-me una estoneta de mi mateix. Perquè de tant en tant siga la cosa més avorrida del món. Per no arrugar més papers. Perquè, tant de bo, el gat quede ben mort.