Aparentment civilitzat i cerebral, un campionat d’Scrabble és en realitat un món de competició ferotge on el lèxic, la traça i la resistència dels jugadors arriben al límit. Més que un joc d’estratègia o de coneixement de la llengua, l’Scrabble és una guerra de mots. Els escrabblistes omplen l’arsenal del seu lèxic a base de memoritzar totes les paraules de dues lletres o de buscar-ne que continguin la Ç, la L·L o la Z (fitxes de gran valor) que, per molt rares que siguin han d’estar al diccionari. Paraules com UR (un bòvid extingit), AL·LE (un hidrocarbur amb ellaços dobles) o ZOE (una larva dels crustacis malacrostacis) són habituals als taulers d’Scrabble perquè algú les va incloure als diccionaris de català. Un bon jugador també ha de ser expert en l’art de combinar lletres, sobretot si són set, per construir diferents paraules, ha de saber veure que una AMIGA és pot convertir en MAGIA, que un FARISTOL pot amagar una FLORISTA o que si tens una SARDINA també DINARÀS, i tot en menys de dos minuts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!