29 de maig de 2014
Sense categoria
2 comentaris
Can Vies i les Terres de l’Ebre
Conec Can Vies i la seva gent des de fa anys. A Can Vies es feien activitats molt variades i molts ebrencs hi han estat cridats per parlar: del Tranvassament de l’Ebre, dels Parcs Eòlics, macro abocador del Pinell, trens dignes, taller de jotes, Pepet i Marieta… fins i tot empresaris del vi de la Terra Alta han anat a parlar i a fer degustacions dels seus productes….. Can Vies era una de les portes del nostre territori a Sants. L’Ajuntament de BCN s´ho ha carregat per posar-hi un pipi can i quatre banquets i han fet esclatar una onada d’indignació i el que és més greu: violència. Com si ja no tinguéssim d’altres problemes.
Com diu l’editorial de l’Ara: “les institucions han de saber conviure amb els que les qüestionen”, en cas contrari en lloc d’una Catalunya lliure ens convertirem en una “espanyeta”.
En aquest futur país que estem forjant hem de cabre-hi tots.
Com diu l’editorial de l’Ara: “les institucions han de saber conviure amb els que les qüestionen”, en cas contrari en lloc d’una Catalunya lliure ens convertirem en una “espanyeta”.
En aquest futur país que estem forjant hem de cabre-hi tots.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Seria bó que els locals de col·lectius que es fan dir “alternatius” i autogestionaris fossin de la seva propietat, i no demanar cessions [enverinades] de locals a Papá Estat. D’altra manera, l’espada de Damocles sempre la tindràn penjada d’un fil sobre el seu cap.
Estic molt d’acord en que hi hem de caber tots, però tots jugant amb les mateixes regles. No podem criticar per una banda l’exempció de l’IBI a unes institucions (esglésies, seus de partits polítics, etc.) i per l’altra exigir “per la cara” la cessió d’un local on es facin activitats sense cap control del poder polític (propietari del local en qüestió).
A aquest pas, l’ajuntament no tindrà ni per posar-hi un pipi can i quatre banquets… Tindràn feina per arreglar els desperfectes produits pels violents. Els diners ja sabem d’on els treuran: dels veins de Barcelona, que també tenen el deure a portar a cagar els gossos sense empastifar els carrers i el dret a sentar-se de tant en tant a un banc públic (escoltant al mestre Brassens cantant Les amoreux des bancs publics).
Atentament