Ara que cada cop estan més de moda els acrònims, i mira que no em fan gens de gràcia, cada vegada parlem més de la "VPO" i l"HPP", per referir-nos a la vivenda de protecció oficial o habitatge protegit.
La darrera llei d’urbanisme i la inminent d’habitatge, insisteixen en el foment de la vivienda de protecció oficial; que vista l’evolució del mercat inmobiliari és una necessitat urgent i indefugible. Altra cosa és que les mesures concretes i la normativa s’hagin fet bé, o com a mínim amb la justa mesura.
En qualsevol cas és evident que fa falta que l’administració pública actuï quan, com he dit en algun altre post, a l’Estat Espanyol és construeix més que a Alemanya i quan els sous pugen un 3% i la vivenda un 10% per amunt durant 4 o 5 anys. Això és com quan algú es fot dos paquets de tabaco al dia, no fa exercici, menja malament i beu més del compte… doncs no va bé, i les situacions que no van bé, tendeixen a empitjorar i a destruir al subjecte. Això s’ha d’arreglar, i l’administració té eines. En aquest cas, el tema per polemitzar està en el "Com" i no en "Què"…
El que no ha de ser, segons la meva opinió, és que el "Com" fem i atorguem habitatge protegit generi més injustícies; lo típic de desvestir un sant per vestir-ne un altre. El que no pot ser és que li treguin "totalment" als ajuntaments el 10% d’aprofitament mig urbanístic que tots feiem i hem fet servir per finançar infraestructures de serveis que consideràvem necessàries (escoles bressol, pavellons i cases de cultura o biblioteques, per destacar els principals destinataris). Hauria de ser una fòrmula mixta, 50% VPO, 50% inversió en reurbanització de carrers o infraestructures de serveis.L’altre tema és el del lloguer o la propietat. I jo crec que aquí la discusió és més de filosofia i justícia. Jo sóc un gran defensor del l’HPP de lloguer, perquè crec que tothom ha de tenir dret a una vivenda. El que no crec que calgui és que l’administració hagi de satisfer la necessitat obsessiva dels llatins per la Propietat, que a la resta d’Europa molta gent viu de lloguer i no passa res.
Em sembla també injust, casos que he conegut amb un bon amic meu, de guanyar un pis per sorteig de VPO a una bona zona de Barcelona (fa uns 5 o 8 anys, això sí) i que d’aquí a relativament poc se’l pugui vendre, i faci una plusvàlua acollonant amb un pis de VPO, home, no fotem, no és això tampoc.
O sigui que és fàcil arribar a que el lloguer és lo millor. Que un ajuntament directa o indirectament, crei edificis amb pisos de lloguer, a preus molt econòmics, sobretot per a joves de menys de 30 anys que s’estant inserint al mercat laboral, i que hi hagi rotació. El que critica tothom del lloguer són els problemes de gestió que comporta, a l’ajuntament en qüestió… però com que en el fons és un problema de volum de feina, axiò es sol.luciona amb augments de productivitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!