Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida
Pels qui els interessa el món municipal (funcionaris, polítics, periodistes, gent d'entitats,...). Idees, opinions i experiències per a la defensa del municipalisme.
Reptes del finançament municipal. “El sandvitx” i 10 coses per fer
Fer front a les dificultats del finançament municipal, és un dels reptes principals pels ajuntaments, sobretot pels petits i mitjans, amb poblacions de més de 2.000 habitants i menys de 20.000. És un repte perquè el nivell d’exigència de prestació de serveis és cada vegada més gran per part dels ciutadans, com ha de ser. La gent vol més i millors serveis: llars d’infants a preus municipals, gimnàs i piscines cobertes a preus municipals, més instal.lacions esportives, més centres culturals, biblioteques, escoles de música, d’art, els contenidors de residus no al davant de casa, però propers i soterrats, els carrers ben nets, la vorera i l’asfalt sense forats, l’enllumenat que funcioni i no gasti gaire, més subvencions per entitats esportives i culturals? I com he dit, és bo que el ciutadà sigui exigent amb l’ajuntament com a prestador dels serveis municipals, i a més, inevitable.
El problema està a l’altre costat "del balanç", en com es finança l’ajuntament de la post-transició, que ha de satisfer un client-accionista (el ciutadà és les dues coses vers l’ajuntament) cada cop més exigent.
Els ajuntaments es troben doncs en un "sandvitx" en què el ciutadans els apreten per baix, i la Generalitat i l’Estat apreten per dalt perquè no resolen el problema del finançament municipal. Només hem d’aprofundir-hi una miqueta i veurem que els ajuntaments han de fer equilibris i cabrioles per ajustar els pressupostos municipals. Les taxes i preus públics financen com a màxim el cost d’alguns serveis (escombreries, llars d’infants,?), per mostra un botó, la majoria de llars d’infants municipals de Girona fan pagar uns 120 euros mensuals, quan els costos reals s’acosten als 400; això vol dir que la majoria de serveis pels que es cobra una taxa o un preu públic, ja tenen associat un dèficit. Per molts altres serveis que tenen un cost i un pes en el pressupost important, tampoc pot cobrar res l’ajuntament (enllumenat, manteniment de la via pública i parcs i jardins, etc.). Si a més l’IAE l’han retallat, ICIO i la plusvàlua ara van bé però depenen de l’activitat constructivo-inmobiliària, l’impost de vehicles dona pel que dona i està molt acotat,? només ens queda l’IBI (ja de per si limitat) i les transferències i subvencions que es reben de la Generalitat i l’Estat (que ja he dit, que necessiten millorar); estem doncs en aquest sandvitx amb poquíssim marge de maniobra, i que ens exigeix fer autèntiques virgueries i sobretot, "pedalar" molt.
Per tant, les sol.lucions les hem de trobar de cares endins, millorant la gestió (l’acció de govern municipal és un 80% gestoçp i com a màxim un 20% política), però no amb el "sistema Valdano" ("Ni una mala palabra, ni una buena acción"), del que molts polítics n’abusen, sinó amb accions concretes i decidides, com ara aquest decàleg:
1- Millorar la productivitat dels treballadors municipals, per no haver d’augmentar el cost de personal. Això s’ha de fer amb una combinació de tres coses: implantació de TIC + Formació + Reenginyeria de processos i reorganització de tasques dels llocs de treball per optimitzar-los. També s’ha de tenir en compte que la retribució al personal ha de ser competitiva amb el mercat, si no els "bons" marxen.
2- Racionalitzant despeses operatives i de manteniment: tot el que és manteniment de zones verdes, neteja viària, manteniments diversos en edificis municipals i neteja d’aquests, tenen un pes brutal en els pressupostos, per tant tot el que sigui millorar-ho té un impacte econòmic significatiu.
3- Fer inversions per disminuir manteniments, el cas clar és el de l’enllumenat i el d’instal.lacions esportives. Moltes vegades l’estalvi en inversió se’ns menja les tovalles en forma de major manteniment.
4- Dimensionar bé alguns serveis. De la mateixa manera que amb el meu salari no em puc permetre un cotxe de luxe, molts ajuntaments pel seu tamany i ingressos no es poden "permetre" certs nivells de qualitat en determinats serveis.
5- Negociació amb grans proveidors habituals. Tal com fa qualsevol departament de compres d’una empresa, cal aprofitat les posicions de força davant determinats proveidors. Quan el proveidor és important per l’ajuntament, però aquest no ho és massa pel proveidor, cal apretar el que es pugui. Quan el proveidor és significatiu per l’ajuntament, i aquest important pel proveidor, cal aprofitar-ho per treure’n les relacions econòmiques més comptetitives i òptimes.
6- Aprofitar les eines de contractació de les administracions públiques (concurs, subhasta,?) per aconseguir les ofertes més competitives; no que siguin un mer tràmit legal a complir.
7- Equilibrar les despesa en "estudis". Un altre vici de moltes administracions públiques és l’excessiva despesa en estudis i projectes varis. Calen, però els justos i necessaris, i que no acabin plens de pols en qualsevol armari.
8- Evitar taxes i preus públics excessivament baixos respecte al cost real. Tot el que baixa del 33% és excessivament baix.
9- Gestionar bé les ajudes en forma de transferències i subvencions (una necessitat, atès que Generalitat i Estat s’entesten en mantenir un sistema de subvencions en lloc de fer més transferències, que donaria més autonomia i menys feina de "pidolaires").
10-Buscar indicadors per mesurar i fer el seguiments de totes aquestes accions
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!