There are some interesting points in time in this article but I don’t know if I see all of them center to heart. There is some validity but I will take hold opinion until I look into it further. Good article , thanks and we want more! Added to FeedBurner as well
Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida
Pels qui els interessa el món municipal (funcionaris, polítics, periodistes, gent d'entitats,...). Idees, opinions i experiències per a la defensa del municipalisme.
10 de març de 2008
Sense categoria
1 comentari
REFLEXIONS SOBRE EL FINANÇAMENT MUNICIPAL
D’entrada s’ha de dir que el finançament municipal és dolent i insuficient. Cada cop més els ajuntaments presten serveis “dels no obligatoris per llei”. És a dir, segons la llei, l’ajuntament només té obligacions amb temes d’enllumenat, manteniment i neteja de la via pública, seguretat a partir de cert tamany, recollida d’escombreries, manteniment dels CEIPs,… i poca cosa més obligatòria. Però la realitat és ben diferent, cada cop més els ajuntaments han entrat, per la demanda dels ciutadans lògicament, a prestar serveis a les persones, sobretot en l’ambit cultural i ludico-festiu, esportiu, de serveis socials, subvencions a les entitats locals, llars d’infants, escoles de música, geriàtrics municipals, etc. Mentre tot això ha anat creixent, ningú ha mogut un dit per millorar el finançament dels ajuntaments. I les hisendes municipals s’han estirat com un xiclet, i més d’una s’ha trencat… i les que es trencaran els dos propers anys…
Ara per ara, els dos puntals del finançament municipal són l’IBI i el Fons Estatal. El primer, subjecte a tota la problemàtica relacionada amb les revisions cadastrals. És a dir, que pocs polítics s’atreveixen a fer les revisions cadastrals quan toca, per por a l’impacte electoral; i això ja compromet la principal font d’ingressos municipal sobre la que té potestat reguladora l’ajuntament. L’altre, el Fons Estatal, doncs això, depèn de l’Estat, això ja diu molt, i en cap cas és suficient i està mal plantejat el model per assignar “la seva part” a cada ajuntament.
Dels altres ingressos municipals, no se’n pot dir gaire res de bo. Només l’impost de vehicles té cert volum i estabilitat, però no massa sentit, en quan a justicia tributària… per què s’ha d’apretar fiscalment a nivell local a la gent que té cotxe i segons el cotxe que té?… L’IAE, l’Aznar el va aprimar brutalment, als municipis on no hi ha grans empreses s’ha quedat a no res. L’ICIO i la Plusvàlua, depenen de la situació del sector constructiu-inmobiliari; que els últims anys ha anat molt bé, però ara som en i venen uns anys desastrosos. Les taxes, sobretot les d’escombreries, com a màxim han de cobrir el cost dels serveis; de manera que sovint els serveis associats encara necessiten més finançament del que els dona la taxa. I els preus públics, és on fallen la majoria d’ajuntaments, que acaben fent dumping al sector privat, amb preus “a cost del servei”. Només queden les subvencions, capítol que mereix una major explicació.
El sistema de subvencions als ajuntaments és desastrós. El paquet que donen entre la Generalitat i les Diputacions és molt gran. Però hi ha dos problemes. D’una banda, el finalisme de moltes subvencions; és a dir, que et donen diners per fer una cosa concreta que volen ells i tu hi has de posar una part important. A vegades té sentit, no vull dir que s’hagi d’erradicar totalment aquest sistema, ni molt menys; però moltes vegades, algun il.luminat que no trepitja territori decideix des del seu despatx subvencionar coses que no interessen o no són prioritàries pels ajuntaments. I molts acaben fent coses només pel fet d’estar subvencionades, sense que siguin necessàries ni prioritàries, és ben bé com anar a comprar per les rebaixes. L’altre problema és l’amiguisme i partidisme dels centres de decisió d’atorgament de subvencions. Aquest tema ningú s’atreveix a tocar-lo per por a passar a la llista negra, i que li donguin menys del que li donen, però la realitat és que els criteris “amiguete” i “del partit” pesen molt i molt més del que haurien de pesar en l’atorgament de subvencions, i consti que és una manera molt suau d’expresar-ho. Capítol apart mereix el PUOSC, que és una camama. El Pla Unic d’Obres i Serveis, finança una part moltes vegades irrisòria de les inversions municipals; a més et diuen que has de fer, i què no, què et convé i què no, què necessites i què no… per acabar-ho de rematar, s’acaba convertit en un anar a rendir pleitesia pidolant als que prenen les decisions d’atorgament.
Per més inri, treuen la discrecionalitat sobre l’aprofitament mig als ajuntament. És a dir, quan hi ha noves urbanitzacions, el 10% d’aprofitament mig que en treu l’ajuntament ha d’anar forçosament a “polítiques d’habitatge social”. Abans, aquest era un recurs molt important pels ajuntaments per finançar noves inversions, sovint vinculades a la millor i major prestació de serveis a les persones, que venien del creixement poblacional associal al creixement urbanístic. Coses com pavellons esportius i polivalents, llars d’infants, geriàtrics municipals, centres civics, centres culturals, biblioteques, etc…. En resumides comptes, Estat i Generalitat es treuen el problema de l’habitatge de sobre i li endossen als ajuntaments… sense donar res a canvi, i comprometen el finançament de noves infraestructures per prestar serveis. Si fos la primera vegada, encara, però és el mateix que passa amb la policia, amb les llars d’infants, amb el manteniment i inversions als centres d’ensenyament, etc. etc… De fet “l’etc.” és llarguíssim.
Tot això ens porta a un panorama bastant desolador pel que fa al finançament dels ajuntaments. Tot i això, s’ha de mirar endavant i buscar solucions. Si m’escoltés algun mandamàs amb potestat per sol.lucionar els problemes de finançaments dels municipis li proposaria el següent:
– Canviar els sistema de calcul del fons estatal i fer-lo més gran. És a dir, que el paquet fos més gran, i a més estés directament rel.lacionat amb: l’IRPF, Impost de Societat i l’IVA que es genera als municipis. I poca cosa més. Hauria de ser més senzill, més transparent (s’hauria de publicar cada any i fer-ne difusió), i sobretot més just.
– Menys finalisme de les subvencions. O sigui més subvencions no finalistes als ajuntament, per a què decideixin què els convé; i aprimar les bosses de subvencions de Diputacions i Generalitat, amb rerafons partidista i amiguista.
– Taxa d’enllumenat, i de manteniment i de neteja de la via pública. Són tres serveis que presten els ajuntaments, pels quals no perceben ingressos. A més, segur que es milloraria la prestació del servei sobre un tema que ens preocupa a tots, que els carrers estiguin en condicions de dia i de nit.
– Que la Generalitat assumís totes les despeses associades als centres d’ensenyament. Actualment ho fa amb els IES… Per què no ho fa amb els CEIPs? per què no ho fa amb les llars d’infants?
– Creació d’un Fons Nacionals pel foment de l’Associacionisme, que financés part de les aportacions dels ajuntaments a les Entitats locals.
– Que la Generalitat o Diputacions, assumissin la gestió de geriàtrics municipals.
– Que les policies locals depenguenguessin de la Generalitat, de la Diputació o dels Consells, i que tinguessin un abast de comarca. Suplirien les deficiències actuals dels Mossos, que són moltes, i es resoldria la problemàtica sindical que acostumen a generar a molts ajuntaments.
Si algú s’atrevís a fer això, seria un pas endavant per resoldre la problematica del finançament municipal. Però hi ha massa interessos en joc, i masses mariscals que perdrien quotes de poder. Per tant, se’m fa difícil imaginar que pugui passar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!