Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida

… Això és el que li pregunta en Morfeo a en Neo per si vol seguir visquent feliç i ignorant o saber realment què és Matrix?…  Que representa que és una simulació neuronal per software que recrea la societat humana al seu zènit… Al moment en què tothom es comprava pisos, els tipus estaven per terra, tothom tenia feina, feien hores extres, la gent de la inmobilitària i la construcció i tots els seus auxiliars es forraven, tothom s’atrevia a montar una inmobiliària, els preus pujaven més d’un 10% cada any, milers d’immigrants venia cap al paradís, …

Al nostre Matrix, la gent no fa salts espectaculars ni esquiva bales, però feia hipoteques pel 120% de valor del pis, que val el doble que fa cinc anys, a 30 anys, i comprometent el 60% dels ingressos familiars (fa poc sortia a la premsa que la mitjana, la mitjana, era del 54%), i es compra els mobles i un 4×4 de 60.000 euros amb el crèdit hipotecari; i en demana un de personal per anar de vacances… I això quasi té més de poc realista que esquivar bales i fer un saltiró de 3 segons a l’aire per etzibar una cossa de karateka.

Si us veieu les darreres noticies que van apareguent a la premsa, veureu que comença a haver-hi gent que ha pres la píndola vermella,  i que té clar quina és la realitat que ve. Les entitats financeres ja no fan crèdits pel 120%, i quasi necessites ser un superhome per a què et donin un crèdit ara.

Això sí que és una píndola vermella, i forçada. I aquesta és la gran diferència respecte la Matrix autèntica, que a la pel.lícula podies seguir tan panxo a la incubadora amb líquid amniòtic, fent de pila, amb un cable USB conectat al cervell, que et deia que et menjaves un filet, quan en realitat t’alimentaves de suero. Però a InmobiMatrix les coses no van així.  A Inmobimatrix es retornen les vises, no es poden pagar els rebuts de les hipoteques, disminueix el consum, i tot se’n ressenteix. La gent deixa de cobrar hores o perd la feina, i totes les "cábales" i excels que havia fet per pagar la nova vivenda se’n van a norris.
La veritat, és que "vénen temps molt putes", i massa gent ha pres la píndola blava o no sap ni tan sols que viu a Inmobimatrix. La meva opinió és que el juny de 2008 tindrem l’autèntica patecada, i serà el moment en què tot el tinglado al voltant del sector constructiu-inmobiliari manifestarà més clarament el seu crack. Impagats, pisos a subhasta, rebuts tornat, i l’efecte bola de neu sobre altres sectors.
I val a dir que em tinc per una persona optimista, però quan hi ha tantes evidències que em demostren cap a on anem, se’m fa molt difícil pensar que no hi arribarem.

Parafrasejant en Morfeo, "Welcome to the real world…".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!