Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida
Pels qui els interessa el món municipal (funcionaris, polítics, periodistes, gent d'entitats,...). Idees, opinions i experiències per a la defensa del municipalisme.
Persones i sigles
Després de quasi nou anys en política municipal, la veritat és que si hi ha una cosa que m’ha quedat prou clara és que el més important en aquest “mundillo de la política” són les persones i les relacions humanes, i no pas els partits o les sigles.
Perquè de gent trempada, vàlida, treballadora, íntegra i honrada n’hi ha a tots els partits, i més dels que la gent es pensa. Que sovint és massa fàcil el comentari de “que tots són iguals” o “que tots volen viure del cuento”. He vist molts regidors i regidores desatenent la seva vida professional de sempre, la que abans, durant i després de fer-se regidors els donava de menjar; per implicar-se més del compte, per atendre a més ciutadans dels que podien atendre o per anar a reunions improductives assambleàries on no es decidia res rellevant.
De la mateixa manera, també haig de reconèixer que d’autèntics “cromos” humans n’hi ha una pila a tots els partits… bé, en uns més que en d’altres 😉 Conyes a part, i vistes algunes de les tipologies en el post dels “llimacs”, el “post insignia” del blog, la fauna de cromos amb llacunes en el seu comportament (… quin eufemisme, Déu meu!) és de lo més variopinta: des de la manca d’escrúpols total, fins al vago més vago, passant pels que tenen el símbol del dòlar grabat a foc a mig del cervell, i sense oblidar-nos evidentment de tots aquells que massa sovint, en les seves reflexions interiors, diuen allò de “por ETICA i MORAL, no me sale nada”.
Però de persones, a la vinya del Senyor n’hi ha d’haver de tot tipus, quasi quasi és necessari… encara que segons quin tipus de persones haurien de ser una raresa, i resulta que te’n trobes a cabassats.
El problema doncs és aquesta associació tan bèstia i directa que fa molta gent entre persones i partits, o entre persones i les sigles que poden representar en un moment determinat de la seva vida. És a dir, que tots els d’un partit són així, i tots els de l’altre partit són aixà… Que jo sàpiga, el dia següent del dia que em vaig presentar a unes eleccions municipals per primera vegada, era la mateixa persona del dia abans. I el dia que em vaig afiliar, insisteixo, que jo sàpiga, no em van fer cap rentat de cervell, i l’endemà de pagar la primera quota no recitava l’ideari del partit que m’havien implantat amb un xip al cervell.
Total, que a les persones no se les ha de jutjar pels partits on estan, i en tot cas se’ls ha de valorar pel què pensen, pel què diuen i sobretot pel què fan, i no per la coloraina que puguin representar en un moment determinat de la seva vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb tu que de persones n’hi ha en tots els partits de “bones i de dolentes”.
Estic d’acord que en tot cas a les persones se’ls ha de valorar pel què pensen, pel què diuen i sobretot pel què fan!
Però també penso que un partit no és un grup d’amics, no estem en el partit per passar-ho bé, ens hi posem per intentar millorar el nostre país i això sí que dóna una idea que si estàs en un partit o un altre què és el que vols millorar i a on t’agradaria que anés el teu país!
Per mi,la ideologia del partit implica sovint una manera de veure el futur a nivell social i nacional!
Estic molt d’acord amb el teu post i jo hi afegiria que sortosament cada persona podria ser un partit politic própiament dit, ja que tots pensem,actuem i som diferents. Els partits polítics al final acaben siguent un instrument necessari per agrupar persones que pensem relativament igual. I també estic d’acord que hi ha perfils determinats de persones que es trobaran més en un partit que un altre.
I també és cert que en el món de la política hi ha de tot, aquells que hi són perqué creuen amb unes idees i creuen que poden fer avançar els seus pobles i el seu païs, peró també aquells que hi són simplement per el “dólar”, per aferrar-se a la cadira amb ungles i dents i perqué la política ha estat la única manera d’escalar posicions a nivell professional. D’aquests últims n’hi ha un feix malauradament, i n’hi ha tants precisament per culpa dels partits polítics. Si el nostre sistema electoral canviés a llistes obertes, segurament seria la manera de qué la gent pogués escollir lliurement els primers o els segons. I com que la gent és intel.ligent estic segur que amb un sistema electoral més obert, els últims es quedarien sempre fora.
Fent referència a l’últim post, la incoherència d’alguns partits polítics en les decisions que prenen respecte la seva “suposada” ideologia, fa un “flac” favor també a la manera com veuen els ciutadans la política i els polítics.
Sobre la teva conclusió de que a les persones militants d’un partit se les ha de jutjar pel que fan o pensen individualment sense tenir en compte a quin partit estan, totalment d’acord.
Ara bé aixó no deixa de anar lligat al fet de que les persones individualment considerades quan estan militant voluntàriament en un partit, per aquest mateix fet de la militància s’els hi suposa una determinada actitud davant principalment els temes socials i politics (model estat, nacionalisme i econòmico socials). Potser en els temes més propis de la individualitat com a persones (avortament, eutanàsia, drets homosexuals) ja no es tan previsible.
Per tant no acabo d’estar d’acord totalment amb aquest pàrraf
…”El problema doncs és aquesta associació tan bèstia i directa que fa molta gent entre persones i partits,…. És a dir, que tots els d’un partit són així, i tots els de l’altre partit són aixà… “
Es veritat que no es pot fer l’associació “bèstia i directa” de que tots els d’un partit son així i els altres aixà, però es evident que els partits com a tals, com a persones jurídiques, per la seva història també tenen unes costums, unes maneres de funcionar, un “tarannà” determinat. Aquest tarannà va impregnant en els seus militants, i acaba formant part de la seva personalitat. Evidentment això no passa tant en els votants fidels d’un partit, però si en els militants. Per tant una vegada establert que no hi ha veritats absolutes i que hi ha moltes tonalitats si que es pot suposar que en condicions normals els militants d’un partit amb un càrrec politic, actuaran davant un problema amb una determinada actitud, per la senzilla raó de que si no ho fan així es molt probable que els hi obrin la porta de sortida.
Es evident que perquè existeixi el futur, el nostre sistema materialista, de treball i consum necessita fer un canvi. Per sostindre el nostre planeta però ademés per assolir una societat amb la LLIBERTAT com a motor i que sigui sana, pacífica i poguem conviure entre tots en armonia, només cal fer una reflexió molt simple:
Què passaria si el nostre dret d´empara, no s´aturés als divuit anys?
Amb urgència.
http://www.lleipau.com