Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida

En els primers minuts de la película
Gladiator, en Maximus, interpretat per en Russell Crowe, esperonant
als seus soldats, deixa anar al final de tot del discurs motivador
abans de la batalla, una frase que reconec que m’ha calat molt a
dins, el “Fratres, what we do in life, echoes in eternity”.
La veritat, el “echoes” fa de mal traduir, ve a ser un
“ressona”… o sigui que, “allò que fem en la vida,
ressona a l’eternitat”…

Tal i com l’interpreto jo, i reconec
que és un intepretació subjectiva i personal, la frase
em ve a dir que tot allò que faci serà pel què
em recordin… no pel què pensi, sí pel que digui, més
pel què faci… En el fons doncs és tota una filosofia
de comportament, basada en la integritat i en la responsabilitat de
les pròpies accions, i la trascendència d’aquestes…
això em porta a la primera part del títol del post…

Ara estem a “època de mocions
de censura”. Hi ha un temps per tot, per les rebaixes d’estiu, les
d’hivern, el Nadal… Ara toca, mocions de censura. De fet, crec que
al cap de 8 mesos d’iniciar la legislatura, estant tocant les mocions
de censura dels que no van ser prou valents, o massa especuladors,
per no fer les majories que volien fer en els plens de constitució
dels ajuntaments el juny del 2007… La qüestió és
que ara el més tonto fa rellotges, i tots a presentar mocions
de censura.

Evidentment, en molts casos es pot
defensar, justificar, agumentar… diem-ni com vulguem, una moció
de censura. Però en molts altres, és un instrument
pervers, que utilitzat per persones perverses, es converteix en “un
fallo del sistema”. Un instrument que permet que en molts casos la
suma de minories dispars, aplastin una majoria… no absoluta, clar,
però sí que pot ser una “majoria significativa”,
que sense ser absoluta, a través de la moció de
censura, esdevé “majoria submisa”. Si darrera això
no hi ha res més, seria un pura qüestió
d’aritmètica…

El problema és que moltes
vegades, darrera la suma de minories dispars pot haver-hi interessos
molt obscurs, persones sense escrúpols, falta d’integritat,
absència d’ideologia, egipcis, … qualsevol falta o feblesa
humana que permeti que dos, tres o quatre que mai haurien d’anar
junts, hi acabin anant… Afortunadament, a les persones sense
integritat ni escrúpols, sempre els acaba esperant en alguna
cantonada aquell jutge suprem que acaba donant i treient la raó,
el temps.

A aquestes persones, crec que en
Maximus Decimus Meridius, els diria que “what we do in life… fot
un estropici de por en l’eternitat”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!