Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida

Quatre anys de durada per legislatura municipal, són, al meu entendre, insuficients per a què un equip de govern pugui desenvolupar la seva feina amb garanties de fer una bona gestió i amb una mínima visió a llarg termini. I aquest és el principal problema de les corporacions locals, i és el fet de que els polítics municipals tenen una tendència inevitable a la "miopia", i acaben veient el curt termini i prou; convertint-se el que és prou espavilat amb un bon tàctic però un discret estratega, i el que no és espavilat prenen decisions precipitades sense cap visió mínima d’estrategia a llarg termini.

Per aprofundir-hi, analitzem un supòsit totalment plausible, i quedarem esparverats:

Imaginem un alcalde amb el seu equip de govern que va entrar a finals de juny del 2003. Suposem que hi va haver un canvi d’alcaldia, partit o majoria. El nou equip de govern es troba a mitjans de juny amb un pressupost ja fet per l’anterior equip, per ser any d’eleccions, segurament aquest pressupost, a més de no ser "seu", ja està bastant "triturat" al mes de maig. Suposem també que el nou equip no tingui experiència de govern o sigui mínima, necessita temps per conèixer el personal, tècnics, funcionaris,… però sobretot la realitat humana del personal: líders d’opinió interns, gate keepers, "camins curts" (qui són els tios resolutius de "la casa"), diferències personals (sovint històriques) entre ells que generen incompatibilitats,… Afegim aquí també el fet que el nou equip sense massa experiència desconeix o coneix insuficientment el funcionament d’un ajuntament (juntes de govern, decrets, plens, "què va on", limitacions de la contractació de les administracions públiques, limitacions dels pressupostos de les entitats locals, terminis d’exposició pública… etc). És probable que inicialment preguin decisions errònies per desconeixement, o que un secretari o un interventor espavilats els puguin vendre unes motos increibles sobre què poden i què no poden fer, i sobre com ho poden fer.

Ara a més seria el moment de tocar el impostos i taxes a l’alça, si cal, perquè són les primeres ordenances fiscals de la legislatura, però com que són uns "pardillos" i ningú els ho diu, no fan res i feines i treballs a quadrar el pressupost d’ingressos.

Un cop mínimament situats es troben a la tardor-hivern del 2003 que han de fer el primer pressupost, que ja és el de segon any de legislatura, i pel fet de ser el primer ja faran errors per manca d’experiència, a més segurament per ser any d’eleccions, hi haurà un esboranc més gran o més petit a les finances municipals; que condiciona i vicia aquest segon pressupost, que és el primer que és "seu" però condicionat pel tamany de l’esboranc anterior.

Llavors ve el drama dels projectes i sobretot dels terminis de les tramitacions. D’aquell equip, segurament la majoria no sabien que a l’administració pública hi ha terminis d’exposició pública per tot, menys per anar al lavabo. Aquesta gent es troba amb què per poder arreglar i fer obres a un carrer, primer han d’haver pensat en posar la partida al pressupost (com que era el primer, potser la falta d’experiència ja els va fer la primera mala passada). Si resulta que sí que tenen els calers, llavors han de fer un projecte, perquè allò de trucar al contratista que "comenci dilluns", no va ben bé així. Resulta que primer ha de fer unes bases de contractació del projecte, i au, troba algú de la casa que les faci i compte el temps que trigarà. Un cop les tens, fes-les aprobar inicialment per l’òrgan competent, envia a publicar, que t’ho publiquin quan els vingui bé, que algun il.luminat o que per motius consistent et facin reclamacions o alegacions… i després torna a fer l’aprovació definitiva, i torna a enviar-ho a publicar. I aquí cauen una pila de setmanes, mesos fins i tot, que dona gust. I tot just tenen un "paperot" que diu què i com s’ha de fer; les retros i les bobcats encara estan parades i tancades a la nau del contratista… i lo que els hi queda… Perquè llavors comença amb les bases pel concurs d’adjudicació de les obres, i "sant tornem-hi", que les faci algú, quan s’aproven, quan s’envien a publicar, que es publiquin, que cap beneit te les impugni o cap beneit l’hagui cagat redactant-les, que passi el termini, torna a aprovar ara definitivament, torna a enviar a publicar, torna a passar termini… per a què un dia es reuneixi la mesa de contractació obri uns sobres amb les propostes, li passi a algun tècnic per a què trigui una pila de dies a informar-ho, que no es mulli massa i que s’hagin de fer reunions per prendre decisions… Total, una altra pila de setmanes i mesos, i les retros segueixen parades. Al final tries un contratista, que no t’agrada, però per punts guanya, li comuniques, resulta que ara el tio va de feina fins a dalt, es monta una reunió per fer l’acte de replanteig i readapten el projecte… amb lo que va costar de temps i calers en tenir-lo!… I els dies van passant… i comencen les obres al ralentí, i amb un grup de subcontractats del contratista que no saben fer la "o" amb un canuto… i les obres es retrassen… i els dies van passant… i els veïns es van emprenyant.

A la gent vinculada al món municipal, tot aquest tinglado ens pot semblar normal, a part de legal d’obligat compliment, però si li expliques a algú "del carrer" es pensa que ets en Grouxo Marx amb allò de "la parte contratante de la pimera parte" o que li parles d’una película italiana o d’en Louis de Funes, d’aquelles que es va embolicant la troca i tot és un desgavell.

Resulta que aquell equip de govern que va començar el 2003, es troba a finals del 2004 amb una pila de temes engegats, però res fet. Ara els venen els dos anys bons, els del mig, el 2005 i el 2006. Però a finals de 2006 ja has de preparar el pressupost del 2007, que només en gestionaràs 5/12 parts…

Total, legislatures de 6 anys per a què la gent pugui treballar més i millor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!