Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida
Pels qui els interessa el món municipal (funcionaris, polítics, periodistes, gent d'entitats,...). Idees, opinions i experiències per a la defensa del municipalisme.
El món al revés. Demana un crèdit per a què et paguin una subvenció.
S’ha instal.lat una pràctica curiosa els darrers anys a la Generalitat. Resulta que a algun il.luminat se li va acudir que volia donar més subvencions als ajuntaments, més de les que podia clar, i com que la Generalitat no es podia endeutar més, podien fer que l’ajuntament demanés un crèdit i la Generalitat es comprometés a tornar-lo. Sinistre i obscura forma de finançament, per a què a la Generalitat no li computi l’endeutament, i a l’ajuntament tampoc, o com a mínim li computi "d’aquella manera".
Si aprofundim veiem que el tema, té "tela"…
El "tinglado" funciona de la manera següent: resulta que tu ets un ajuntament que vol fer una casa de cultura o una biblioteca, li demanes una subvenció del PUOSC a la Generalitat, te la donen. Tu tant feliç i refiat comences l’obra, i allà comencen a entrar industrials, retros, i recursos constructius varis. Quan arriba el moment de la veritat, el de pagar, el moment en què ha d’esquitxar la seva part la Generalitat, et diuen que "ho farem diferent"… Que per a què cobris la subvenció tu has de demanar un crèdit que ja l’anirà pagant la Generalitat.
Inmediatament penses que això afectarà a la càrrega financera i als ratis d’endeutament de l’ajuntament; vaja, més que una subvenció, un regal enverinat, però si tens la mínima preocupació per les finances municipals arribes a la conclusió que aquesta operació no hauria de computar com un crèdit "normal" de l’ajuntament, per tant, truques a la Sindicatura de Comptes. Aquí la cosa ja es torna surrealista, a Sindicatura et diuen que això que fa la Generalitat està molt malament, que és enginyeria financera perversa, que patatim i que patatam… "Però, què tinc que fer? Com ho tracto?"… "Ah, no sé, com et sembli,… però tot això està molt mal fet"… Impressionant… I aquests llavors són els que persegueixen un alcalde, un secretari o un interventor, perquè una subvenció a l’associació de d’amics del teatre o malalts d’alzheimer, no l’han justificat impecablement…
Llavors truques al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. "Mira, que tinc que demanar un crèdit per cobrar la subvenció, i a Sindicatura de Comptes m’han dit això, com ho tracto?"… "Ah, no, no, això no et computa com a deute… Bé, al Banc d’Espanya sí, però als efectes del control financer que fa la Generalitat no et compte"… "Ves, per on!… Llavors, qui els deu aquests calers?"… "L’ajuntament i ningú, i la Generalitat pagarà el crèdit en cómodos plazos"… O sigui, que l’ajuntament els deu, però no els deu… però si a mi m’havien dit que això de deure calers a través d’un crèdit que signes és com estar embarassat… que ho estàs o no ho estàs… no ho estàs una mica… i si ho firmes, no ho firmes com a beneficiari però només una miqueta. Total, que li acabes fent cas al d’Economia i Finances de la Generalitat,… millor que un cop de pal i millor que la "no sol.lució" de Sindicatura.
Finalment, per més inri, ve el tema de la gestió i posta en praxis del "tinglado". Aquesta part torna a ser surrealista (veient-ho en perspectiva, l’operació és una barreja d’aspectes obscuro-perversos i surrealistes). Resulta que tens que fer un conveni amb una de les Caixes que et diuen; au, a passar per l’adreçador. Després ve el circuit de la "travesia del desert de la certificació d’obres": el contratista la porta a l’ajuntament, un cop aprovada per l’òrgan competent, l’ajuntament l’ha d’enviar al departament de cultura que li doni l’ok, després la tornen a l’ajuntament, després l’has d’enviar al departament que gestiona el Puosc i el "maleït crèdit no computable" per a què li donin també l’ok, te’l tornen, i després porta-la a la caixa d’estalvis per a què t’aboni en compte la part corresponent… Això que sembla un circuit senzill d’un paper amunt i avall, és converteix en la realitat en un homenatge a la burrocràcia cavernària.
Al final, tens que et van donant el calers poquet a poquet (després de tot el tinglado ja ho podrien avançar pel total, seria un detall)… Però, els calers… qui els deu????
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha anat molt bé perquè aquesta era una de les qüestions que sempre quedava dubtant de qui era realment qui acabava suportant el deute. Es fa en molts casos tant del Departament d’Educació com de la Secretaria General de l’Esport en equipaments l’import total dels quals és d’una certa consideració (ara recordo pavellons d’esports, CEiP’s i escoles bressol, etc.)