Un mes amb Marina
El dia 25 se’ns acaba el mes que hem passat a Japó amb l’Albert, la Yuko i, especialment, amb la Marina, la seva filla i néta nostra de set mesos, que hem pogut abraçar físicament per primer cop.
Ha estat un mes ple d’emocions, veien com dia a dia anava creixent en tots els aspectes i com s’anava espavilant.
És una nena encantadora, que no s’estranya de res, no plora i desperta sentiments maternals (i paternals) en tothom que la veu.
Ha estat un mes ple d’emocions, veien com dia a dia anava creixent en tots els aspectes i com s’anava espavilant.
És una nena encantadora, que no s’estranya de res, no plora i desperta sentiments maternals (i paternals) en tothom que la veu.
La Maite, l’àvia feliç, donant-li les seves primeres farinetes de peix
Prenent te i pastes en la visita a un temple shintoista
Amb el seu pare, en la primera sortida a la platja
Amb els pares de la Yuko, a la porta d’un ryokan
Sopar tradicional al ryokan (hotel típic)
Ara només ens queda, demà, pujar al Fuji (3.776 m.) la muntanya més alta i emblemàtica de Japó, per completar la nostra estada i tornar a Barcelona.