SALVADOR BALCELLS

El terratrèmol i la catàstrofe nuclear del passat mes de març em van retornar a la memòria que, a finals de l’any 1979, el pintor valencià Just Quadrado em demanà si podia fer algunes reflexions sobre centrals nuclears per tal d’acompanyar una carpeta de litografies esfereïdores que estava preparant amb la temàtica de la central nuclear de Cofrents. Això és el que vaig escriure aleshores:

Cofrents
Inici d’horror al país Valencià

El reactor BWR que Hidroelectrica Española ha instal·lat a Cofrents està prohibit a molts països a causa del seu alt risc d’accidents.

L’aliança de la ciència i el capital no té (imagine) el proposit de matar, ni molt menys el de morir. Tan sols aprofita la circumstància que els efectes de la radioactivitat en els éssers vius no es manifesten fins passat un temps, i impedeix així que l’observador comú establixca una relació causa-efecte; l’empresa explotadora de la central i els anomenats poders públics acorden un pacte de silenci “para evitar que cunda el pánico”.

En cas d’accident màxim (loss of coolant accident) l’expulsió de radioactivitat a l’atmosfera seria equivalent a la d’una bomba atòmica.
L’aigua del Xuquer, després de refrigerar els circuits del nucli atòmic de Cofrents, regarà l’horta i serà beguda pels valencians.

S’incorpora d’eixa forma el cicle nuclear a la “normal” anormalitat pròpia de les modernes formes de barbàrie capitalista.

La sensibilitat a les radiacions és major en els mamífers que en qualsevol altra espècie animal o vegetal.
L’isòtop del plutoni, dipositat en qualsevol punt de l’organisme humà, irradia mort en totes direccions.

L’imposició de l’opció nuclear sotmet la població actual i les generacions futures a uns riscos inacceptables.

Esterilitat, anèmia, disminució de la immunitat, lesions genètiques, mutacions, leucèmia… són alguns dels efectes de les dosis no mortals de radioactivitat.

La nuclearització dels Països Catalans és un clar exponent de la penetració imperialista, ens hipoteca el futur i dificultarà enormement qualsevol temptativa d’alliberament social i nacional.

A partir de la ruptura de l’àtom d’urani, la fisió origina nous àtoms, també radioactius. Eixos, es desintegren per produïr nova irradiació.
Però la desintegració secundària no és immediata; el període de radioactivitat és prolongat; dotzenes, centenars i milers d’anys després de sortir del reactor, continua la irradiació mortal.